Més de mil testimonis i més de 14.000 documents condueixen al comitè legislatiu que investiga l'assalt al Capitoli l'any 2021 a diverses conclusions, de les quals destaca una: l'expresident estatunidenc Donald Trump estava "al centre" de l'intent de cop d'Estat. N'hi ha que ja apuntaven a aquesta possibilitat des del mateix dia de l'assalt la cambra, però és feina del comitè discernir si realment era així. Al voltant dels fets del 6 de gener de 2021 hi ha encara molts interrogants i molta discòrdia. Avui dia, hi ha nord-americans que justifiquen l'assalt, altres el blanquegen i n'hi ha que consideren que els implicats han marxat sense pagar el que es deu.  

Per tal d'aclarir entre tant soroll quins són els punts claus d'aquesta investigació i, per extensió, de l'assalt al Capitoli, repassem les principals conclusions a les quals ha arribat el comitè legislatiu que investiga el cas:

1. Trump "al centre" de l'assalt

En primera audiència pública de la comissió investigadora, el seu president, Bennie Thompson, no ha dubtat a apuntar Trump com a responsable i ha afirmat que el republicà estava "al centre" de la "conspiració", informa Efe. Thompson no s'ha quedat allà, també ha dit que el que ha passat ha estat un "intent de cop d'Estat" i una "conspiració de diversos passos" per fer que l'expresident romangués al poder.

Les afirmacions de Thompson no són només la posició oficial dels demòcrates, dels quals forma part, sinó que es recolzen en els testimonis de membres destacats del centre de l'expresident: el fiscal general de Trump, la seva filla Ivanka i altres aliats. Tots aquests testimonis han permès constatar que el mandatari volia fomentar una reacció violenta sota el fals pretext de frau electoral.

2. L'ajuda imprescindible de l'extrema dreta 

Des de les primeres passes de la seva carrera política, Donald Trump no ha tingut cap mena de problema en alinear-se amb l'extrema dreta, no només cercant suports en privat, sinó públicament. No només ha blanquejat les accions de l'extrema dreta i els supremacistes blancs en tragèdies anteriors com Charlotteville, a més, ha assimilat part del seu discurs. L'estretíssima relació entre l'expresident estatunidenc i grups i milícies d'extrema dreta es va mantenir sòlida quan aquest pretenia sacsejar les bases de la democràcia nord-americana després de perdre les eleccions i el comitè en te detalls.  

El comitè assenyala un grup d'extrema dreta com a principal organitzador: els Proud Boys. Aquest grup va estar darrere de l'atac al Congrés i, abans de l'assalt, entre 250 i 300 dels seus membres van acudir a examinar la seu parlamentària. Les declaracions del cineasta britànic Nick Quested, que va capturar amb la seva càmera les activitats dels Proud Boys les setmanes prèvies a l'atac i aquell mateix dia, van ser claus per arribar a aquesta conclusió.

En paral·lel a la investigació política del comitè, la justícia va anunciar dilluns passat un nou càrrec per sedició a Enrique Tarrio, president del grup d'extrema dreta i a quatre dels seus membres més. Altres organitzacions extremistes que estan sent investigades són: els Three Percenters, els First Amendment Praetorians i els Aryan Nations.

proud boys / Carol Guzy / Europa Press
El grup Proud Boys es manifesta a favor del supremacista blanc Kyle Rittenhouse, qui va matar a activistes que protestaven en el moviment Black Lives Matters a Kenosa (Wisconsin) / Carol Guzy / Europa Press

3. L'autèntic paper de Mike Pence

Entre els testimonis que han declarat davant del comitè hi ha el cap de l'Estat Major de les Forces Armades, Mark Milley, qui és l'oficial militar de més rang del país. El seu testimoni ha mostrat com va ser Mike Pence i no Donald Trump qui va ordenar a la Guàrdia Nacional que responguessin a l'atac. Milley també deia que el cap de gabinet de Trump, Mark Meadows, aquell dia li va dir que no s'havia de deixar veure que el vicepresident estava prenent el control i que la narrativa havia de ser que Trump "encara estava a càrrec". 

Fins que el passat dimarts el testimoni de Milley es va fer públic, la versió oficial de la Casa Blanca sobre els fets era que el que va donar el mandat a la Guàrdia Nacional d'intervenir va ser Trump i no Pence, que estava dins del Capitoli i era qui havia de certificar el traspàs de poder.

4. La violència al Capitoli 

L'embolic polític que hi ha al voltant de l'assalt del Capitoli sovint deixa de costat les mateixes accions que van tenir lloc aquell gener de 2021. La violència amb què una manada de partidaris de Trump va atacar el Capitoli va deixar centenars de ferits i una persona morta el mateix dia, acompanyada per altres morts relacionades amb els fets els mesos següents, entre les quals s'inclouen suïcidis. En el país de la defensa a ultrança de la compra d'armes d'assalt per qualsevol ciutadà, milícies d'ultradreta van irrompre al Capitoli armades fins a les dents. 

El comitè d'investigació no ha deixat de banda aquesta part dels fets i ha evitat centrar-se només en les accions dels polítics. Entre els testimonis consultats també hi ha els de policies que van tractar d'aturar l'atac. L'agent de la Policia del Capitoli Caroline Edwards, una de les primeres oficials ferides pels manifestants, va descriure l'assalt com una "zona de guerra" en què "es relliscava a la sang de la gent". "Mai en el meu somni més boig vaig pensar que com a oficial de policia, com a oficial de la llei, que em trobaria enmig d'una batalla", ha afirmat Edwards, que, malgrat haver patit una lesió cerebral, el 6 de gener, va continuar patrullant els voltants de la seu parlamentària evitant que molts manifestants entressin.

Pocs dels assaltants han hagut d'afrontar conseqüències davant de la justícia dels seus actes, només els agitadors més destacats han acabat davant de jutges.

5. Fox i el silenci 

L'audiència, que es va celebrar en horari de màxima audiència, va ser retransmesa en directe a totes les cadenes dels EUA amb l'excepció de la conservadora Fox. Per part seva, la directora de comunicacions del Comitè Nacional Republicà, Danielle Álvarez, ha considerat en un comunicat avui que els nord-americans volen que el Congrés se centri en "crisis més urgents", entre les quals va citar els preus rècord de la gasolina o la inflació, i "no en un circ polític".