París (Париж), la ciutat de la llum en versió russa és una localitat de 2.000 habitants amagada darrere les mines de metall del Magnitogorsk a les muntanyes Urals. El nom d'aquest poble i la rèplica de la Torre Eiffel podrien causar confusió, però les temperatures que freguen els 20 graus sota zero ho confirmen: no és França, és Rússia. El nom tampoc no és cap coincidència, sinó que és un homenatge que es remunta a l'era de Napoleó i que uneix els dos països en la història, informa Reuters. Es tracta d'un recordatori als soldats cosacs provinents d'aquest indret que van lluitar a la Batalla de París el 1814, en el marc de la guerra de la Sisena Coalició, i van ajudar a derrotar l'Emperador Napoleó, qui després es va rendir i exiliar. Cap exèrcit estranger s'havia desplegat a París en gairebé 400 anys fins aquell moment.
Cosacs a París
Durant la invasió fallida de Rússia, els cosacs van ser els soldats russos més temuts per les tropes franceses. El mateix Napoleó va declarar: "Els cosacs són les millors tropes lleugeres entre totes les que existeixen. Si els tingués al meu exèrcit, travessaria el món amb ells." L’any 1812, els soldats catalans de Napoleó que combatien a la Grande Armée iniciaven el replegament que donava per fracassada i conclosa la campanya napoleònica de conquesta de Rússia. Després de l’ocupació de Moscú (que van trobar abandonada i calcinada) a mitjans de setembre, no va poder avançar per l’arribada imminent de l’hivern. Es van fortificar en diverses posicions a la riba del riu Moskvà, però no van poder resistir els repetits atacs de les tropes cosaques. El 24 d’octubre de 1812 van patir una estrepitosa derrota a Maloyaroslavets (a uns cent quilòmetres al sud-oest de Moscú) que els obligaria a retirar-se fins a Smolensk (a uns tres-cents quilòmetres a l’oest de Moscú). Poc després, patirien les escomeses permanents dels cosacs, que els portarien fins a Vílnius (actual Lituània). El 12 de desembre de 1812, abandonaven definitivament les posicions i iniciarien el camí de la retirada.
Aquells soldats catalans formaven part del Regiment Josep Napoleó, format a la regió alemanya de Schleswig pel general mallorquí Pere Caro i Sureda, marquès de la Romana, amb les tropes espanyoles presoneres de guerra, que havien estat desplaçades a Dinamarca per combatre l’exèrcit del Primer Imperi francès. L’emperador Napoleó els va prometre la llibertat a canvi d’allistar-se a la Grande Armée i, segons les fonts, es van enrolar un contingent de 4.200 espanyols, dels quals uns 1.000 eren catalans. Els aproximadament 1.000 soldats que formaven les companyies catalanes (l’antic Regiment de Voluntaris Princesa de Barcelona) estaven comandades pels tinents Canut, Llanza de Valls i Bonet. També, segons les fonts, del total dels 4.200 efectius inicials del Regiment Josep Napoleó, només 62 van sobreviure a la campanya russa. Segons les mateixes fonts, a principis de 1813 arribaven a Frankfurt de l’Oder (Prússia, actual Alemanya) 13 oficials, 18 suboficials i 31 soldats.