ÚLTIMA HORA | Segueix el minut a minut del conflicte Rússia - Ucraïna

El ministeri de Defensa francès ha cessat el cap d'intel·ligència militar, Éric Vidaud, perquè no va preveure la guerra d'Ucraïna, segons informa la BBC. Vidaud, que havia accedit a aquest càrrec fa set mesos, ha estat despatxat perquè va fer "sessions informatives inadequades" i va mostrar "una manca de domini dels temes", segons dos informes interns. La situació es va complicar políticament, perquè mentre els Estats Units va analitzar correctament que Rússia estava planejant una invasió a gran escala, mentre que França va concloure que la possibilitat de guerra era "poc probable". A principis de març, el cap de les forces armades franceses, el general Thierry Burkhard, ja va advertir que els serveis d'intel·ligència francesos no havien estat a l'altura dels informes que emetien els EUA i el Regne Unit. En unes declaracions al diari Le Monde, va afirmar que "els nord-americans van dir que els russos atacarien, i tenien raó". "Els nostres serveis d'intel·ligència van pensar, en canvi, que el cost que tindria la invasió d'Ucraïna seria monstruós i que els russos tenien altres opcions", va afegir, en al·lusió a la intenció d'enderrocar el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski.

Segons la BBC, l'error dels serveis d'intel·ligència francesos va ser especialment sonor, perquè durant setmanes el president francès, Emmanuel Macron, va parlar sovint amb el president rus, Vladímir Putin, a partir de les premisses que li donaven des del ministeri de Defensa. A París ha aparegut el debat de si Vidaud és l'únic responsable de la manca d'informació o si s'ha d'estendre a altres sectors de la intel·ligència francesa. El cas, però, és que Vidaud ja va tenir un primer problema poques setmanes després de començar al càrrec, després que Austràlia va rebutjar un contracte multimilionari de submarins amb França, perquè va preferir un pacte de seguretat amb els EUA i el Regne Unit. Aquest acord va agafar França per sorpresa i va originar una disputa diplomàtica. 

Mentrestant, el president rus ha signat aquest dijous un decret que permet reclutar 134.500 soldats addicionals durant la campanya de primavera per sumar-se a l'exèrcit en plena guerra amb Ucraïna. "Des de l'1 d'abril al 15 de juliol, es permetrà el reclutament de ciutadans d'edats compreses entre els 18 i 27 anys que no es trobin en la reserva i quedin subjectes al reclutament per al servei militar d'acord amb la llei russa", assenyala el decret. El document, al qual ha tingut accés l'agència de notícies Interfax, explica que aquest nou decret afectarà 134.500 persones. Putin ha informat que estarà permès retirar-se de l'exèrcit tots aquells militars, marins i sergents el mandat dels quals al servei militar hagi expirat. En aquest sentit, ha instat el Govern rus i les comissions implicades a garantir "la implantació" d'aquestes mesures davant l'augment de la tensió arran de la invasió russa del territori ucraïnès. El ministre rus de Defensa, Serguei Shoigú, ha assegurat aquesta setmana que els nous reclutes que se sumaran al servei militar obligatori aquesta primavera no seran enviats a zones de conflicte, davant els dubtes sobre la seva possible participació en la campanya militar.