Amb el papa Francesc s'ha acabat viure gratis al Vaticà pels cardenals i els bisbes de la Cúria. Els antics privilegis i costums a la cúspide de l'Església catòlica està en el punt de mira. El papa ha decretat "la supressió d'allotjament gratuït i avantatjós per a cardenals, caps de dicasteri, presidents, secretaris, sotssecretaris, executius, auditors i equivalents, del Tribunal de Roma Rota, dels edificis propietat de les Institucions curials i dels òrgans que es refereixen a la Santa Seu". 

La decisió del papa s'ha produït al final d'una audiència amb el nou Prefecte de la Secretaria d'Economia, l'espanyol Maximino Caballero. En aquesta trobada Caballero hauria demanat  "que s'assignin i reservin més recursos a la Seu Apostòlica, també augmentant els ingressos per la gestió dels actius immobiliaris", segons recull Efe sobre el document resultant de la reunió.

"Els òrgans propietaris (dels immobles) hauran d'aplicar als subjectes anteriors els mateixos preus aplicables a qui no tinguin oficina a la Santa Seu o a l'Estat de la Ciutat del Vaticà", assenyala el document. També s'especifica la necessitat que es pagui, segons les tarifes existents, l'allotjament a la Domus Santa Marta, la residència a l'interior del Vaticà on viu el papa i que molts prelats, però també visitants, utilitzen com a hotel de vegades sense pagar. Al document, també s'eliminen les "aportacions per a l'habitatge", suplements que es paguen per fer front al lloguer.

Així mateix, el papa ha establert que qualsevol deroga aquesta normativa haurà de ser directament autoritzada per ell.

Un gran patrimoni immobiliari

Es tracta d'un gran canvi en el funcionament de l'Església, sobretot tenint en compte que  Santa Seu a Itàlia suma 4.051 propietats (a més de 1.120 a l'estranger, sense incloure-hi les nunciatures), segons informa elDiario.es. A més, Efe especifica que a Itàlia és aproximadament d'1,6 milions de metres quadrats i només el 15% estan destinats al mercat lliure, el 30% a lloguers subvencionats per a empleats, pensionats i altres formes d'ajuda i el 55% restant per a fins institucionals o en qualsevol cas assignats en règim de préstec gratuït, com a escoles o universitats. 

No és el primer canvi econòmic profund impulsat per l'entorn del papa Francesc, qui ja va decretar l'any 2021 una retallada de sous a la Cúria romana, que en alguns cardenals va arribar al 10%. Aquesta mesura, malgrat poc popular en alguns sectors, va permetre al Vaticà superar la crisi del coronavirus sense cap acomiadament. De manera, que, fins al moment, la política austera de Francesc està donant els seus fruits.