El capdavanter dels denominats països frugals, l'holandès Mark Rutte, ha guanyat les eleccions als Països Baixos, que també han marcat un retrocés de l'extrema dreta, segons els primers sondejos.

El Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD) de Rutte és, amb diferència, la força més gran del Parlament amb al voltant del 23% dels vots i 35 escons (en tenia 33). Després de deu anys de responsabilitat governamental, Rutte hauria de tornar a afrontar la tasca de formar una coalició i podria convertir-se en el cap de govern més longeu de la història del país.

Els comicis han representat un fort revés per a l'extrema dreta de Geert Wilders, que estava en segona posició, i ha quedat desplaçada pel partit liberal d'esquerres D66, amb 27 dels 150 escons, quan fins ara en tenien 19. Els ultres han quedat en tercera posició amb 17 diputats, quan en tenien 20.

El D66 ha superat també els democristians de la CDA, que han passat de 19 a 14 parlamentaris.

Rutte és un dels dirigents europeus que més es van resistir al fons de recuperació europeu, recollint el cansament que regna al Nord d'Europa a l'hora de pagar els dèficits que tenen els països del Sud, als quals retreuen que són malgastadors amb projectes com els trens d'alta velocitat o l'opacitat en el repartiment de subvencions.

El Govern de Rutte va demanar a través del seu ministre de Finances i candidat de centredreta (CDA), Wopke Hoekstra, a la Comissió Europea una investigació sobre la situació fiscal dels països de sud quan es debatia la resposta europea a la pandèmia, amb una actitud que va ser criticada per Espanya, Portugal i Itàlia.

El govern holandès va dimitir al gener arran d'un escàndol protagonitzat per l'Agència Tributària neerlandesa, que va acusar sense fonament més de 26.000 pares de frau fiscal, després de rebre ajudes per pagar l'atenció dels seus fills, i va exigir a milers de víctimes tornar els diners que havien rebut amb anterioritat, cosa que va portar moltes d'elles a la ruïna, a perdre la casa, i a endeutar-se per poder reunir uns diners que no tenien.

Els punts de votació han estat adaptats a causa de la pandèmia Covid-19, en particular amb una durada de tres dies dels comicis. Les urnes es trobaven en llocs poc habituals com el museu Van Gogh d’Amsterdam, hotels, estacions de tren, esglésies i centres de tots els Països Baixos, on en alguns casos es podia votar anant amb bicicleta o cotxe.