Pujar a l’Acròpolis d’Atenes, bressol de la democràcia, sempre ha estat un repte, però els estius recents, marcats per onades de calor extremes, han convertit aquesta experiència en una prova física exigent. En els darrers dos anys, les autoritats han hagut de tancar temporalment el recinte durant les hores més caloroses per protegir visitants i treballadors de temperatures superiors als 40 °C.
A dalt, la calor és sufocant, com si et trobessis dins d’una sauna sense sortida. L’aire sembla aturat i respirar costa. L’Acròpolis, amb poca ombra i 'pedres' que reflecteixen el sol intens del Mediterrani, no és l’únic espai afectat. Atenes és la capital més calorosa d’Europa continental i va registrar rècords històrics de calor el 2024. Tot plegat, mentre Grècia preveu rebre 10 milions de turistes enguany, amb un pic durant els mesos de juliol i agost, fet que genera una tempesta perfecta entre turisme massiu i calor extrema.
Una ciutat amb pocs refugis climàtics
Però no és només l’Acròpolis: la ciutat sencera pateix. Atenes té molt pocs parcs i verd en general. Es veu molta pedra, molt formigó, i això converteix cada carrer en una superfície que emana calor tot el dia. La manca d’espais verds amplifica l’efecte illa de calor i fa gairebé impossible trobar un racó on refugiar-se. Malgrat tot, és clar, sempre hi ha bars i locals climatitzats que poden servir de refugi climàtic.
Tot i això, hi ha instants de plaer simple que sobreviuen al clima. Com menjar-se un souvlaki o un gyros ben suculent —aquest entrepà típic grec, semblant al kebab, però amb patates fregides a dins— mentre un es deixa vèncer per la calor. És una combinació surrealista: un àpat deliciós sota un sol implacable.
Aquest escenari planteja interrogants sobre el model turístic grec. Si bé el turisme ha estat clau per a la recuperació econòmica del país després de la crisi financera, també ha provocat tensions amb la població local, que veu com augmenten els preus, escassegen recursos com l’aigua i es transformen barris en favor dels visitants i dels inversors internacionals.
Solucions verdes per combatre la calor
Enmig de la preocupació, Atenes comença a reaccionar. Per a l’alcalde Haris Doukas, la resiliència davant la calor és una qüestió de supervivència. A curt termini, la ciutat ha implementat sistemes d’alerta, punts d’aigua, espais climatitzats i parcs ombrívols per alleujar la calor. A més, serveis d’emergència s’ubiquen prop de l’Acròpolis per atendre turistes afectats.
A llarg termini, s’aposta per solucions verdes per combatre la calor: plantació d’arbres, creació de corredors verds, i projectes com la recuperació d’un aqüeducte romà per regar zones verdes. També s’impulsa la transformació de la costa amb el pla d’Ellinikon i la revitalització de la Riviera d’Atenes.
Malgrat tot, queda la contradicció de sempre: una ciutat que, tot i la seva duresa, enamora. Atenes pot semblar lletja, carregada de ciment, bruta i sufocant. Però té una energia magnètica, una bellesa viva que s’imposa. I és precisament aquesta barreja el que la fa única. Amb 36 milions de visitants el 2024 i previsions de 40 milions pel 2030, la ciutat haurà de trobar maneres de preservar el seu encant sense col·lapsar. Potser, justament, amb una mica més d’ombra.