L'ex dictador del Txad, Hissène Habré, ha estat condemnat a cadena perpètua pels crims comesos durant el seu mandat per un tribunal especial organitzat per la Unió Africana. El tribunal ha considerat que Habré era culpable de violacions i de relacions sexuals forçoses, de raptes, de tortures i de crims contra la humanitat, però ha estat absolt de l'acusació de crims de guerra. El seu advocat té 15 dies per recórrer la sentència.

Sentència

El tribunal ha considerat provat que Habré tenia un control directe de la repressió entre 1982 i 1990. El dictador, que a més a més de cap d'Estat era cap de les Forces Armades i cap de la Guàrdia Presidencial, tenia el control directe de la repressió que exercia la Direcció de Documentació i Seguretat, i la Brigada de la Seguretat Interior. Es considera que la repressió de Habré va causar la mort a 40.000 persones, i que 200.000 podrien haver estat torturades. La sentència ha estat rebuda amb entusiasme per les víctimes reunides a la sala del tribunal. Habré ha reaccionat amb indiferència, com ho ha fet durant tot el judici. Un dels seus advocats, Mounir Balal, ha declarat que és probable que apel·lin la sentència. 

Eufòria entre els defensors dels drets humans

Amnistia Internacional ha qualificat la sentència d'històrica. El seu investigador per a l'Àfrica Occidental, Gaetan Mootoo, ha declarat que espera que aquesta sentència obri la porta a nous judicis contra caps d'Estat responsables de violacions de drets humans. Human Rights Watch, que des del 1999 havia intentat processar Habré, i que ha portat el pes de l'acusació, considera que finalment s'ha fet justícia amb les seves víctimes i ha reivindicat la necessitat d'una jurisdicció universal.  El jutge espanyol Baltasar Garzón, que s'ha defensat en la defensa de la justícia universal, també ha considerat que la sentència a Habré com "històrica". I l'Alt Comissariat per als Drets Humans de l'ONU s'ha felicitat pel veredicte.

Felicitacions atípiques

Paradoxalment, han arribat felicitacions d'alguns governs que han fet els possibles, en el seu cas, per bloquejar la jurisdicció universal. El govern espanyol, que es nega a jutjar als responsables del crim del franquisme o a extraditar-los, ha considerat que la sentència constitueix "un triomf històric de la justícia internacional, de la cooperació a la regió africana i de la lluita contra la impunitat". El secretari d'Estat nord-americà, John Kerry, també ha elogiat la sentència, malgrat que el seu govern sempre s'ha negat a que els seus ciutadans siguin jutjats per tribunals internacionals. De fet, Habré havia estat protegit, mentre va governar, pels Estats Units i per França, que el consideraven un aliat potent en la lluita contra el règim libi de Gaddafi.

Hissène Habré

Hissène Habré (1942) és un tubu del nord del Txad. Va estudiar Ciències Polítiques a França i va retornar al Txad el 1971. Va integrar-se al grup Forces Armades del Nord (FAN), de caràcter ètnic, on va protagonitzar el segrest de tres francesos al Tibesti. Més tard va deixar les armes, i va ser primer ministre del 1978 al 1979. El 1982 va donar un cop d'Estat amb el suport dels Estats Units i es va començar a enfrontar als libis, que tenien molta influència al país. Amb l'ajut militar de França va iniciar una guerra per recuperar un territori del nord del país ocupat per Líbia, i va aconseguir expulsar els libis el 1987. Després de la retirada dels libis, el seu govern es va debilitar, perquè l'ajut militar va decaure. Una revolta va enderrocar a Habré el 1990; era dirigida pel general d'ètnia zaghawa Idris Deby, qui també ha estat acusat de violacions dels drets humans. Després de deixar el poder, Habré es va refugiar a Dakar, on va viure amb tot luxe fins que va començar a ser perseguit. 

Un judici difícil

Les víctimes d'Habré van organitzar-se per denunciar al dictador. Però fins al 2000 no van aconseguir començar a posar en marxa un procés al Senegal. El tribunal va patir moltes pressions polítiques, i finalment va decidir no acceptar el cas. Les víctimes es van traslladar a Bèlgica, on van denunciar a Habré. Quan el jutge belga va processar Habré, els caps d'Estat africans s'hi van oposar, tot argumentant que es tractava d'una decisió neocolonial. Finalment Bèlgica va acusar el Senegal davant el Tribunal Internacional de Justícia (ICJ), perquè ni jutjava Habré ni l'entregava. El 2012, la ICJ va dictaminar que el Senegal havia de jutjar sense demora Habré. El govern del Senegal va acordar amb la Unió africana la creació d'un tribunal interafricà per aquest cas. Finalment, el febrer de 2013 es van constituir les Càmeres Especials Africanes, amb un jutge de Burkina Faso i dos magistrats assistents senegalesos. Gairebé un centenar de víctimes va viatjar a Dakar per testificar contra l'autòcrata. Els seus testimonis han estat clau per aconseguir la condemna. Però hi ha malestar entre els caps d'Estats africans per aquesta sentència, que suposa la fi de la seva impunitat.