La Comissió Europea vol ampliar les competències de Frontex perquè l'agència de fronteres pugui participar en l'organització i l'execució de deportacions entre països de fora de la Unió Europea. La mesura forma part d'una reforma presentada aquest dimarts per Brussel·les que pretén convertir Frontex en una peça central de la política migratòria comunitària. Aquestes operacions en territori extracomunitari requeririen acords amb els països implicats que garantissin el respecte dels drets fonamentals i de les normes internacionals.
L'executiu europeu planteja que Frontex assumeixi un paper molt més actiu en les expulsions de migrants, més enllà de les funcions que desenvolupa actualment. Amb aquesta finalitat, proposa crear un Centre de Coordinació de Retorns que permeti a l'agència intervenir en totes les fases del procediment, des de la identificació de les persones afectades i l'assessorament sobre el retorn voluntari fins a l'execució de les deportacions i l'assistència per a la reintegració. La iniciativa arriba poques setmanes després de l'entrada en vigor de la nova legislació europea que endureix i harmonitza les polítiques de retorn.
Frontex ampliarà les seves funcions més enllà de les fronteres europees
El comissari europeu d'Interior i Migració, Magnus Brunner, ha defensat que l'objectiu és que Frontex "es converteixi en l'actor central de la UE en matèria de retorns". Per aconseguir-ho, Brussel·les també proposa incrementar progressivament els efectius de l'agència fins a arribar als 30.000 agents. La reforma preveu duplicar el personal permanent i constituir una reserva europea de fins a 17.000 efectius que els estats membres puguin mobilitzar quan sigui necessari.
Una altra de les novetats és la creació d'una força de reacció ràpida preparada per desplegar-se en un termini de 24 hores davant d'una emergència migratòria. Aquest dispositiu podria intervenir tant a les fronteres exteriors de la UE com en països tercers on Frontex desenvolupi operacions. La mobilització requeriria la petició del govern afectat i tindria una durada màxima d'un mes. Si la crisi persistís, caldria recórrer als mecanismes d'intervenció ja existents.
Vigilància de les xarxes socials per evitar una altra crisi com la de Ceuta
La reforma també incorpora la creació d'un Centre de Seguiment i Resposta en Línia, encarregat de supervisar continguts públics de les xarxes socials per detectar situacions que puguin desencadenar emergències frontereres. Brussel·les considera que aquesta eina permetria identificar campanyes de desinformació i actuar contra continguts il·legals relacionats amb riscos per a la seguretat. La proposta està marcada per l'experiència de Ceuta, on més de 70.000 persones van entrar irregularment des del Marroc el juliol passat. Segons fonts comunitàries citades per El País, abans d'aquells fets van circular nombrosos missatges i informacions enganyoses. La Comissió defensa que disposar de més capacitat de supervisió en temps real ajudaria a anticipar reaccions, evitar travessies perilloses i impedir que es perdin vides.
Brussel·les també vol obligar els estats membres a comunicar en un màxim de 24 hores qualsevol incident que pugui tenir un impacte significatiu sobre les fronteres europees, mitjançant el sistema de vigilància EUROSUR. Tot i que fonts comunitàries asseguren que la reforma no s'ha impulsat arran de la crisi de Ceuta, reconeixen que els episodis d'aquest estiu han influït en el debat sobre la necessitat de reforçar la capacitat de resposta de Frontex. La proposta encara haurà de ser negociada entre el Parlament Europeu i els governs dels estats membres abans de poder entrar en vigor.