‘Brexit’ o ‘Bremain’?

El passat 15 de maig es va donar el tret de sortida oficial a la campanya electoral pel referèndum del 23 de juny, on els britànics hauran de decidir quedar-se o marxar de la Unió Europa, el que ja és conegut com el ‘Brexit’.

Dues campanyes oficials, de les quatre que es van presentar, lluitaran des d'ara fins al juny perquè la seva proposta sigui finalment la guanyadora. Una és el grup "Britain Stronger in Europe" (El Regne Unit, més fort a Europa), que compta amb el suport del primer ministre, el conservador David Cameron, i que defensarà mantenir els llaços amb Brussel·les. A l’altra banda hi ha la campanya "Vote Leave" (Vota per marxar), que compta amb el suport de l'alcalde de Londres, el també "tory" Boris Johnson, i que encapçalarà la defensa de la sortida de la UE.

Aquest article pretén ser una guia per entendre com seran aquests dos mesos de campanya, què defensa cada un i quins canvis podria comportar la sortida del Regne Unit de la comunitat dels vint-i-vuit.

Quina serà la pregunta del referèndum?

La pregunta, a diferència dels referèndums típics, no permetrà una resposta de 'Sí' o 'No', sinó que dirà: “Hauria el Regne Unit de romandre com a membre de la Unió Europea o hauria de marxar de la Unió Europea?”. Així doncs, els ciutadans que a finals de juny s’acostin a les urnes, podran escollir entre la frase “Romandre com a membre de la Unió Europea” o “Marxar de la Unió Europea”.

Qui podrà votar?

Podran votar tant els ciutadans del Regne Units, com tots aquells de la Commonwealth (entre ells Irlanda, Malta i Xipre), que resideixin al RU i que tinguin més de 18 anys. També podran votar els ciutadans nacionals que estiguin vivint fora del país i que hagin estat registrats en el registre electoral del RU en els 15 anys anteriors. Gibraltar també podrà dir-hi la seva.

Qui vol marxar?

Segons les últimes enquestes realitzades per l’empresa anglesa YouGov aquest mes d’abril, la intenció de vot està més que ajustada. Mentre que un 39% de la població opta per romandre a la UE, el 38% restant vol marxar. Les dades, però, no sempre han sigut tan ajustades. De fet, el 2011 els partidaris de marxar eren majoritaris, sobrepassant el 50%, enfront del 30% que volia quedar-se. Cal tenir en compte, però, que en el moment de fer l’enquesta, David Cameron encara no havia promès cap referèndum. No va ser fins al 2013, que Cameron va apostar per aquesta via.

Què passa amb Escòcia?

Els resultats, però, no són uniformes a tot el territori. Anglaterra és bàsicament partidària de marxar, tret d’algunes excepcions significatives com algunes zones de Londres. Aquestes dades, però, contrasten amb les d’Escòcia i també Gal·les, que optarien majoritàriament per quedar-se. De fet, la primera ministra d’Escòcia, Nicola Sturgeon, ja va dir que si el Regne Unit decidia marxar de la UE, podria desencadenar en un segon referèndum sobre la independència d’Escòcia. Caldrà, però, estar atents als resultats de les eleccions escoceses, que se celebraran el 5 de maig.

Qui lidera la campanya per sortir de la UE?

Tot i que David Cameron va assegura en un primer moment que el govern estava unit i que apostaria en bloc per quedar-se a la Unió Europea, fins a cinc dels seus ministres s’han acabat desmarcant de la postura del primer ministre i han dit obertament que votaran ‘No’ al referèndum.

No són els únics, de fet, la meitat del partit dels conservadors de Cameron aposta per marxar. Entre ells, l’alcalde de Londres, Boris Johnson, que aspira a liderar el partit de Cameron si aquest fracassa. El partit més euroescèptic, però, és el UKIP, que ja va guanyar les eleccions europees al Regne Unit del 2014 amb un programa totalment contrari a la UE. A més, diversos diputats laboristes i l’irlandès Partit Unionista Democràtic (DUP) aposten per abandonar el grup dels vint-i-vuit. 

Per què volen marxar de la UE?

El principal argument de la campanya 'Vote Leave' és que el Regne Unit paga massa diners a la Unió Europea, diners que després no veu revertits al seu territori. La campanya denuncia que Londres envia 439 milions de lliures cada setmana a Brussel·les, que resulten uns 25 bilions a l'any. Amb aquests diners, els partidaris de marxar, asseguren que es podrien construir nous hospitals, noves escoles i noves carreteres.

A més, els euroescèptics critiquen que formar part d’Europa els priva de tenir un control a les fronteres, de fer tractats de comerç global unilaterals i de tenir lleis pròpies en determinats aspectes. A més, creuen que els immigrants són una amenaça pel seu estat del benestar.

Tot i que Cameron va acordar amb els líders europeus, com a contraprestació per quedar-se, aspectes clau com rebaixar les ajudes socials als nous immigrants comunitaris, o també, que Londres no participi de les futures reformes dels tractes quan es parli d’ampliar competències per enfortir la unió.

Aquestes, però, no va ser promeses suficients pels euroescèptics, que creuen que l’acord hauria d’haver anat més enllà.

Qui lidera la campanya per seguir a la UE?

El primer ministre, David Cameron, va sortir satisfet de la cimera del Consell Europeu, que es va celebrar a finals de febrer a Brussel·les, i en la que van decidir millorar les relacions entre el Regne Unit i la Unió Europea, retornant certs poders a Londres. Cameron va definir en aquell moment l’acord com a bo perquè aconseguia “el millor dels dos costats”. Ell serà un dels màxims exponents de la campanya per quedar-se.

Mentre que el partit conservador està molt dividit i ha decidit mantenir-se neutral, el partit dels Laboristes, el Partit Nacionalista Escocès, el Plaid Cymru (de Gal·les) i el partit Liberal Demòcrata, apostaran per seguir essent membre de la Unió.

Per què es volen quedar?

Els europeistes argumenten que a nivell econòmic i comercial, és millor ser membre de la Unió. Argumenten que així, l'economia britànica és més forta, s'ajuda a les empreses britàniques, es creen més llocs de treball, i els preus dels béns i serveis són més baixos. 

També creuen que ser membres de la comunitat europea ajuda al fet que el Renge Unit segueixi mantenint un cert lideratge en l'àmbit global, així com també ho veuen positiu en temes de seguretat. Davant dels grans reptes com el terrorisme global, els europeistes creuen que estar dins la comunitat, treballant units per fer front a aquestes amenaces, fa més segur el Regne Unit.

Hi ha pressions perquè es quedin?

Aquest dimarts el Fons Monetari Internacional (FMI) va alertar que una possible sortida del Regne Unit de la UE podria causar “greus danys”, tant a escala regional com global. A més, també va rebaixar les perspectives de creixement del país. L'organització espera ara un creixement del 1'9%, tres dècimes inferior al 2'2% que havien pronosticat al gener.

Les grans empreses, amb algunes excepcions, aposten perquè el Regne Unit es quedi dins la UE, per les facilitats que aporta el lliure comerç. Just després de l’anunci del referèndum, fins a 36 companyies britàniques van enviar una carta al diari 'The Times' alertant que la sortida de la Unió Europea implicaria una caiguda de la inversió i la pèrdua de llocs de treball.

Quines podrien ser les conseqüències?

Tot i això, a hores d’ara no és possible saber quin serà l’impacte real de la sortida de Londres de la Unió. Europa de moment no ha dit si el Regne Unit podria tenir alguns dels privilegis de la Unió tot i no ser-ne membre, i molt probablement no ho farà fins passat el referèndum en cas que els ciutadans decidissin sortir.

Per tant, en aquests moments encara no és possible saber si els britànics necessitaran un permís especial per treballar en altres països de la UE, i a inrevés, o si es mantindria el sistema de seguretat social europea en cas de viatjar a Europa, entre d'altres.