"Unirem aquest fabulós país i el farem anar endavant. Us dono les gràcies per l'honor increïble que m'heu fet i, des d'ara mateix, treballaré incansablement per retornar-vos aquesta confiança, però ara la campanya s'ha acabat i la feina comença". Eren les primeres paraules del nou primer ministre conservador britànic, Boris Johnson, un cop confirmat que seria el relleu de Theresa May.

Durant molt de temps, Johnson (Nova York, 1964), va ser un dels més àvids protagonistes de les tertúlies mediàtiques i, sobretot al principi, va ser rebut com un alè d'aire fresc a les files dels conservadors de Westminster. Johnson sempre afirmava que no seria mai primer ministre, aquí en una de moltes intervencions informals: "És més probable que em reencarni en una oliva", ironitzava. Aquesta és la imatge més frívola i caricaturesca però, en realitat, no s'arriba a ser primer ministre sense tenir determinació, ambició, o bé molt de les dues coses.

Va ocupar l'alcaldia de Londres -una de les posicions polítiques més importants del Regne Unit- en dos mandats consecutius, entre el  2008 i el 2016. I aquest no va ser l'únic càrrec en primera línia, perquè tot seguit va ser nomenat ministre d'Afers Exteriors. Conegut pel seu euroescepticisme, ha estat molt focalitzat en abandonar la Unió Europea i sempre ha centrat els seus esforços a millorar la posició del seu país. El seu posicionament favorable al Brexit li ha fet guanyar renom i popularitat -no sempre a favor- però el que és segur és que la seva determinació per l' "exit" l'ha dut al lloc més alt, ara mateix arribant a primer ministre del Regne. En paraules seves: "Do not underestimate the deep sense of personal responsibility I feel for Brexit and for everything that has happened" ("No menystingueu el profund sentit de responsabilitat que tinc pel Brexit i per tot el que ha passat").

Mirant enrere, en la seva trajectòria política n'ha fetes de tots colors. El van acomiadar el 2004 per haver mentit en un tema personal o, molt més important, per comparar dones que vestien burka amb bústies de correu. Una qüestió que va portar molta polèmica. Tanmateix, va demostrar la seva vàlua quan en el seu mandat com alcalde, Londres va veure com es reduïen de manera contundent les taxes d'assassinats i crim nocturn, o la construcció de molts més habitatges assequibles. Ara bé: un dels seus grans èxits, els Jocs Olímpics, va tirar endavant gràcies a l'anterior alcalde Ken Livingstone, un socialista del Labour, que va lluitar i guanyar la candidatura de Londres 2012. I a destacar un altre dels seus errors, quan va gastar 43.000 milions de lliures de l'erari públic per un pont que no es va fer servir. Tot i això, el 2016, Johnson va ser la cara no oficial de la campanya Leave (Marxem) pel Brexit i posteriorment va ser nomenat ministre d'Exteriors. A la cartera d'Exteriors també va protagonitzar moltes polèmiques. Un exemple, quan el Regne Unit va convèncer 28 altres països de fer fora fins a 150 diplomàtics russos després del atac a l'espia rus a Salisbury, o quan un comentari seu informal va perjudicar greument una ciutadana britànica empresonada a l'Iran, i pel qual va haver de demanar perdó públicament. 

Negociacions amb la UE

Però tot això és el passat i ara afirma que serà ell qui tornarà l'optimisme en les negociacions amb la UE i també al càrrec de primer ministre, que Theresa May ha deixat en la grisor. Aquests auguris positius òbviament encanten als seus seguidors, ja que molts d'ells consideren que és el que ha mancat a la seva predecessora. Amb tot, també molts dels seus detractors titllen el seu optimisme -per exemple, respecte al Brexit- de buit, i apunten que a la pràctica no té cap pla real ni podrà complir les promeses.

Ja és primer ministre, i per tant mà executora del Brexit. La seva única tasca real -diuen els comentaristes de la BBC- en els seus primers mesos de mandat, i és monumental. Theresa May ha perdut reiteradament el suport dels membres del seu propi partit en les votacions per la sortida de la UE. Ara sembla que els tories estaran fins i tot més dividits sota el mandat de Johnson. La possibilitat de marxar amb un No-Deal -sense acord- és una idea que molts conservadors troben inacceptable. I en fi, així ha estat la seva singladura, on amb prou feines ha tingut els vots per formar govern, i on ja ara un bon nombre d'aquests diputats han manifestat que li retiraran el seu suport pel tema del Brexit. Això faria entrar al Regne Unit en una situació molt incerta després d'una campanya basada, en gran part, en la sortida de la Unió. "Després de 3 anys i 2 terminis exhaurits, hem d'abandonar la UE el 31 d'octubre".

Boris Johnson comença una nova etapa en què, a més, es proposa unir el seu partit i desplegar mesures per millorar la vida de la gent, el seu dia a dia i -com ha dit- "bones infraestructures, bona sanitat, bona educació" o "fer arribar la fibra a totes les llars de les zones rurals pel 2025". D'unir el país, encara que ha estat la primera cosa que ha manifestat, n'ha parlat encara poc. Caldrà estar ben atents al segon referèndum sobre la independència que la primera ministra Nicola Sturgeon ha posat sobre la taula per Escòcia.

 

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat