Amb un sistema de salut desbordat, Birmània s'enfronta a una alarmant situació sanitària pel devastador impacte de la covid-19, quan es compleixen aquest diumenge sis mesos d'un cop d'Estat militar que ha arrossegat el país a un caos social i polític.
Les estadístiques oficials parlen de 294.000 contagis i 8.942 morts en total, però molts experts consideren que aquestes xifres no reflecteixen una realitat molt més dramàtica que roman oculta per la falta de test generalitzats, amb una capacitat de tot just 15.000 proves al dia per a una població de 55 milions.
Només l'últim mes han mort més de 5.000 persones pel coronavirus, malgrat les mesures imposades pels militars, com el confinament nacional decretat el passat 17 de juliol.
Les previsions més pessimistes, com la que va llançar el Regne Unit aquest dijous davant de l'ONU, adverteixen que fins a la meitat de la població del país pugui contagiar-se les properes dues setmanes davant de la força de la variant delta, que també causa estralls a tota la regió del sud-est asiàtic.
En aquest sentit, un grup integrat per antics representants de Nacions Unides a Birmània ha reclamat la "intervenció humanitària immediata" d'una missió de l'ONU per combatre la pandèmia.
Al fort rebrot del virus al llarg de tot el país, sumit en una profunda crisi política des del cop d'Estat militar de l'1 de febrer, se sumeixi el col·lapse del sistema sanitari per les vagues de metges i infermers en rebuig del comandament castrense i el recel de la població cap al règim.
Solidaritat ciutadana
Milers de ciutadans es troben desemparats, sense metges a qui acudir, amb la venda d'oxigen mèdic restringida a particulars per l'escassetat, la qual cosa ha generat moviments de solidaritat ciutadana.
Per evitar la violenta repressió de la junta militar, els treballadors sanitaris han creat xarxes clandestines per assistir els malalts, encara que a la inseguretat també se suma l'escassetat de medecines i subministraments sanitaris.
Centre de vacunació a Sittwe, Birmània /Efe
Segons el diari 'The Irrawaddy', a Rangun, la ciutat més poblada del país els encomanats que necessiten ajuda pengen robes grogues o blanques de les seves finestres per alertar els veïns.
"Quan la gent demana ajuda, en la majoria dels casos significa que tota la família està malalta o infectada. Em van demanar ajuda en un alberg on tots els ocupants estaven malalts de covid-19. No poden sortir", va declarar un treballador social al diari.
Crisi de drets humans
La crisi sanitària s'encavalca amb la de drets humans que viu el país des de l'1 de febrer, com va denunciar aquest divendres la subdirectora regional de Campanyes d'Amnistia Internacional, Ming Yu Hah.
"És un clar exemple de la ruïnosa mala gestió dels militars de Birmània i l'enorme peatge humà. (...) En perseguir de manera contínua treballadors sanitaris, amenaçant-los i arrestant-los, les autoritats militars han reduït el fràgil sistema sanitari al mínim durant una pandèmia global. És inadmissible i era prevenible", va recalcar.
Tom Andrews, relator de Nacions Unides per a Birmània, va alertar aquesta setmana que les forces de seguretat han atacat a almenys 260 treballadors sanitaris, amb desenllaç fatal per a 18 d'ells, mentre que 67 han estat detinguts i 600 estan sota recerca.
Les detencions de personal mèdic són una de les violacions de drets humans denunciades per múltiples grups, juntament amb arrestos indiscriminats i la violència de les forces de l'ordre, que han matat gairebé 1.000 persones des que els militars van prendre el poder per la força el passat 1 de febrer.
"La junta birmana ha respost a la massiva oposició popular al cop amb matances, tortures i la detenció arbitrària de gent que només vol que es respectin els resultats de les eleccions de l'any passat i tenir un govern que reflecteixi la voluntat popular", ha denunciat aquest dissabte Brad Adams, director d'Human Rights Watch (HRW) a Àsia. "Aquests atacs sobre la població constitueixen crims contra la humanitat", ha recalcat Adams.
Els militars van justificar l'aixecament, que va acabar amb un procés democràtic que ells havien dissenyat una dècada abans, per un suposat frau electoral en les eleccions de novembre en les que el partit de la líder Aung San Suu Kyi va arrasar com havia fet el 2015.
Imatge principal: Una dona birmana rep la vacuna a la localitat de Sittwe, a l'oest del país / Efe