Ucraïna ha acusat Rússia de desestabilitzar Bielorússia i de convertir el seu veí més petit en un "ostatge nuclear", després de l'anunci del president rus, Vladímir Putin. Moscou hauria arribat a un acord per col·locar armes nuclears tàctiques en territori bielorús.

En aquest sentit, la líder de l'oposició del país a l'exili, Sviatlana Tsikhanóuskaia, ha dit que aquesta mesura "contradiu greument la voluntat del poble bielorús" i, a més, encara constata més la subjugació de Bielorússia sota control rus, recull el diari The Guardian.

Putin va comentar que aquesta mesura no violaria els acords de no proliferació i que a més, era similar a les quals els Estats Units té amb diversos dels seus aliats europeus. Ara bé, a aquestes paraules, Kíiv no ha fet gens de cas. 

Oleksiy Danilov, cap del consell de defensa i seguretat nacional d'Ucraïna, ha qualificat l'acord com a "un pas cap a la desestabilització interna" de Bielorússia i ha dit que maximitzava el que va denominar el nivell de "percepció negativa i rebuig públic" de Rússia i Putin en la societat bielorussa. "El Kremlin ha agafat Bielorússia com a ostatge nuclear".

Putin vs. OTAN: noves amenaces nuclears

La portaveu de l'OTAN, Oana Lungescu, ha dit aquest diumenge, i recull el mateix diari, que "la retòrica nuclear de Rússia és perillosa i irresponsable. L'OTAN està atenta i estem seguint de prop la situació. No hem vist cap canvi en la postura nuclear de Rússia que ens porti a ajustar la nostra".

En aquest sentit, Putin ha fet reiterades amenaces nuclears o ha intensificat la retòrica nuclear després de la invasió total d'Ucraïna. Aquesta és, però, la primera vegada que anuncia un pla per col·locar armes nuclears en un altre país. 

Dissabte ja va dir que estava actuant després de les negociacions que havia mantingut amb el seu homòleg bielorús, Alexander Lukaixenko, que va dir que havia "plantejat durant molt temps la qüestió" d'un desplegament nuclear en el territori del seu país. Cal recordar que Lukaixenko va organitzar un referèndum el febrer de l'any passat, revocant l'estatus no nuclear de Bielorússia. L'oposició va rebutjar el vot per falta de sentit en condicions de repressió política i després de les eleccions presidencials de 2020 que el van mantenir en el càrrec, un resultat que hauria estat manipulat. 

"El desplegament de Rússia d'armes nuclears tàctiques a Bielorússia viola directament la constitució de Bielorússia i contradiu greument la voluntat del poble bielorús d'assumir l'estatus d'estat no nuclear expressat a la Declaració de Sobirania Estatal de Bielorússia de 1990", ha exposat Tsikhanóuskaia. “Aquest desenvolupament inacceptable, que converteix Bielorússia en un objectiu potencial per a atacs preventius o de represàlia, es va fer possible a causa de la presa il·legal del poder per part del règim il·legítim de Lukaixenko”.

Els EUA resten importància al desplegament d'armes nuclears

Els Estats Units ja han tret importància a les preocupacions sobre l'anunci de Putin i la possibilitat que Moscou faci servir armes nuclears a la guerra a Ucraïna. “No hem vist cap raó per ajustar la nostra pròpia postura nuclear estratègica ni cap indicació que Rússia s'estigui preparant per fer servir una arma nuclear. Continuem compromesos amb la defensa col·lectiva de l'aliança de l'OTAN”, ha exposat un alt funcionari de l'administració dels Estats Units, citat pel mateix diari britànic.

 

Imatge principal: el president rus, Vladímir Putin / Efe