El govern libi reconegut per l'ONU i les forces rebels es reuneixen aquest diumenge a Berlín junts els seus aliats internacionals, de Rússia als EUA, passant per Turquia, França, Itàlia i Alemanya, per tractar d'establir les bases d'un procés de pau.

L'objectiu de la cita és modest, però atesa la situació al país nord-africà, gens senzill: que les parts es comprometin a un alto el foc permanent (el del 12 de gener és violat diàriament) i es comenci a complir de forma efectiva l'embargament d'armes, qüestió a què també les potències implicades s'han de cenyir.

"Es tracta de donar suport als esforços de l'ONU per aconseguir una treva i una via per a una solució política dins de Líbia", va explicar el portaveu del Govern alemany, Steffen Seibert.

Realista, va agregar que "el problema de Líbia no es pot arreglar en una conferència" i que, "en el millor dels casos", s'aconseguirà "el començament d'un procés" i s'esquivarà el risc "d'una guerra subsidiària", amb poders estrangers fent servir les forces locals per no enfrontar-se directament.

De fet, no va poder confirmar si finalment el cap del Govern d'Acord Nacional (GNA) de Líbia reconegut per l'ONU, Fayed al Serraj, i el cap de l'Exèrcit Nacional Libi (LNA), Jalifa Hafter, que han confirmat la seva presència a Berlín, s'asseuran a la mateixa taula.

A començaments d'aquesta setmana no es va aconseguir en una trobada en una reunió a Moscou, perquè Hafter va marxar de matinada sense haver firmat la declaració d'alto el foc travada amb la mediació de Rússia i Turquia i amb el "sí" del GNA.

Hi van Putin, Erdogan, Macron i Pompeo

Malgrat la contenció de l'amfitrió, la conferència és percebuda amb una continguda expectació després d'anys de guerra civil, perquè a ella hi aniran els principals protagonistes directes i indirectes del conflicte.

Han anunciat la seva participació els presidents de Rússia, Turquia i França, Vladímir Putin, Recep Tayyip Erdogan i Emmanuel Macron, la cancellera alemanya, Angela Merkel, el secretari d'Estat dels EUA, Mike Pompeo, la presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen, i secretari general de l'ONU, António Guterres, amb el seu representant especial per a Líbia, Ghassan Salameh.

Hafter compta amb el suport de Putin, que acusa a Occident d'haver sumit a Líbia en el caos per propiciar la caiguda el 2011 del dictador libi, Muamar al Gaddafi. També li donen suport l'Aràbia Saudita, Egipte i els Emirats Àrabs Units, a més de comptar amb el múscul polític de França i EUA (que prèviament estava del costat contrari juntament amb l'ONU, però que juga aquí només un paper secundari).

Al GNA, per la seva part, li dona suport políticament l'ONU i econòmicament la UE, Itàlia i Qatar, mentre que el suport militar, no sense polèmica, l'hi proporciona Turquia.

Interessos lligats al petroli

Els interessos són múltiples i difícilment compatibles, i en gran manera estan lligats a la riquesa petrolífera de Líbia, als contractes preexistents i als potencials acords futurs, el que dificulta qualsevol solució.

A més, alguns actors del drama libi podrien cedir posicions en aquest conflicte a canvi d'aconseguir avenços en altres en altres escenaris en què estan participant, com la guerra civil a Síria.

Alemanya, en un intent d'intervenir que recorda en certa mesura a l'agredolç esforç a Ucraïna, prova d'estabilitzar un altre focus de problemes a les portes de la UE, que dividida també en aquest assumpte ha estat incapaç d'exercir lideratge en el conflicte i buscar una sortida diplomàtica.

Tant a la UE com a Alemanya els interessa la pau a Líbia pel seu potencial energètic, però també perquè és una de les rutes migratòries principals de l'Àfrica a Europa, i el caos afavoreix els traficants de persones i impedeix de tapar aquesta via amb la controvertida fórmula que es va fer servir amb Turquia.

Alguns experts han apuntat referent a això que els anomenats veïnats est i sud de la UE, fins fa uns anys separats i amb problemes diferenciats, s'estan fusionant amb una Rússia i una Turquia cada vegada més actives al tauler internacional, a la recerca d'influència en la Mediterrània davant de la impotència comunitària.

Líbia es troba immersa en una guerra civil amb dues grans faccions (encara que amb sectors en mans de tercers) des de 2014. Des que es van intensificar els xocs l'abril passat han mort unes 1.500 persones (280 d'elles civils) i unes 100.000 han hagut d'abandonar les seves llars.