Els visitants del Museu Nacional de Beirut s'han endut una sorpresa aquests dies en visitar-lo perquè se l'han trobat completament a les fosques i han hagut de fer servir les llanternes dels seus telèfons mòbils per intentar veure les obres d'art. Tal com explica la periodista de la Cadena Ser Mariela Rubio, la xarxa pública d'electricitat ja no pot proporcionar llum al país. A les llars tenen llum perquè viuen a base de generadors i el Líban no pot ni permetre's il·luminar un museu. Tot plegat, a més, passa tot just quan hi ha prop d'un milió de turistes al país, segons destaca el portal de notícies the961.com. El Museu Nacional de Beirut amaga milers d'objectes estranys i curiosos. A més, ha estat destruït moltes vegades en les últimes dècades, fins i tot durant la guerra civil. L'any 2021, el museu va tornar a obrir les portes, després de ser malmès per l'explosió al port de Beirut, que va destrossar finestres i portes, l'agost del 2020. 

El govern libanès, ridiculitzat a les xarxes socials

El tuit de la periodista de la Ser s'ha viralitzat i molts mitjans se n'han fet ressò per parlar de la situació que travessa el país. Fa unes setmanes, el govern libanès va ser ridiculitzat per demanar als residents al costat de les sitges de gra de Beirut que s'esfondraven, que mantinguessin les finestres tancades i els aparells d'aire condicionat encesos. Un fet que és impossible per l'escassa cobertura d'electricitat, menys de dues hores al dia en algunes zones. Per tant, les directrius són difícils d'implementar. Els acords de combustible amb l'Iraq i Egipte s'han considerat com a possibles salvadors de la xarxa elèctrica del país, tal com explica el portal beirut.com.

beirut liban unsplash
Beirut, Líban / Unsplash

El Líban, un país submergit en la inflació

Però, com ha arribat el Líban a patir aquesta situació? Durant molt temps, el país va ser considerat com la Suïssa de l'Orient Mitjà. Ha plogut molt des de llavors, tal com puntualitza el portal Deutsche Welle. Diferents crisis han portat el país a viure sota una inflació a la qual costa fer front. Així mateix, recull el testimoni de Riad, que té una botiga de comestibles en un barri de la capital, Beirut. Segons explica, cada matí, amb la calculadora a la mà, canvia els preus dels productes, en funció del canvi del dia. A més, també treballa a les fosques. El govern libanès només subministra electricitat dues hores al dia i, per tant, no funcionen ni les neveres, ni les llums, ni la calefacció.

La lliura libanesa ha perdut el 90% del seu valor i els únics que se salven són els que cobren en dòlars. I això també ha fet ressorgir una nova classe social privilegiada al país, tal com assenyala el mateix portal. Així mateix, destaca el cas de Joseph, que treballa com a venedor en una empresa farmacèutica internacional. En dos mesos ha tornat el préstec que va demanar per comprar casa seva, una quantitat que havia de retornar en vint anys.

carrer beirut botiga unsplash
Un carrer de Beirut / Unsplash

Viure sense llum afecta a tots els sectors. Els hospitals tenen alguns passadissos també a les fosques i ascensors inoperatius. I tal com recull un article d'El País, els ordinadors no tenen cap utilitat. Aprofiten al màxim la llum que entra per les finestres i apaguen les llums que no són imprescindibles. També les màquines o aparells d'aire condicionat. La prioritat són els quiròfans i les UCI.

Talls de llum i més de 20 hores sense electricitat

La companyia pública d'electricitat del Líban anunciava durant el mes de gener una apagada darrere l'altra. Les centrals del país estaven totalment parades. En aquell moment, es va dir que uns manifestants havien tallat una línia d'alta tensió. Era 8 de gener i els libanesos ja estaven acostumats a viure, com a mínim, 20 hores al dia sense llum. El motiu és ni més ni menys que l'escassetat de carburants, derivada d'una greu crisi econòmica que viu el país. Els generadors privats assumeixen part del problema, però no aconsegueixen fer front a l'abastiment estatal d'energia. Els generadors privats intenten fer front al que l'empresa pública no pot abastar, però, tot i això, també van racionant l'abastiment de comerços, hospitals i llars, per la falta de carburant, tal com destaca la publicació Infobae. 

Fa uns mesos, una factura per a una família libanesa de l'electricitat mensual podria superar tranquil·lament les 675.000 lliures libaneses, més del salari mínim. Uns 22 dòlars. I és que la moneda local, està en caiguda lliure. La comunitat internacional ha instat, des de fa temps, al govern –acusat de corrupció– a fer reformes. De moment, però, sembla que l'economia del país continua caient.

 

Imatge principal: Museu Nacional de Beirut / Flickr G Travels