“I Trump queda... Tercer per vot popular”. Els visques han ressonat per tota la luxosa sala de l’Hotel Majestic on s’ha reunit el bo i millor de la política autonòmica mentre el cònsol dels Estats Units, Marcos Mandojana, desgranava els resultats locals d’aquesta petita ficció electoral. A l’entrada, cada convidat havia rebut una papereta on podia votar per qualsevol dels candidats, fins i tot un “altres” que alguns han volgut que fos Bernie Sanders.
No se sap què ha votat el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ni el seu fidel conseller de Cultura, Santi Vila. Tampoc hem pogut saber què ha votat la delegada del Govern Central, Llanos de Luna, que ha fet una aparició tan discreta com fugaç. Però el whisky amb Ginger Ale que ha corregut generosament, gentilesa d’una coneguda marca americana, ha ajudat a que la candidata del Partit Verd, Jill Stein, aconseguís una fabulosa segona posició. Segur que els regidors de Barcelona en Comú hi han tingut alguna cosa a veure.
El cònsol ha oficiat una cerimònia de somriures, encaixades de mans i pastís de xocolata, que s’ha anat enfosquint a mesura que les cares conegudes anaven marxant i Trump remuntava resultats a Florida. Tot un triomf de la diplomàcia pública del qual representants de Diplocat i Departament d’Exteriors nostrat prenien bona nota.
Al final, els somriures s’han transformat en cares Trump, caracteritzades per l’aspecte de pomes agres amb el nas arrufat i un cert sentiment de no entendre res. Perquè els americans no entenen els europeus, nosaltres no entenem els americans i, pel que es veu, els americans que viuen a entre nosaltres tampoc semblen entendre el seu país. Si una cosa queda clara, és que Barcelona no és Florida.