L'atac a trets contra el senador colombià Miguel Uribe Turbay, qui ha quedat ferit de gravetat i està ingressat en una clínica de Bogotà, ha reobert velles pors al país llatinoamericà, recordant la violència política de finals dels anys 80 i principis dels 90. En una Colòmbia envoltada pels conflictes entre narcotraficants, les imatges d'atacs a polítics es van succeir durant aquells anys, els quals es van cobrar la vida de quatre candidats presidencials. 35 anys després un altre aspirant a la presidència, en aquest cas del partit Centre Democràtic, ha rebut diversos impactes de bala quan feia un discurs en un míting al barri Fontibón, a l'oest de la capital. L'atemptat ha commocionat al país, atemorit pels assassinats dels candidats presidencials Jaime Pardo Leal, el 1987; Luis Carlos Galán i Bernardo Jaramillo Ossa, tots dos el 1989, i Carlos Pizarro el 1990.
🔴Qui és Miguel Uribe Turbay? Net de president i fill de periodista assassinada
Uribe coneix millor que ningú la violència política a Colòmbia. Nascut el 1986 en el si d'una família profundament lligada a la política i el periodisme. El seu avi matern va ser Julio César Turbay Ayala, polític i diplomàtic d’ascendència libanesa, que va presidir el país entre 1978 i 1982, com a membre del Partit Liberal Colombià. Durant la seva presidència, va haver d’afrontar l'auge de la guerrilla urbana, especialment del Moviment 19 d'Abril (M-19), i l'inici de la violència i els segrestos vinculats al narcotràfic. El seu avi patern, Rodrigo Uribe Echavarría, va ser director del Partit Liberal, i el seu pare, Miguel Uribe Lendoño, va ser exregidor conservador. La seva mare, la periodista Diana Turbay, va ser assassinada en 1991, quan ell tenia cinc anys, durant un segrest perpetrat pel càrtel de Medellín dirigit per Pablo Escobar, un fet que va marcar la seva infantesa.
Quatre assassinats en tres anys (1987-1990)
Jaime Pardo Leal va ser el primer candidat a la presidència de Colòmbia assassinat en la història recent, després de Jorge Eliécer Gaitán el 1948. Advocat de professió, Pardo Leal va ser el primer cap de la Unió Patriòtica i també el seu primer candidat presidencial. Aquest partit d'esquerres va néixer el 1985 com a part d'un intent d'acord de pau entre el llavors president Belisario Betancur i la guerrilla de les FARC. Però només dos anys després de la creació del partit, el seu líder era assassinat a la localitat de La Mesa, propera a Bogotà, l'11 d'octubre del 1987. Els membres del partit van patir una greu persecució, fins a tal punt que van ser objecta d'un extermini sistemàtic: van perdre la vida més de 4.000 dels seus membres.
Gairebé dos anys més tard, la nit del 18 d'agost del 1989, era assassinat el líder liberal Luis Carlos Galán Sarmiento durant un acte de campanya a la Presidència al municipi de Soacha, limítrof a Bogotà. L'homicidi del polític va ser atribuït a una aliança del càrtel de Medellín, dirigit pel capo Pablo Escobar, amb sectors polítics i agents estatals contraris a la seva posició. Galán era enemic dels càrtels de la droga i com a polític havia promès que si arribava a la Presidència extradiria als caps del narcotràfic. En el moment de la seva mort era el favorit per guanyar les eleccions a la presidència de Colòmbia. El seu relleu, en plena campanya, el va recollir César Gaviria, que va acabar sent elegit president. El seu llegat a la política l'han seguit els seus dos fills Juan Manuel i Carlos Fernando Galán, el segon és l'actual alcalde de Bogotà.
Qui va reemplaçar a la candidatura presidencial de la UP Pardo Leal, va ser Bernardo Jaramillo Ossa, qui va córrer la mateixa sort del seu antecessor. Jaramillo va ser tirotejat, el 22 de març de 1990, a l'aeroport El Dorado de la capital colombiana per un sicari. Més tard, es va atribuir el crim a una aliança entre el desaparegut Departament Administratiu de Seguretat (DAS) i la Policia amb grups paramilitars.
El mateix any, Carlos Pizarro va ser assassinat el 26 d'abril del 1990, en un avió d'Avianca amb destinació a Barranquilla, quan feia campanya com a candidat presidencial. Pizarro havia sigut comandant de la guerrilla del Moviment 19 d'abril (M-19), després de la mort del fundador Jaime Bateman Cayón (1984), Iván Marino Ospina (1985) i Álvaro Fayad (1986). L'actual president colombià, Gustavo Petro, que va formar part en la joventut de l'M-19, va rebre la banda presidencial (després de ser elegit el 2022) de mans de la senadora María José Pizarro, filla de Carlos Pizarro i també aspirant a la presidència per part de l'esquerra a les eleccions del 2026.
La violència política a Colòmbia, però, no acaba amb els candidats a la presidència. És molt latent. Entre el 2021 i el 2023, més de 800 líders socials i polítics van ser assassinats, la majoria vinculats amb processos electorals locals, segons l'informe de la Missió d'Observació Electoral (MOE) de Colòmbia, que adverteix que la violència contra líders polítics és especialment greu a regions perifèriques.