L'atac al consolat iranià de Damasc eleva les tensions a l'Orient Mitjà. L'Iran ha promès una "dura" resposta a Israel, després que s'hagin confirmat la mort de set membres de la Guàrdia Revolucionària —entre ells un important general—. "El règim sionista actua contra les lleis internacionals, de manera que rebrà una dura resposta per part nostra", ha assegurat l'ambaixador iranià a Síria, Hossein Akbari. En la mateixa línia s'ha expressat el portaveu del Ministeri d'Exteriors, Naser Kanani: "La República Islàmica de l'Iran es reserva el seu dret a prendre contramesures i decidirà sobre la mena de reacció i càstig de l'agressor".
Les autoritats sirianes també han acusat "l'enemic israelià" de llançar un bombardeig des dels Alts del Golan contra l'edifici del consolat iranià a Damasc, que han assenyalat que les defenses antiaèries van tombar "alguns" dels míssils llançats. Akbari ha estat testimoni des de la finestra de l'ambaixada de l'atac i ha assegurat que s'ha produït amb caces F-35, que han disparat sis míssils contra les instal·lacions iranianes. Fins al moment, Israel no ha reivindicat l'acció, com sol ser habitual en territori sirià. Recordem que divendres van morir almenys 42 persones en el pitjor bombardeig d'Israel sobre Síria en anys.
L'atac més sagnant
El bombardeig sembla que ha estat un atac selectiu d'Israel que ha acabat amb la vida de diferents generals de la Guàrdia Revolucionària iraniana, que han confirmat que han mort set dels seus membres. L'Observatori Sirià de Drets Humans ha assenyalat que han mort almenys vuit persones, entre les quals hi ha el líder de les forces Quds a Síria i el Líban, Mohamed Reza Zahedi, així com altres dos assessors i cinc membres de l'entitat paramilitar xiïta. Fonts de l'ambaixada han informat a Efe que també ha mort el general Mohammad Haji Rahimi, entre altres.
És l'atac més sagnant contra militars iranians a Síria en tot el 2024, on s'havien contat vuit morts per bombardejos israelians, entre els quals hi ha dos generals de la Guàrdia Revolucionària. L'Observatori ha comptabilitzat trenta atacs israelians contra territori sirià en el que portem d'any. L'Iran ha estat un aliat clau de Damasc en la guerra a Síria, on Teheran ha enviat soldats i assessors militars. Així mateix, és un dels principals enemics d'Israel, contra qui competeix per l'hegemonia regional.
Israel prohibeix Al Jazeera
Per a més inri, la Knesset o Parlament israelià ha aprovat una llei que prohibeix temporalment la retransmissió a Israel de qualsevol mitjà estranger que "faci malbé la seguretat de l'Estat". La norma pretén limitar des d'avui les informacions sobre la guerra a Gaza del canal qatarià Al Jazeera. "El canal terrorista Al Jazeera ja no retransmetrà des d'Israel. Tinc la intenció d'actuar immediatament d'acord amb la nova llei per aturar l'activitat del canal", ha dit a Twitter el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, que es recupera d'una operació. Netanyahu ha afegit: "Al Jazeera ha perjudicat la seguretat d'Israel, ha participat activament en la massacre del 7 d'octubre i ha incitat contra els soldats de les forces de defensa. És hora de retirar el shofar (l'objecte amb el qual segons la tradició jueva s'avisa a la comunitat) de Hamàs del nostre país".
Aconseguir informació de primera mà sobre el que passa a la Franja de Gaza és molt difícil, ja que Israel impedeix l'entrada de premsa internacional a l'enclavament palestí des de l'inici de la guerra. Al Jazeera era un dels canals amb més desplegament i periodistes a la zona, informant dels bombardejos a hospitals, atacs contra edificis residencials i la mort de gazians no armats, cosa que podrien ser crims de guerra. "Busquen desesperadament obscurir la veritat dels seus crims, que avergonyeixen la humanitat i que el món sencer ha presenciat mitjançant les pantalles d'Al Jazeera i altres mitjans lliures", ha denunciat Hamàs. I ha afegit: "Aquesta decisió de represàlia és la culminació de les campanyes d'enduriment, assetjament i terror imposades per l'ocupació feixista als periodistes".