El 26 de setembre del 2022, grans quantitats de gas metà van començar a emergir de les profunditats del mar Bàltic, a tocar de l'illa danesa de Bornholm. Les imatges captades des de l'aire van que fer la volta al món eren la conseqüència d'un sabotatge que havia destruït tres dels quatre ramals dels gasoductes Nord Stream 1 i 2, construïts per transportar gas natural de Rússia fins a Alemanya. Les explosions es van produir set mesos després de l'inici de la invasió russa d'Ucraïna i van posar punt final a un projecte energètic multimilionari amb què Moscou i Berlín havien buscat assegurar el subministrament de gas rus a baix cost. Quatre anys després, el cas ha arribat als tribunals alemanys amb Serhí Kuznetsov, un exmilitar ucraïnès assenyalat com el presumpte responsable de dirigir l'operació, al banc dels acusats. El judici ha començat aquest dimecres a Hamburg, sota fortes mesures de seguretat i amb la possible implicació de l'Estat ucraïnès encara per aclarir.
La Fiscalia alemanya sosté que Kuznetsov sabia que el Nord Stream era una infraestructura civil i no pas militar i que, per tant, no podia considerar-se un objectiu legítim en el context de la guerra. Segons el relat de l'acusació, l'exmilitar, que aleshores formava part d'una unitat d'elit de les forces armades ucraïneses, hauria dirigit una operació en què van participar sis persones més. El grup hauria sortit del port alemany de Rostock a bord d'un veler de lloguer i s'hauria desplaçat fins a les aigües pròximes a l'illa de Bornholm. Un cop allà, alguns dels integrants es van submergir fins a una profunditat de 80 metres per instal·lar quatre artefactes explosius amb temporitzador en diferents ramals dels gasoductes que transportaven gas natural directament de Rússia a Alemanya.
Una de les proves que la Fiscalia considera més comprometedores per a Kuznetsov és una conversa telefònica interceptada després de la seva detenció a Itàlia el 2025. Durant la trucada, l'exoficial ucraïnès, de 50 anys, s'hauria queixat a la seva dona que Ucraïna no reconegués públicament que el sabotatge del Nord Stream havia estat una operació estatal i que ell no havia actuat per iniciativa pròpia. L'acusació també ha exposat com els investigadors van aconseguir identificar els participants en l'atac a partir dels vehicles que havien utilitzat per arribar al port alemany de Rostock. Tot i que el grup hauria travessat la frontera des de Polònia amb passaports falsificats, la fotografia del document de Kuznetsov hauria permès reconèixer-lo sense dificultats.
Kuznetsov "té les mans lligades"
Kuznetsov no ha ofert cap mena de declaració, però la seva defensa sí. Els seus advocats han reclamat l'arxivament del procediment i han qüestionat que es pugui exigir responsabilitat penal a un oficial per una actuació militar en temps de guerra. Sostenen que, en cas que el sabotatge hagués estat una operació de les forces armades contra una infraestructura considerada enemiga, l'acusat no podria ser jutjat penalment per haver-hi participat. Aquesta línia argumental, però, no implica que els lletrats reconeguin que Kuznetsov intervingués en les explosions. L'equip jurídic també ha denunciat les dificultats que afronta l'exmilitar per defensar-se, ja que la seva condició de membre de l'exèrcit ucraïnès en el moment dels fets li impediria pronunciar-se amb plena llibertat sobre determinades qüestions. Segons els advocats, Kuznetsov "té les mans lligades".
El judici també ha reobert el debat polític a Alemanya sobre les conseqüències del sabotatge i la responsabilitat d'Ucraïna. L'Aliança Sahra Wagenknecht (BSW) i l'extrema dreta d'Alternativa per a Alemanya (AfD), dues formacions acusades de ser prorusses, reclamen una comissió parlamentària que investigui les explosions i defensen que el govern alemany suspengui l'ajuda a Kíiv. També exigeixen que Ucraïna compensi Alemanya pels danys ocasionats a una infraestructura que consideren essencial per a la seguretat energètica del país. Aquestes posicions s'han fet visibles a les portes del Palau de Justícia d'Hamburg, on diversos representants de BSW s'han concentrat per reclamar una investigació parlamentària. Al mateix temps, un petit grup de manifestants proucraïnesos ha expressat el seu suport a Kíiv amb pancartes amb el missatge "Rússia és terrorista".
Zelenski nega l'autoria ucraïnesa
Per la seva banda, el govern alemany, de moment, evita anticipar les conseqüències polítiques que podria tenir una eventual condemna de Kuznetsov. El ministre d'Exteriors, Johann Wadephul, ha reconegut aquest dimecres que el procediment judicial, que s'allargarà almenys fins al febrer de l'any vinent, ha alimentat nombroses "especulacions" sobre l'autoria del sabotatge. Tot i això, ha defensat que l'executiu ha de respectar els temps de la justícia i esperar que els tribunals es pronunciïn abans de prendre cap decisió. En una roda de premsa a Berlín al costat de la seva homòloga búlgara, Velislava Petrova-Txamova, Wadephul ha assegurat que el govern haurà d'afrontar el resultat del judici, sigui quin sigui, i "tenir-lo en compte en els càlculs polítics".
El ministre també ha subratllat que, per a Berlín, el fet "determinant" continua sent que el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha negat que l'Estat ucraïnès estigués implicat en les explosions dels gasoductes Nord Stream. En aquest context, Roderich Kiesewetter, portaveu de política exterior de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) del canceller Friedrich Merz, ha considerat plausible que les explosions es planifiquessin sense que Zelenski en tingués coneixement.