El secretari general de l'ONU, Antonio Guterres, ha llançat una advertència sobre la gravetat de no actuar davant la crisi climàtica. "La humanitat ha obert les portes de l'infern", ha assegurat en el seu discurs d'obertura de la cimera d'ambició climàtica que se celebra aquest dimecres a Nova York. Ha denunciat que l'acció climàtica que s'ha fet fins ara és "minúscula respecte a l'escala del repte", i, per aquest motiu, ha instat els països desenvolupats a ser més ambiciosos i treballar en la reducció d'emissions per assolir l'objectiu zero de cara a 2040. "Una cimera no canviarà el món", ha reconegut Guterres, però s'ha mostrat confiat que aquesta reunió pugui fer un nou impuls per aconseguir els objectius marcats a l'Agenda 2030 i en l'Acord del Clima de París. 

Guterres adverteix que anem cap als 2,8 °C de temperatura global

Guterres ha assenyalat les inundacions que s'emporten els conreus i deixen "consternats" els agricultors, les "sufocants temperatures" que provoquen malalties, i el fet que "milers fugen" davant la propagació "d'incendis històrics", com els que s'han viscut aquest estiu a bona part del Mediterrani. "Si res no canvia, ens dirigim a un escenari d'un increment de la temperatura global de 2,8 °C que ens duran a un món perillós i inestable", ha advertit.

Amb tot, ha afirmat que "el futur no és inamovible" i que encara és possible limitar l'augment de la temperatura a 1,5 °C. "Encara podem construir un món amb aire net, feines verdes i una energia neta assequible per a tots", ha asseverat. Guterres ha aprofitat per agrair la lluita a pioners com els activistes climàtics, els pobles indígenes i també els directors executius d'empreses que transformen els seus models de negoci i els governs que treballen per eliminar els combustibles fòssils. 

Guterres demana justícia climàtica i ajudar les nacions més pobres

Per tal de millorar les perspectives de futur, el secretari general de l'ONU ha instat els països desenvolupats a avançar l'objectiu de neutralitat climàtica l'any 2040 en comptes del 2050, com està fixat actualment. Algunes de les mesures proposades són gravar el carbó i aturar les subvencions milionàries als combustibles fòssils, que segons dades del Fons Monetari Internacional (FMI), el 2022 van ser de 7 bilions de dòlars. En aquest sentit, Guterres ha estat especialment crític amb les companyies que han intentat "bloquejar" la transició energètica "fent servir la riquesa i la influència per ajornar distreure i enganyar". 

D'altra banda, Guterres ha defensat la "justícia climàtica", i ha validat el dret de les nacions més pobres a estar "enfadades" perquè pateixen més les conseqüències de la crisi climàtica malgrat que no hi han contribuït, i alhora es veuen en una situació de deute insostenible amb les nacions més riques. És per això que ha demanat que els països reformin els bancs de desenvolupament multilaterals perquè ofereixin més oportunitats de finançament privat als països en vies de desenvolupament amb costos raonables. Alhora, ha demanat que els països rics compleixin amb el seu compromís de dedicar 100.000 milions de dòlars anuals a mitigar els efectes del canvi climàtic als països pobres, tal com es va acordar el 2009 sense que mai s'hagi dut a terme. "Podem i hem de donar-li la volta al temps", ha conclòs Guterres.