Carregant...

Després del fracàs del govern espanyol per fer el català, així com el gallec i l'euskera, una llengua oficial a la Unió Europea, el govern andorrà busca una nova finestra d'oportunitat per reivindicar la llengua catalana en una institució europea. Concretament, el país pirenaic ha demanat aquesta setmana que el català sigui reconegut a l'Assemblea Regional Europa (ARE) de l'Assemblea Parlamentària de la Francofonia (APF), que ha celebrat la seva 38a reunió a Brussel·les. El president de la delegació andorrana, Marc Magallon, ha intervingut en un panell de l'ARE centrat en el multilingüisme a Europa, segons ha informat el Consell General d'Andorra en un comunicat, i en el qual ha defensat la necessitat de reconèixer la llengua oficial d'Europa com a pròpia d'aquest organisme.

Durant el debat, el representant andorrà ha destacat que l'Europa de demà "no serà més forta perquè tots parlem la mateixa llengua", ha dit, sinó perquè "haurem après a entendre'ns tot continuant parlant les nostres pròpies llengües". El president de la delegació ha interpel·lat a l'assemblea sobre la diversitat lingüística del continent, i ha assenyalat que algunes llengües europees com el català, el basc o el gallec no tenen reconeixement institucional tot i que són "àmpliament parlades". L'andorrà ha subratllat que "el reconeixement i el respecte de les identitats lingüístiques i culturals, sobretot les menys nombroses, poden contribuir a reforçar la identitat comuna que s’està treballant des d’Europa".

Membre de la Francofonia des del 2004

Andorra és un dels 90 estats o governs membres de l'Organització Internacional de la Francofonia, una organització creada l'any 1970 i nascuda en el context dels processos de descolonització que les grans potències europees van emprendre durant la segona meitat del segle XX. Els seus principals impulsors, de fet, van ser països de l'Àfrica i l'Àsia que havien deixat de ser colònies franceses en aquella època i la seva missió és promoure la llengua francesa i la diversitat cultural i lingüística, així com la pau, la democràcia, els drets humans i recolzar l'educació, la recerca i la cooperació. El país pirenaic és membre d'aquesta organització des de l'any 2004 i, com molts altres membres, no té el francès com a llengua oficial, però sí que hi té una presència destacada entre el català i el castellà.

Per aquesta raó, els seus delegats han participat aquesta setmana en la 38a Assemblea de la Regió Europa de l'organisme, on tenen representació els parlaments dels estats i regions membres de l'OIF. L’ARE d'enguany s’ha celebrat amb el lema "Europa a través dels valors, les llengües i les cultures" i s’ha dividit en tres panells. En un d'aquests ha estat on Magallon ha reivindicat l'oportunitat de reconèixer el català en el marc d'aquestes institucions. També hi han participat els andorrans Núria Segués i Pere Marsenyach que, durant aquests dies, s'han reunit amb l’ambaixador d’Andorra a la Unió Europea, Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg, Vicenç Mateu, per intercanviar impressions sobre l’actualitat geopolítica de la Unió Europea.