El dictador de Guinea Equatorial, Teodoro Obiang Nguema Mbasogo, va signar ahir un decret pel que es concedeix una amnistia per a tots els presos polítics. L'amnistia s'aplica tant als que estan ja condemnats com a tots aquells que estan detinguts a l'espera de judici (de fet, n'hi ha que porten anys a presó i no sap ni els càrrecs que se'ls imputa). Aquesta amnistia va vinculada a un procés de diàleg nacional que el govern promet endegar amb motiu del 50 aniversari de la independència del país, que s'acompleix el proper 12 d'octubre. Obiang porta 39 anys al poder: el 1979, mitjançant un cop d'Estat, va succeir al dictador Francisco Macías.
Precipitat per la mort d'un pres
Ahir mateix es va conèixer la mort a la presó d'Evinayong Juan Obama Edú, un militant del partit opositor Ciudadanos por la Innovación (CI). Sembla ser que aquesta mort ha precipitat l'anunci d'una amnistia que feia dies que es preparava. Obama Edú era natural del mateix poble que Gabriel Nsé Obiang Obono, el líder de CI, un antic militar que havia estat un estret col·laborador d'Obiang. Sembla ser que Obama ha mort com a conseqüència de les tortures que va patir quan va ser detingut. Durant els darrers mesos no havia rebut cap tipus d'assistència mèdica, a desgrat del seu estat de salut, fins poc abans de morir. Diverses organitzacions humanitàries han denunciat les pèssimes condicions de detenció a presons de Guinea com el penal d'Evinayong, la presó de Blabich, o el centre de detenció de "Guantánamo", on els presos són sovint sotmesos a tortures.
Els principals beneficiats
L'amnistia afectarà principalment a les desenes de militants de CI tancats a la presó d'Evinayong, després d'una confusa operació de la policia contra l'organització al desembre de 2017 (la segona en un any, al maig de 2017 ja havien estat perseguits i la seu central del partit havia estat assetjada per la policia). Els membres de CI van ser acusats de preparar un cop d'Estat i condemnats a fortes penes en un judici sense cap garantia celebrat a Mongomo, la localitat natal del president. Els fets van ser aprofitats per il·legalitzar el que en aquests moments és un dels grans partits de l'oposició. Els membres de CI eren acusats, amb pocs fonaments, de col·laborar amb un grup de mercenaris que van ser capturats a la frontera guineo-camerunesa quan estaven a punt d'entrar al país per fer caure el règim. Els organitzadors d'aquest cop també es beneficiarien de l'amnistia, com ho farien fins i tot alguns antics torturadors del règim ara empresonats per intentar conspirar contra Obiang. Però segons el decret, també podrien beneficiar-se d'aquesta mesura alguns dels perseguits polítics per causes més antigues. Aquest seria el cas de Severo Moto, dirigint del Partit del Progrès (PP), que viu en rebel·lia a l'Estat espanyol, però també d'alguns dirigents del MAIB, acusats de la revolta secessionista de 1998. En realitat hi ha desenes de persones que són a l'exili sense saber exactament quina és la seva situació legal, però que temen patir persecucions polítiques si tornen a Guinea Equatorial. De fet, al país no hi impera un estat de dret, i molta gent és detinguda i torturada de forma arbitrària, i pot passar anys a la presó, fins i tot per disputes personals amb l'elit que governa.
El decret
El govern d'Obiang, que fins ara sempre havia negat l'existència de presos polítics al país, ara ha signat aquesta amnistia es presenta com un mitjà per promoure "la reconciliació nacional" i la "cohesió social" i per celebrar els 50 anys de la independència. La mesura forma part de la preparació per al Diàleg Nacional que es celebrarà del 16 al 21 d'aquest mes, amb participació dels partits polítics legals i il·legals i de representants de la societat civil. L'amnistia era una condició que havia imposat l'oposició, perquè considerava que era l'única forma de garantir la participació en les converses de la gent que fins ara era perseguida. A desgrat de tot, no hi ha gaires esperances que aquesta mesura formi part d'un procés realment democratitzador (alguns opositors han destacat que el règim vol controlar estretament el procés). Obiang Nguema mai no ha mostrat cap voluntat de deixar el poder i ara dins el seu entorn hi ha una ferotge lluita per a la successió, encapçalada pels seus fills Teodoro Nguema Obiang Mangue i Gabriel Mbega Obiang Lima, que no semblen gens disposats a una obertura del règim. Tot sembla indicar, més aviat, que es tracta d'una operació de rentada de cara del règim, i d'un intent de captar a sectors de l'oposició i decantar-los cap a l'anomenat bloc presidencialista, organitzat entorn de l'oficialista Partit Democràtic de Guinea Equatorial.