L'ambaixada de Rússia a Finlàndia ha demanat als russoparlants que viuen en aquest país que denunciïn tots els suposats casos de discriminació o odi que hagin viscut. El diputat finlandès Mikko Kärnä ha donat a conèixer el comunicat de l'ambaixada russa, que utilitza uns arguments similars als que va fer servir amb el Donbass per carregar contra Ucraïna. "Sembla que estan intentant trobar motius per fer certes coses. Així va començar a Ucraïna fa alguns anys", ha indicat Kärnä. A Finlàndia el rus és parlat per una minoria, especialment a les localitats situades prop de la frontera, des que va ser incorporada a l'Imperi Rus el 1809. Els idiomes oficials de Finlàndia són el finès, majoritari, i el suec, que parlen el 5% dels habitants.

Finlàndia va passar a mans de Suècia el 1323, fins que l'Imperi Rus va conquerir el territori entre els anys 1808 i 1809. El tsar Alexandre I de Rússia va atorgar llavors a Finlàndia l'estatut de gran ducat. La major part de la legislació sueca va romandre en vigor i Finlàndia es va convertir en un territori especial que actuava sota mandat del tsar. El centre de Hèlsinki es va construir durant aquest període de domini rus, en designar-la capital el 1812 en comptes de Turku. Però a partir de l'any 1899, Rússia va endurir la seva postura davant del gran ducat de Finlàndia, i va créixer el malestar fins al punt que va declarar la independència el 6 de desembre del 1917. El govern bolxevic que havia ascendit al poder a Rússia després de la Revolució d'Octubre va reconèixer la independència el 31 de desembre del 1917.

Després de la independència va esclatar una guerra civil influïda per la Revolució d'Octubre, entre rojos prosoviètics i blancs, que tenien el suport d'Alemanya. Van guanyar els blancs, amb la qual cosa Finlàndia va quedar vinculada a l'espai germànic. Una dècada més tard, l'agost del 1939, l'Alemanya nazi i la Unió Soviètica van pactar que Finlàndia quedés sota influència dels soviètics, però Finlàndia no ho va acceptar i va lluitar en la Segona Guerra Mundial contra la Unió Soviètica. Durant la denominada primera Guerra finlandeso-soviètica, en què l'exèrcit rus va envair Finlàndia es van inventar el còctel Molotov, en al·lusió al ministre d'Afers Exteriors soviètic Vyacheslav Molotov, que va ser precisament un dels artífexs del pacte Molotov-Ribbentrop entre l'URSS i Alemanya on van parlar dels finlandesos.

En perdre la guerra, el país va haver de pagar a la Unió Soviètica grans indemnitzacions de guerra, en forma de mercaderies, entre elles trens, vaixells i matèries primeres. Finlàndia va finançar la construcció de les mercaderies amb préstecs i ajuts, i es va industrialitzar. Finlàndia i la Unió Soviètica van signar el 1948 el denominat Tractat d'Amistat, Cooperació i Assistència Mútua, i els dos estats es van comprometre a defensar-se mútuament d'amenaces exteriors. A la pràctica, durant tota la guerra freda Finlàndia va estar a l'àrea d'influència de la Unió Soviètica.