Un complex xoc d'interessos complica les relacions entre els Estats Units i Rússia i posa data de caducitat a la pau a Europa. Després d'una setmana de reunions bilaterals a Ginebra entre les parts implicades en el conflicte d'Ucraïna, les negociacions no han aconseguit rebaixar les tensions que han arribat a un nivell sense precedents des de la caiguda de l'URSS. Al llarg de les negociacions, ni l'OTAN ni Rússia han rebutjat a cap dels seus objectius per tal d'arribar a un compromís mutu. Els nord-americans i els seus aliats han celebrat que les converses estan ben encaminades, encara que també preparen noves sancions econòmiques contra Rússia. Pel gabinet de Vladímir Putin, "el principal problema és que els EUA i l'OTAN no estan disposats fer cap concessió de cap mena" i s'han negat a continuar les converses amb Occident. Enmig d'aquest conflicte, romanen en l'aire altres qüestions com ara el futur d'Ucraïna i els negocis de la Unió Europea amb els russos.

Sense compromís

L'esclat d'un conflicte bèl·lic a la frontera entre Rússia i Ucraïna sembla imminent, malgrat les promeses del Kremlin que no tenen plans per fer-ho. Aquest dijous, el viceministre d'Exteriors rus, Serguéi Riabkov, ha fet una lectura pessimista de les reunions davant el que ells consideren que ha estat un 'no' rotund d'Occident a les seves propostes per rebaixar les tensions. Riabkov ha argumentat que "el principal problema és que els EUA i l'OTAN no estan disposats fer cap concessió de cap mena", afegint que tampoc han volgut parlar de "garanties vinculants sobre el no emplaçament de sistemes (ofensius) prop de les nostres fronteres". Com ja portaven avisant des de feia dies, els russos no descarten replicar la situació límit de la crisi dels míssils cubans de 1962 i desplegar armes a Cuba i Veneçuela. Tal com ha avançat Riabkov, aquesta serà la primera i l'última reunió bilateral amb l'OTAN. 

Les demandes de Putin

Amb la frontera ucraïnesa altament militaritzada, els russos han exigit una sèrie de mesures per assegurar la convivència a Europa i retornar a les posicions de 1997, com ara la desmilitarització del continent i confinar el desplegament d'armes nuclears dins els límits dels països que les posseeixen. D'altra banda, l'OTAN també hauria de retirar els míssils de curt i mitjà abast d'emplaçament terrestre de les zones on podrien assolir objectius en territori rus. Washington tampoc podria establir bases militars a les antigues repúbliques soviètiques i aquells països que no siguin membres de l'aliança atlàntica, utilitzar les seves infraestructures o establir una cooperació militar amb aquests Estats. A més a més, per tal de tornar a la situació de 1997, l'Aliança Atlàntica hauria de retirar les seves tropes i armament de països membres que comparteixen frontera amb Rússia com Polònia, Lituània, Estònia i Letònia i rebutjar ampliar el seu suport a Ucraïna i Geòrgia.

Washington, "impenetrable"

La frontera a Ucraïna segueix militaritzada. Un cop concloses les converses, els EUA han assegurat que volen seguir negociant amb Rússia i desescalar la situació. Tanmateix, el Senat nord-americà va rebre ahir dimecres un projecte llei per endurir encara més les sancions contra Rússia en preparació d'un atac imminent. Però això suposaria traspassar la línia vermella de Putin, que ja va avisar que noves mesures econòmiques trencarien definitivament les relacions amb Occident. D'aquesta manera, un pas en fals de Joe Biden podria desencadenar en un conflicte bèl·lic que el president preferiria evitar de totes maneres. 

La UE i el gas rus

Enmig d'aquest caos d'interessos, la Unió Europea compta amb els seus propis motius per voler la pau a Ucraïna. I és que tal com ha explicat aquest dijous l'Alt representant de la UE d'Assumptes Exteriors, Josep Borrell, l'autorització pel gasoducte Nord Stream II, actualment paralitzat, entre Rússia i Alemanya "està lligat a la situació militar a Ucraïna". "No es pot imaginar que, d'una banda, pensem a imposar sancions i, d'altra banda, obrir una infraestructura", ha declarat Borrell en una roda de premsa després de la reunió que els ministres de Defensa de la UE han celebrat avui a Brest (França). El ministre europeu ha assenyalat que la Comissió Europea i la resta d'institucions comunitàries han mostrat la seva oposició a la infraestructura perquè "no contribueix a l'autonomia energètica d'Europa", però que malgrat això, no poden prohibir el gasoducte si compleix les normes, perquè "estem en una economia de mercat" i "la gent pot invertir els seus diners com vulgui per a tenir una recompensa".

Foto principal: Els reservistes ucraïnesos assisteixen a un exercici militar en un terreny d'entrenament prop de Kíev, Ucraïna, 18 de desembre de 2021 / Efe