La futura construcció d'una presó de màxima seguretat al departament francès de la Guaiana, a l'Amèrica del Sud, ha aixecat polseguera. La iniciativa, anunciada pel ministre de Justícia de França, Gérald Darmanin, ha estat criticada per activistes dels drets humans i ha tornat a encendre la polèmica per com el govern francès tracta les antigues colònies. La presó s'espera que estigui finalitzada el 2028 i estarà enfocada als delinqüents acusats de narcotràfic i a gihadistes, entre d'altres. El govern francès ha escollit aquesta ubicació, en mig de la selva, per ser una zona aïllada, però a la vegada estratègica en la ruta de la cocaïna. 

Durant la seva gira pel territori francès d'ultramar, Darmanin ha explicat, en una entrevista al Jornal de Dimanche, que l'objectiu d'aquesta tercera presó d'alta seguretat de França és "deixar fora de joc els perfils més perillosos del narcotràfic". Per ells reservarà 60 de les 500 places previstes. Per Darmanin, situar els narcotraficants a 7.000 quilòmetres de la França metropolitana servirà "per allunyar-los de manera duradora" de les xarxes mafioses. Segons xifres del 2024, un total de 110 persones van morir a França per culpa de tot el que envolta el narcotràfic. Aquesta xifra va suposar una caiguda de gairebé el 20% respecte al 2023, però l'Executiu francès considera encara elevat.

Així serà la presó d'alta seguretat

La nova presó, que segons el Jornal de Dimanche tindrà un cost de 400 milions d'euros, s'ubicarà a Saint-Laurent-du-Maroni, una petita localitat de la Guaiana francesa situada al bell mig de la selva amazònica i a prop de la frontera de Surinam. Ubicada a més de 7.000 quilòmetres de París, respon a una estratègia calculada: aïllar els reclusos més perillosos del territori continental. Segons han apuntat mitjans com la BBC, la presó tindrà capacitat per allotjar fins a 500 reclusos i comptarà amb una ala especial destinada a criminals considerats d'un perfil alt de perillositat. Allà estaran sotmesos a un règim penitenciari extremadament estricte.

D'altra banda, la presó ha estat dissenyada, no només per tallar els vincles entre els líders de xarxes narcotraficants i l'exterior, a causa del gran aïllament, també per actuar a l'origen de les rutes del narcotràfic, tal com va dir el ministre de Justícia francès. Aquesta antiga colònia, ara departament francès d'ultramar, és considerada com una de les plataformes internacionals del trànsit de droga, especialment de la cocaïna. Per allà circulen les conegudes 'mules', persones que transporten els estupefaents dins del seu cos després d'ingerir-los, procedents del Brasil.

El passat colonial de la Guaiana

Amb la població més jove, però també menys formada de l'estat francès, el govern de Macron vol posar en marxa diversos projectes de desenvolupament pendents. Tot i ser una regió rica en minerals, és també una entrada fàcil de la droga cap a Europa. La Guaiana va ser colonitzada a mitjans del segle XVIII i els seus habitants en guarden un especial rebuig d'aquesta època de la història en aquest territori, conegut pels seus centres de detenció i camps de treball forçats durant bona part del segle XIX. Per exemple, s'hi aplicava públicament la pena de mort.

Per aquest motiu, diversos advocats a favor dels drets humans s'han afanyat a criticar l'anunci de Darmanin per considerar que no afavoreix la reinserció social del reclús. L'anunci de la nova presó també ha remogut un passat de dominació colonial que aquesta regió vol deixar enrere. La Guaiana Francesa té un dels percentatges d'empresonats més alts en relació amb la seva població, sobretot a causa del narcotràfic, i actualment s'encabeixen a tots els reclusos a l'única presó, on malviuen.  

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!