Guerra d'Ucraïna

Així intenta Zelenski tancar la primera gran crisi ucraïnesa des de la invasió russa

El president ucraïnès destitueix el cap de l’exèrcit per apagar les protestes pel cessament del popular ministre de Defensa

Ketty Calatayud
Barcelona. Dijous, 23 de juliol de 2026. 08:42
Temps de lectura: 4 minuts
Així intenta Zelenski tancar la primera gran crisi ucraïnesa des de la invasió russa

Per primera vegada des que Rússia va iniciar la invasió a gran escala d'Ucraïna, Volodímir Zelenski s'ha vist obligat a governar amb la pressió dels carrers. Durant diversos dies, milers de persones es van manifestar a Kíiv i altres ciutats per protestar contra una decisió que pocs esperaven: la destitució del ministre de Defensa, Mikhailo Fédorov, de 35 anys, una de les figures més populars del govern i considerat l'artífex de la transformació tecnològica de l'exèrcit ucraïnès. Aquests canvis en el govern ucraïnès impulsats pel president, al que s’afegia el de la primera ministra Yúlia Sviridenko, presentats oficialment com un intent de reforçar l'executiu davant una nova fase de la guerra amb Rússia, va provocar les primeres protestes significatives contra el president des de l'inici de la invasió russa  Les protestes no només reclamaven el retorn de Fédorov. També assenyalaven un altre responsable de la crisi: el comandant en cap de les Forces Armades, Oleksandr Sirski. Després de les protestes, la resposta de Zelenski no s'ha fet esperar. Pocs dies després, ha destituït Sirski i ha nomenat en el seu lloc el general Mikhailo Drapatyi, un militar amb prestigi al front i identificat amb una manera més moderna d'entendre la guerra. A més, Zelenski també ha ofert a Fédorov un càrrec de lideratge prestigiós.  Més que un simple relleu militar, i el càrrec ofert a l’exministre de Defensa, el moviment busca tancar la crisi política més important que ha afrontat Zelenski des del començament de la invasió russa.

Dues maneres d’entendre la guerra

La crisi va esclatar quan Zelenski va remodelar el govern i va decidir prescindir de Fédorov. Diversos mitjans apuntaven a tensions entre Fédorov i Sirski, i al fet que el pes polític de l’exministre de Defensa, podia haver incomodat l'entorn presidencial.  Oficialment, el president va justificar la decisió per la necessitat de millorar la coordinació entre el govern i l'exèrcit. Amb el pas dels dies, però, va quedar clar que el rerefons era el profund enfrontament entre Fédorov i Sirski. El mateix Zelenski va admetre que la relació entre tots dos havia arribat a un punt de no retorn i que havia hagut d'escollir entre mantenir el ministre o el cap de les Forces Armades.

El conflicte anava molt més enllà d'una disputa personal. Fédorov s'havia convertit en el principal i impulsor de la modernització tecnològica de l'exèrcit ucraïnès. Apostava per multiplicar la producció de drons, incorporar la intel·ligència artificial al camp de batalla, digitalitzar els sistemes militars i agilitzar la presa de decisions per compensar la superioritat numèrica de Rússia. Entre els èxits que destacava en el missatge de comiat, en el que hi va impedir que les forces russes accedissin al sistema Starlink, haver impulsat la producció nacional de míssils i drons, haver incrementat l'eficàcia de les defenses antiaèries —amb una taxa d'intercepció de drons que, segons afirma, va passar del 83% al 91%— i haver contribuït a assegurar 40.000 milions de dòlars en suport militar internacional per a aquest any. 

Sirski, en canvi, representava una forma molt més tradicional de dirigir les operacions, hereva de l'escola militar soviètica, basada en estructures de comandament més rígides i en una direcció molt centralitzada. Aquest xoc de visions feia mesos que deteriorava la relació entre el Ministeri de Defensa i l'Estat Major.

La destitució de Fédorov va sorprendre perquè era un dels ministres més ben valorats de l'executiu. Per a molts ucraïnesos, la seva sortida simbolitzava una victòria dels sectors més conservadors de l'exèrcit i un fre a les reformes impulsades des de l'inici de la guerra. Les manifestacions van reunir militars, veterans, voluntaris i nombrosos joves, una mobilització molt poc habitual en un país sotmès a la llei marcial -que impedeix la celebració d’eleccions- i immers en una guerra des de fa més de quatre anys.

El sacrifici de Sirski

Amb la destitució del cap de l'exèrcit, Zelenski intenta enviar un missatge. No rectifica el cessament de Fédorov, però sí que aparta l'altra gran figura del conflicte intern. El seu substitut, Mikhailo Drapatyi, és vist com un comandant més obert a la innovació i a les reformes tecnològiques que defensava l'exministre. L'objectiu és recuperar la confiança dins de les Forces Armades, rebaixar la tensió política i transmetre als aliats occidentals una imatge d'unitat en un moment especialment delicat de la guerra. 

Zelenski ja no podia donar marxa enrere pel que fa a la destitució de Fédorov, però ha intentat calmar les protestes oferint-li un càrrec de lideratge. “M’he reunit amb Mikhailo Fédorov. Li he ofert un càrrec de lideratge prestigiós que li permetria consolidar les capacitats tecnològiques del nostre així i garantir el seu desenvolupament posterior”, va dir Zelenski en un discurs dimarts al vespre. Encara no se sap quin serà el càrrec ni si Fédorov ha acceptat l’oferta, segons l’agència de notícies ucraïnesa Ukrinform. Alguns mitjans afirmen que Zelenski va oferir a Fédorov el càrrec de viceprimer ministre de Desenvolupament Tecnològic, però que aquest hauria rebutjat l’oferiment, ja que creu que és impossible implementar l’estratègia per al desenvolupament de tecnologies de defensa sense les competències del ministre de Defensa.

Fédorov va acollir amb satisfacció la destitució de Sirski i el nomenament de Drapatyi com a nou comandant en cap de les Forces Armades d’Ucraïna. “Això és un alè d'aire fresc i una nova font d'esperança en la lluita del poble lliure per la llibertat i la justícia. És la veu del canvi que ja no es podia ignorar. Ara, les altes expectatives del poble ucraïnès s'han de complir amb una visió clara per portar la Guerra d'Independència a una conclusió reeixida, un equip fort i una acció decisiva centrada a salvar les vides dels nostres membres del servei, accelerar la robotització del camp de batalla, llançar atacs asimètrics i esgotar l'economia de Rússia”. 

Més enllà dels relleus, aquesta crisi ha evidenciat una realitat fins ara poc visible: després de més de quatre anys de guerra, també emergeixen tensions internes sobre com s'ha de dirigir el país i com s'ha de combatre Rússia. Zelenski ha aconseguit apagar, almenys de moment, l'incendi més immediat. Però també ha comprovat que el consens gairebé absolut que havia mantingut des de l'inici de la invasió ja no és inqüestionable. Per primera vegada, una decisió del president ha provocat una contestació ciutadana sostinguda i l'ha obligat a moure fitxa per evitar que la crisi política acabés debilitant també l'esforç de guerra. 

Més