En tot conflicte humà es reprodueixen una sèrie de cànons, que si bé difereixen uns dels altres, acaben sempre esdevenint l'estructura per definir el propi conflicte. La violència i la pau (o la treva), l'heroi i l'antiheroi o la comunió i la fractura formen part d'aquest joc de màxims inherent a aquesta estructura. L'alliberament de l'adolescent palestina Ahed Tamimi ha marcat un màxim (un altre) en el conflicte entre Israel i Palestina. Per uns, la nova icona, l'heroïna, pels altres, una terrorrista, l'antiheroïna.

Diumenge, Israel posava en llibertat a l'adolescent palestina després de vuit mesos de presó. Tamimi va ser arrestada el 18 de desembre, quatre dies després que bufetegés a un dels soldats que va acudir a Nabih Salih (Cisjordània), on viu, per contenir les protestes contra la decisió d'Estats Units de reconèixer Jerusalem com a capital israeliana. La mare de Tamimi, Nariman, va gravar l'escena i el vídeo es va fer viral a Internet. El passat mes de març, ambdues van ingressar a la presó de Sharon. 

El pare de la jove Ahed, Bassem Tamimi, qui ha estat sempre un militant pro Palestina, va defensar a la BBC l'actuació de la seva família: "resistir és normal". Quan la periodista de la televisió britànica li va preguntar sinó preferia que la seva filla fos a casa segura, ell li va respondre: "Està segura a casa? Quin és el lloc segur a Palestina?"

Nabih Salih

Casa dels Tamimi és a Nabi Salih, una àrea especialment conflictiva. Els palestins que hi romanen fa temps que organitzen manifestacions cada setmana per protestar contra la construcció sistemàtica d'assentaments per part d'Israel, ja que, segons els manifestants, s'hi amaga la voluntat d'expulsar-los d'allà. La jove Tamimi va començar a prendre consciència i a polititzar-se, precisament, en aquestes protestes, originalment per la confiscació d'una deu per part de l'assentament de Halamish. El moviment aviat es va alinear amb el nacionalisme palestí i l'objectiu de recuperar la deu es va deixar de costat darrere d'objectius més grans, com detenir l'expansió de l'assentament.

Diumenge passat, Nabi Salih era una festa. Al poble natal de la jove, els veïns van preparar el retorn de Tamimi i la seva mare amb banderes palestines i fotografies de l'adolescent en tots els racons, segons va poder comprovar el diari hebreu 'Yedioth Ahronoth'. El president palestí, Mahmud Abbas, també va rebre aquest diumenge en la seva residència oficial a Tamimi, a qui va definir com a "un model de resistència pacífica".

L'icona

ahed tamimi efe

EFE

Pels partidaris de Tamimi, la seva determinació i la joventut són els ingredients essencials per erigir-la com una representant per la lluita. Pels detractors, "avui és una bufetada, demà és una ganivetada al coll", va dir a la BBC Oren Hazan, el membre més jove la Knesset, el parlament israelià. Sigui com sigui, el rostre de la noia dels rínxols i els ulls verds va arribar al mur que separa Betlem. Dos artistes italians i un de palestí van plasmar la nova heroïna, tot i la prohibició de pintar al mur. Els protagonistes van ser detinguts, com es pot veure en el següent vídeo.

Ahed Tamimi, a la sortida de la presó, va assegurar que la intenció era "continuar la lluita per l'alliberament, responsabilitzar a Israel pels seus crims de guerra i lluitar per la pau i la fi de l'ocupació". "Espero que l'ocupació acabi, perquè no necessiti actuar així. Espero amb ànsies la pau, perquè tots puguin viure sense tanques i sense l'ocupació, perquè tots facin el que sigui millor per a ells". Si vis pacem, para bellum.

En aquests temps d'immediatesa que vivim, les icones es 'popitzen', entren al mainstream, s'hi fan estampats en samarretes, fundes per mòbils, i potser, eventualment, esdevenen dòcils amb el poder o la causa que diuen defensar. Tot dependrà fins quan duri el joc de màxims: heroïna o antiheroïna?