Acord històric entre partidaris i opositors a la independència. França ha acceptat un Estat de Nova Caledònia, reconegut internacionalment però consagrat a la Constitució francesa. El pacte ha estat anunciat aquest dissabte i encara no es coneixen gaires detalls, però mitjans de comunicació locals han avançat que inclou la creació d'una nacionalitat caledoniana —que podrà compatibilitzar-se amb la francesa— i que es posarà en marxa un cens per a determinades eleccions que inclogui només els nadius o les persones que resideixen a aquestes illes del Pacífic Sud —17.000 quilòmetres de París— des de fa almenys quinze anys. Tot, després dels aldarulls mortals de l'estiu passat —precisament, per unes reformes electorals—, de dècades de tensions no resoltes i tres referèndums recents (2018,2020 i 2021).
El primer ministre francès, François Bayrou, ha expressat el seu "orgull per un acord de proporcions històriques", en referència a "l'organització única d'un Estat de Nova Caledònia dins del tot nacional, inscrit a la Constitució de la República francesa". "Honor als valents negociadors, gràcies al senyor Manuel Valls", ha afegit. Es preveu que Valls, ministre d'Ultramar del govern francès, aporti més detalls sobre l'acord, que ha de ser refrendat a Nova Caledònia i que es negociava a París des de feia deu dies.
La presidenta de l'Assemblea Nacional francesa, la macronista Yaël Braun-Pivet, també ha celebrat l'acord i ha assegurat que les dues parts han sabut "estar a l'altura de les circumstàncies històriques". "Sento una profunda emoció i confiança sincera per tot el futur que espera als caledonians i caledonianes", ha manifestat a les xarxes socials, amb una fotografia de la signatura de l'acord.
Nova Caledònia és una antiga colònia francesa de 270.000 habitants que es va convertir en territori d'ultramar després de la Segona Guerra Mundial, i que ha viscut tensions recurrents entre els aborígens o canacs i les persones arribades de la França metropolitana. Els canacs representen el 41% de la població i estan especialment colpejats tant per la pobresa com per l'exclusió, són partidaris de la independència i han acusat l'estat francès d'inflar els censos electorals mitjançant la promoció de l'arribada de votants pro-París. Els tres referèndums d'autodeterminació (2018, 2020 i 2021) van acabar amb un "no", en mig del boicot i les crítiques de les autoritats canacs.