La generació de la pau vol la reunificació d'Irlanda. Batejats com els peace babies, aquells nascuts després de la signatura dels Acords del Divendres Sant (1998) han viscut en una Irlanda del Nord postconflicte (troubles). Ara, una enquesta de The Times, mostra que aquesta generació (entre els 18 i els 24 anys) volen majoritàriament la reunificació d'Irlanda. A més, en aquesta franja d'edat un 40% se sent irlandès i només el 15% és unionista. 

En canvi, els majors de 65 anys és posicionament radicalment en contra: la majoria se senten britànics i el 43% és unionista. L'escletxa generacional i la petjada del conflicte deixa una Irlanda del Nord amb generacions amb projectes de futur pel país completament enfrontats. L'escriptora i activista, Emnma DeSouza afirma a The Guardian: "La gran diferència es deu a un canvi tectònic en la consciència de la societat i a un apetit creixent per la política progressista. Aquesta gana és fonamentalment incompatible amb la ideologia unionista regressiva arrelada en el domini cultural i el conservadorisme". 

DeSouza apunta que el concepte d'una Irlanda unida pot seduir especialment tenint en compte el context polític actual d'Irlanda del Nord, on formar govern és ja una odissea. "Les atraccions per una Irlanda unida són moltes. Un govern que funcioni, millors proteccions dels drets humans, un retorn a la UE, per citar només alguns. En canvi, el sistema polític d'Irlanda del Nord és un cas disfuncional i cada cop menys atractiu per als joves d'avui", sentencia. 

Canvis en la societat nord-irlandesa

Vint-i-cinc anys després de la signatura de l'acord de pau, la societat nord-irlandesa és diferent en diversos aspectes. Per una banda, la generació més jove rebutja el projecte unionista i les ferides del conflicte no són una prioritat en la seva agenda política. A més, el 2002, per primer cop en 100 anys que hi ha més catòlics que protestants. Es tracta d'un fet sense precedents i que situa per primer cop la població catòlica (45,7%) per sobre de la protestant (43,9%), mentre que un 9,3% no s'identifica amb cap d'aquests dos grups, fet que provoca que no hi hagi un bloc majoritari, com sí que passava en alguns moments amb una prevalença dels catòlics.

Respecte del 2011, els protestants han perdut un 4% de la població (48%), mentre que els catòlics s'han mantingut estables durant l'última dècada. Un canvi que coincideix amb l'augment del suport a la reunificació, opció tradicionalment recolzada per la població catòlica d'Irlanda del Nord.