El Celler de La Gourmeteria es va farcint setmana rere setmana dels consells i recomanacions de la sommelier Carla Viladric. Des del dubte primari i bàsic que seria com obrir una ampolla de vi fins als aspectes a tenir en compte a l'hora de guardar un vi a casa. Vins per Nadal, a la nit de Cap d'Any o per al dia de Reis. Aquesta setmana, però, toca estendre la mirada i posar el focus a través d'una perspectiva més gran. Aquesta visió més global ens permet entendre la història del sector dels vins a Catalunya. Un territori molt ric i amb una varietat descomunal que mereix ser descoberta i explicada. És per això que Viladric es dirigeix a una varietat autòctona de Catalunya: la Denominació d'Origen Conca de Barberà i, més concretament, la varietat Trepat.
Trepat: una evolució de l'oblit a Europa
Parlar de la Conca de Barberà és parlar del Trepat, la varietat de raïm negre més típica de la zona i la que dona personalitat als vins de la denominació d'origen, però si fem servir l'adjectiu típic i no autòcton és perquè no se sap del cert si la Trepat és només autòcton de la Conca de Barbera. Fent arqueologia vitivinícola, es pot assegurar que abans de la fil·loxera hi havia Trepat a tot Catalunya, però que després de la plaga, amb la replantació de totes les vinyes, el Trepat només es va conservar a la Conca de Barberà.
Sigui com sigui, fins a l'any 2004 el Trepat era una varietat menyspreada, oblidada i molt poc valorada, ja que donava vins amb poc color i poc grau, considerant-se una varietat per a vins rosats. De fet, l'any 2004 no existia en tot el món cap vi negre elaborat amb Trepat. Tot va canviar, però, quan el celler Carles Andreu va decidir aquell any fer una poda en verd a les vinyes de Trepat i elaborar el primer negre d'aquella varietat, per molt que els més vells de la zona arribessin a assegurar que "fer un vi negre amb Trepat és impossible".
La Ruta del Trepat
La jugada va ser arriscada, i la realitat és que durant els primers anys ningú va creure que aquell experiment funcionés, però l'any 2009 dos cellers més de la zona com Josep Foraster i Molí dels Capellans van sumar-se al repte, i la realitat és que avui els vins monovarietals de Trepat són molt valorats, tant a casa nostra com arreu del món: l'any 2011 el crític de vins Erik Asimov, del The New York Times, escrivia que el Josep Foraster Trepat 2010 era "un estrany negre elaborat 100% amb trepat, cultivat a Catalunya, a la regió de la Conca de Barberà. Normalment, el Trepat serveix per elaborar rosats i caves. Per si sol és pàl·lid, fresc, lleuger i amb aromes de cirera, amb un toc de xocolata amarga, resulta deliciós quan se serveix lleugerament fred".
"Normalment, el Trepat serveix per elaborar rosats i caves. Per si sol és pàl·lid, fresc, lleuger i amb aromes de cirera, amb un toc de xocolata amarga"
La DO Conca de Barberà és un territori amb personalitat que et proporcionarà un excel·lent maridatge de patrimoni, cultura i vi. Aquesta denominació d’origen conserva una varietat autòctona única de raïm, el trepat, que els viticultors de la zona han promogut com una de les seves característiques distintives, i que ha servit per donar nom al recorregut enoturístic, la Ruta del Trepat. Els vins que s’hi elaboren són lleugers, frescos i afruitats, amb un toc d’espècies.
La DO Conca de Barberà: història pura de Catalunya
Parlar dels vins de la DO Conca de Barberà és parlar d'una història apassionant que es remunta a fa més de sis segles, però també és fer-ho dels primers vins catalans que van recórrer món i van ser exportats a Amèrica o d'altres països europeus, a mitjan segle XIX. Sense la viticultura i la força del sector del vi, sobretot durant els segles precedents a la plaga de la fil·loxera, no podria entendre's la Conca de Barberà ni la prosperitat econòmica, social i cultural de la zona, de la mateixa forma que sense la Conca de Barberà posterior a la fil·loxera i el seu fortíssim teixit cooperatiu no podria entendre's el renaixement del vi en aquesta regió sorgida a la falda del riu Francolí.