El Clot està de moda. O això penso. Ho sé pels preus dels lloguers, que pugen indeturablement, i perquè, de mica en mica, l’oferta gastronòmica del barri ha fet un salt endavant en tots els sentits, a altres cuines i a nous estils, i es barreja amb el bar i el restaurant de sempre, en una fusió enriquidora per tot aquell que hi posa els peus. Parlo de llocs com La Bodega Carol o El Celler Panotxa, el restaurant Khao Thai o el colombià Muysca. I entre ells, amb un menú del dia espectacular en forma, contingut i relació qualitat-preu, s’hi troba també el restaurant Lanto.
Restaurant Lanto: enamorar el gastrònom més famós
El restaurant Lanto ha causat furor. Ho va fer quan va obrir, quan va seduir el gastrònom més famós d’aquest país, en Mikel Iturriaga, que va cantar-ne les alabances, i quan van arribar les onades de clients que l’havien llegit –i que han fet de reservar un migdia qualsevol una tasca gairebé impossible– també els va deixar esmaperduts.
I no m’estranya. Al Lanto s’hi entra per la cuina, que és oberta, impol·luta i endreçada, ben equipada, i s’hi treballa a tota màquina, sense que falti una salutació càlida quan hi passes per davant. La sala és agradable i la fan còmoda els que hi treballen: no hi ha estridències pretensioses enlloc, ni a l’interiorisme ni al tracte al client, sinó que tot és transparent i lluminós. S’agraeixen els bons finestrals que deixen passar el sol i també tafanejar què passa als carrers del barri en la brevíssima espera fins que arriben els plats. Recordem que és un menú del dia i aquí es va per feina, i que a la nit, més reposadament, ofereixen un menú degustació a uns 40 €.
Com han aconseguit aquest èxit? Treballant de valent un menú de migdia de 17,50 € que inclou tres petits entrants, un principal (carn o peix), postres i beguda. Quan hi vaig anar, els tres entrants es complementaven força bé: xalota escalivada amb enciam xinès marinat, mató salat amb oli de coliandre i cruixent de ceba, moniato a la brasa amb botifarra negra i mongeta tendra envinagrada i laminada finament. De segon, pollastre a baixa temperatura, acabat a la brasa amb puré de patata o bonítol a la brasa amb crema de xirivia, que era delicat i deliciós, i cuinat al punt just perquè la fibrositat del bonítol no faci acte de presència i la carn sigui tendra i untuosa gràcies al greix d’aquest peix blau.
Per acabar, unes postres eficients, que resolen aquell desig de dolç al final del menú, però que, alhora, han estat fetes amb prou cura per no embafar: un petit brioix de te negre amb compota de poma i melmelada de maduixa, coronat per un bon barret de nata i rematat amb una pols cruixent. L’únic espai de millora és als vins a copes, però aquest és un mal comú que pateix tota la ciutat. I si al final tinc raó i el Clot està moda, brindaré, encara que sigui amb aigua, perquè llocs com El Lanto en siguin els abanderats.