A escassos metres de l'Hospital Clínic es pot trobar un restaurant on guarir l'ànima. La sensació de confort envolta molts projectes de restauració de tall familiar, s'hi respira l'esforç vestit d'il·lusió i, tot sovint, es percep la sensació d'estar a casa d'altri. El restaurant Soluna es presenta a priori com a homenatge a les dues filles del matrimoni propietari, en Teppei Nii i la Xiao Yan Chen: el nom representa la contracció de les traduccions dels seus noms, Hinata (lloc assolellat) i Mitsuki (tan bella com la lluna). Però va més enllà: segueix en el món dels binomis, presentant una cuina japonesa amb influència mediterrània i prossegueix amb un repartiment de tasques clàssic, amb la Xiao Yan (que ella mateixa es presenta com a Diana) a la sala i en Teppei, a la cuina.

És, alhora, un tancament de cercle: el jove Teppei, que amb deu anys ja s'encarregava de la cuina i l'alimentació de la família amb sa germana (perquè la seva mare treballava a l'hospital), va somiar un dia, tot veient Iron Chef a la seva Osaka natal, que ell seria un xef internacional. Tan bon punt va aconseguir el certificat que li permetia exercir a una cuina professional, va decidir enfocar el seu esforç en la cuina europea: després d'una estada a un restaurant francès va posar rumb cap a Barcelona per aprendre la tradició espanyola.

Corria el 2005 i El Bulli continuava sent un referent mundial que havia posat Roses al mapa de l'excel·lència internacional. Va entrar a Grupo Tragaluz i en passats dos anys, va embolicar els seus ganivets i es va traslladar a Niça per treballar amb el xef Keisuke Matsushima, reconegut com a millor xef jove revelació. Quan torna a Barcelona es retroba amb en Hideki Matsuhisa, que estava a punt d'obrir el Koy Shunka i l'enrola per formar part del seu equip durant 8 anys. Anys en els quals el restaurant va obtenir reconeixements, entre ells l'estrella Michelin l'any 2013. Amb un bagatge professional d'alt nivell, el 2019 torna a embolicar els seus ganivets per, en aquesta ocasió, complir el seu somni d'infància de la mà de la seva esposa, per obrir el seu projecte més personal, Soluna.

El wagyu A5 amb pèsols del Maresme, salsa de miso i tija de wasabi del restaurant Soluna / Foto: Marta Garreta
El wagyu A5 amb pèsols del Maresme, salsa de miso i tija de wasabi / Foto: Marta Garreta

Teppei porta dins del seu cor i del seu discurs com a creador tota l'etapa del Koy Shunka: "D'en Hideki vaig entendre que el producte local treballat amb tècnica era la clau", explica en Teppei. És aquest profund coneixement del producte local el que permet a en Teppei elaborar una cuina mestissa, elegant, equilibrada i madura, amb plats d'excel·lència que naveguen amb desimboltura entre la tradició mediterrània i la japonesa. L'okonomiyaki de cocotxes n'és un exemple estel·lar: a les mans d'en Teppei, la tradicional truita japonesa s'elabora amb massa de crep perquè l'exterior cruixent amagui en el seu interior unes amoroses cocotxes al pil-pil, amb corona de katsuobushi. La zamburiña amb cremós de patata i salsa ponzu o el wagyu A5 (de Miyazaki) amb pèsols del Maresme, salsa de miso i tija de wasabi són altres exponents d'aquesta cuina de joc tècnic de textures fines.

Chirashi sushi amb anguila i daikon del restaurant Soluna / Foto: Marta Garreta
Chirashi sushi amb anguila i daikon del restaurant Soluna / Foto: Marta Garreta

La calma japonesa, la dansa dels ingredients transformats en un silenci cerimonial, són part de l'encant d'aquesta casa que transmet la seva cuina vista, el primer que el visitant veu en passar la porta. A sala, la Xiao Yan atén les taules amb una interessant carta de vins, amb referències eclèctiques del panorama nacional i internacional, on tampoc falten suggeriments de sake. Un arsenal llest i disposat per a maridar amb gastronomia líquida qualsevol dels dos menús que a Soluna s'ofereixen: el Soluna consta de 7 passis amb postres per 62 €, amb l'opció d'incorporar el wagyu A5 per 80 € en total, i el Festival, que incrementa la festa a 9 passis amb postres per 98 €.

Soluna és un descobriment, un petit secret que es transmet com a iniciació perquè, tot i que la part de sushi és impecable, el que enamora d'aquest discret matrimoni són els plats mestissos, aquells que permeten al paladar percebre el nostre producte i la nostra tradició amb altres ulls i altres sabors. Sense estridències, executat amb la naturalitat de qui sap què es porta entre mans. Així que només resta asseure's a la seva taula i deixar-se endur per aquest corrent de confort. Que no és poc.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!