Si alguna cosa tenen clara els italians pel que fa a la pizza és quins ingredients s’admeten i quins no en aquesta magistral creació que ens torna bojos a tots. Ja no parlo de la pinya, l’enemic número 1, sinó també de les mongetes vermelles, com fan a Mèxic, o del coriandre, emprat al Brasil. Realment? En una pizza? Moment d’horror quan vaig veure sortir del forn, a una pizzeria d’Islàndia, una pizza amb ostres al damunt!
Així doncs, cada país, cada restaurant i cada casa decideixen els ingredients, per molt que per als qui tenen sang italiana a les venes o per als qui adorem la cuina del país transalpí alguns afegits ens puguin causar gairebé una aturada cardíaca. Per aquest motiu, aquells que adoren la pizza fina i cruixent podrien pensar que la pizza estil Detroit, quadrada, gruixuda, amb més formatge de l’habitual i amb salsa marinara al damunt, és una més d’aquestes aberracions. Evidentment, per a gustos, els colors. Però la pizza creada a la ciutat de Michigan guarda moltes similituds amb la que va néixer a Palerm, no només en la forma, quadrada, sinó també en la massa, més consistent degut a que s’incorporen molles de pa per a fer que el resultat arribi fins al mig centímetre. Ara bé, mentre els habitants de Detroit culminen la seva obra d’art amb una pinzellada de mantega, els sicilians prefereixen emprar pecorino a banda de mozzarella, i l’acompanyen d’anxoves enlloc d’olives.
Ens agradarà o no, però no som davant d’un intent d’assassinat al receptari italià com la pizza hawaiana. Només cal recordar la segona part de la cèlebre saga d’El Padrí per saber com Nova York va esdevenir el destí de moltes famílies italianes, i d’allà, als anys cinquanta, cap a Detroit, seu de les principals empreses fabricants d’automòbils. Encara avui, la pizzeria fundada pel creador de la pizza Detroit, Buddy’s Pizza, és tota una meca per italians de segona i tercera generació, fins arribar a ser seleccionada entre les 25 millors pizzes d’Estats Units pel crític gastronòmic de la revista GQ, Alan Richman, l’any 2009.
Per descobrir i realment sorprendre’s un mateix de com de bona és la pizza d'estil Detroit no hi ha res com anar a dinar o a sopar al restaurant barceloní Four Corners, ubicat a la planta baixa de l’Hotel The Hoxton, al Poblenou barceloní. La carta és obra d’Anthony Falco, tot un demiürg nord-americà d’aquesta pizza quadrada i esponjosa que, lluny del que podríem pensar, no embafa gens i es més fàcil de menjar que la tradicional de Nàpols. Prèviament a la entrada al forn es fan servir, com a bon exemple del seu origen 100% Detroit, motlles quadrats metàl·lics del mateix model que antigament es feia servir per a les safates encarregades de recollir l’oli que perdien els cotxes.
Pel que fa als ingredients hem de fer el cor fort. Una de les més exitoses és la Vodka Meatball, que inclou mandonguilles de vedella, salsa de vodka, tres formatges (parmesà, pecorino i cheddar) i alfàbrega. S’hi suma la Fennel Sausage + Jalapeño, amb cheddar, mozzarella, orenga, ceba caramel·litzada, salsitxa de porc, salsa de tomàquet i xili de Jalapa. Sí, aquesta és la versió que els italians residents als Estats Units accepten com a apropiació mexicana del seu producte estrella. Pels qui ja tinguin el cor compungit, sempre poden recórrer a la de mortadel·la amb pesto de festucs i burrata, o demanar la carbonara, amb galta de porc (l’inexorable guanciale), pebre negre i pecorino.
Com a entrants, res com sentir-se entaulat en un dinner americà menjant tires de mozzarella per a sucar en una salsa picant acabada de fer, o tastant l’amanida ranchera, amb enciam romana, cibulet, pa ratllat i una vinagreta de chili.
I per culminar un àpat que ja ha deparat prou sorpreses, el tiramisú o els sorbets preparats per a intolerants a la lactosa, com el de maduixa, asseguren tornar a casa amb la panxa contenta i un somriure als llavis.