Buon giorno, Italia, gli spaghetti al dente, cantava Toto Cutugno als anys vuitanta, exposant els trets diferencials de la gent del seu país. Més d’un segle abans ja hi ha rastres de la petjada de la comunitat italiana a la Ciutat Comtal. Silvio Santagati explica al seu llibre La casa degli italiani: storia della comunità italiana di Barcelona com la Fonda Santa Maria, regentada per un italià, va ser allotjament durant uns dies del cèlebre faldiller Giacomo Casanova. En aquella època, les activitats principals a què es dedicaven els italians establerts a Barcelona eren les trattorie, les fondes, els hostals i els hotels. Bona mostra en són el Café Suizo a la plaça Reial i l’Hotel Peninsular al carrer Sant Pau (sí, el Gòtic i bona part del Born segueixen sent on més se sent italià de tot Barcelona, molt més que a Gràcia).
A partir d’aquell moment, les tradicionals cases de menjar italianes donen pas a restaurants i, especialment arran de l’entrada a la Unió Europea, comencen a proliferar també les botigues amb productes d’importació del país de la bota. Actualment, trobem tant restaurants que busquen respectar la tradició, com Massimo, Le Cucine Mandarosso, Xemei, Gravin i Donizetti; com d’altres en la versió més contemporània, especialment en el seu format pizza, com Sartoria Panatieri i Parking Pizza. Aquests dies, precisament, podem degustar les creacions dels primers, considerats com la 21a millor pizzeria del món, a l’hotel Mandarin Oriental de Barcelona, en format pop-up fins al 27 de novembre.
Fusions desconegudes
Ara bé, quan es tracta d’aconseguir sorprendre’ns fins al moll de l’os, us aconsello que la brúixola us porti fins al Benzina, al barri de Sant Antoni. El restaurant serveix el bo i millor d’Itàlia, però amb productes de temporada com a leitmotiv i amb un gir que molts podrien associar a la fusió, però que té més a veure amb un joc de contrastos i amb una arrel no només italiana, sinó també procedent de Nova York, on va viure durant un temps el seu xef, Nicola Valle, veient com els nouvinguts d’Amèrica Llatina i Àsia versionaven els plats italians amb productes de la seva terra. Així, durant molt de temps, un dels plats estrella al Benzina eren els spaghetti aglio, olio e peperoncino amb alvocat. Ara trobem mafalde, un tipus de pasta en forma de cinta, amb salsa blanca, tinta, truita mi-cuit i alga wakame.
Una altra picada d’ullet és el plat típic de Roma, la pasta cacio e pepe, amb formatge i pebre, però al Benzina li afegeixen avellanes, all negre i kale fregit. El ragú, la salsa de carn que tant es menja a l’Emilia Romagna, aquí és de xai, amb formatge salva cremasco i, per donar-li un toc de frescor, cibulet i ratlladura d’aranja. Tot i aquesta voluntat de fusió, hi ha qui “ve al Benzina per un plat dels nostres spaghetti alla carbonara i una cervesa. Diria que un 20 o 30% del nostre públic opta per aquest plat que tanta gent a Catalunya i a altres regions europees prepara amb nata. La recepta no va per aquí, nosaltres el preparem amb la carn veritable, el guanciale, galta de porc, parmiggiano reggiano de 36 mesos, pecorino i ou. I la pasta és la variant més consistent dels spaghetti, els quadrats”, explica Badr Bennis, propietari del local. I és que són cremosos, al dente i gens pesats de digerir, com passa si s’hi afegeix nata.
Evidentment, tots caiem en la temptació de la pasta quan anem al Benzina, però en la meva darrera visita em vaig cenyir als entrants, els antipasti, i les racions són abundants. Vaig demanar tres plats i vaig quedar tipa. Les temptacions eren massa grans i de nou amb tocs d’autor. L’amanida Caprese aquí la fan amb formatge stracciatella, “la part més cremosa de la burrata i, a més, el tomàquet se serveix en sorbet”, exposa Valle, nascut a Brescia, i afegeix: “La clàssica parmiggiana la fem confitada i el parmesà en format gelat”. Tornant a Amèrica Llatina, em va encisar el cebiche de pop amb arrel d’api, aigua de pebrot, salicòrnia i oli de comí, i el fritto de calamars i gambes amb quètxup de remolatxa i ratlladura de cítrics, no només llimona. A la meva llista d’espera es va quedar la tarte tatin de cebes escalunya, salsa de formatge taleggio, pesto de ruca i mel de romaní. La carta de carn i peix també és d’altura. “Els amants dels sabors forts no es poden perdre el nostre filet de vedella amb patates cruixents, espinacs, maionesa de tòfona i salsa rossini, feta de tòfona i foie-gras; ni el carré de xai arrebossat, caponata siciliana i salsa de xai”, comenta en Bennis.
Pirotècnia dolça
I si encara teniu espai per a les postres, l’amiga que em va acompanyar en aquest festí va sucumbir a l'sferamisu, una esfera de xocolata, mascarpone, savoiardi al cafè i gelat de vainilla, tot i que la vaig veure dubtar molt en si demanar el cannolo sicilià amb crema pastissera de festucs, ganache de xocolata i sorbet de maracujà. Jo vaig preferir dedicar-me a escollir un còctel de la seva excel·lent carta, tots ells amb noms de grans hits de la música de les darreres dècades del segle XX, com el Bohemian Rhapsody, amb rom, suc de poma i cardamom; l’Hotel Califòrnia, amb tequila, mescal, jalapeños i atzavara; o el Tiny Dancer, fet amb vodka, amaretto, licor de gerds, maduixots, pinya i angostura. Només ho deixo aquí per no enviar en orris la sorpresa. El Benzina té una manera molt especial i divertida de sorprendre a algú si és el seu aniversari. Shhhh... No dic res més. Només que serà un record d’allò més divertit rere un dinar o sopar que us convertirà, per unes hores, en un “italiano vero”, com deia Cutugno.