Tenim cada cop més bars que no són bars. Ho volen semblar però els manquen coses per ser-ho. El teixit que composa un bar real, allò que fa que no només sigui un indret on paguem per consumir menjar o aliment, allí no hi és. Però on sí que hi viu és a La Principal.
Un bar real de tota la vida
Els bars tenen una dinàmica entre entre clients i treballadors que fan d’un bar un bar. Això es materialitza en un cert tracte, càlid i proper, que fa que ens reconeguem com a humans i no com a mers executors d’una funció –els uns treballen i els altres gastem– perquè, al capdavall, som molt més que actors en aquest marc turbocapitalista on s’insereixen les nostres vides.
Allí als no-bars, hi té lloc un espectacle que simula ser un bar, cada dia la mateixa funció, innalterable, prefabricada, com un anunci. La gent va i ve sense mirar-se massa, sense entaular conversa. La gent no fa per conèixer ni reconèixer a qui l’até ni a qui s’asseu a fer una aigua amb gas. Ningú es fixa en la persona que ocupa la taula veïna. Fins i tot quan són dos en una mateixa taula, la inèrcia del bar fa que passin massa estona enganxats al telèfon. O, potser, és que han triat aquest no-bar precisament perquè són de la mena de passar-se massa estona enganxats al telèfon en companyia. Perquè la dinàmica d’un bar ens pot arrossegar a fer-hi joc, a deshumanitzar als altres i a nosaltres mateixos només per tal de sentir-nos-hi part.
Al capdavall, som molt més que actors en aquest marc turbocapitalista on s’insereixen les nostres vides
Aquí no hi passa res de tot això, ans al contrari. La marquesina del bar La Principal fa més de 120 anys que es desplega a Sepúlveda amb Muntaner, i amb tot el caliu d’un bar que se sap bar i que fa una funció pública connectiva i necessària. La parròquia es coneix, els treballadors saben com vol el cafè cadascú, s’estableixen converses animades només interrompudes pel soroll de la cafetera o per la dringadissa dels coberts que inminentment punxaran una carxofa fregida o un tall de fuet.
Els entrepans i tapes composen l’oferta principal, una cuina ràpida que es complementa amb amanides i conserves i salaons per fer el vermut o pel que vulguis. Perquè La Principal té aquella versatilitat dels bars que s’adapten al pas de les hores i a la vida de tothom. Té un sala per damunt dels nostres caps (i d’uns arcs esplèndids) i també una altra a peu de carrer. Fa de bar, fa de cafeteria i fa de restaurant segons la teva gana. Aquí ningú t’impedirà demanar-te un bon tros d’una de les seves truites, celebrades a tota la ciutat, i maridar-lo, si vols, amb un 'pisco sour'. O berenar uns seitons en vinagre, unes croquetes i un bitterkas. O fer un cafè o una xocolata a la tassa mentre mires pel finestral aquest triangle que és la petita Plaça de Goya on la Font de la Tortuga d’Eduard Alentorn brolla des de 1917.
Pel matí hi trobarem l’equip més veterà atenent als clients més veterans. A mesura que transcorre el dia, gent de pas i universitaris, i quan la nit s’enfila, gent jove que s’apropa a fer uns vins o unes birres i aprofiten els horaris dilatats de La Principal, que només tanca pel sopar d’empresa, el dia 1 i la nit de Nadal, i que obre de dilluns a diumenge: de 07 a 00:30 h de dilluns a dimecres; dijous de 07 a 01 h; divendres de 7 a 02:30 h; dissabte de 09 a 02:30 h i diumenge de 09 a 00 h. A més, per la nit, arriba gent que va o ve del cinema, del teatre o de la discoteca.
La Principal té aquella versatilitat dels bars que s’adapten al pas de les hores i a la vida de tothom
“La Principal representa la lluita per mantenir la memòria intangible de l’hosteleria com a referent dels barris contra la massificació dels grups i les modes gastronòmiques”, expliquen des de La Principal. “Hem volgut que La Principal sigui el que era des que es va adquirir als 90, quan la Joaquima Laguna el va adquirir davant de l’amenaça de compra per part d’una gran botiga de tecnologia”.
Estranyament, La Principal no forma part del llistat de locals emblemàtics de Barcelona, però la direcció fa un parell d’anys que brega per tal de que l’incloguin. “Som un local de barri i volem ser patrimoni de ciutat. No volem tocar res de La Principal, ni ara ni d’aquí 40 anys”. “Bar i restaurant de tota la vida”, diuen a la seva bio d’Instagram. I tant de bo que per tota la vida.