7 restaurants increïbles que demostren que Andorra és un paradís gastronòmic

L'Andorra de l'hivern és prou coneguda i quasi sempre és la imatge del fred i la neu la que pobla l'imaginari d'hom quan la recorda. Però a l'estiu es descobreix una Andorra que a l'hivern queda una mica soterrada pel blanc, la que permet descobrir els paratges naturals a peu amb el tempo de la natura a través de propostes de senderisme per a tots els nivells, però també una oferta d'oci vinculada a la natura que té un lligam amb l'aventura, la velocitat i l'adrenalina. Andorra és terra de contrasts, Andorra sap oferir el millor de si mateixa acontentant tant als que busquen l'essència del seu origen com les propostes més mainstream. Tant en l'oci com en la cuina.

Les bordes són establiments de restauració especialitzats en una cuina tradicional que, abans dels anys 70 eren estables o graners i davant l'allau d'afluència de turistes, es van reconvertir en restaurants per oferir receptes que, fins fa 50 anys, no s'havien compilat, sinó que s'havien passat de generació en generació gràcies a la tradició oral. Aquesta terra té un caràcter de terra de ningú, perquè ni espanyols, ni catalans, ni francesos aconseguiren doblegar-la, o només van fer-ho parcialment, a través d'empremtes en el receptari que els passavolants hi van deixar. Així, la cuina de xup-xup beu de la tradició catalana, però incorpora el confit francès, per posar-ne un exemple.

La cuina d'alta muntanya es connecta amb un pas del temps que, fins no fa gaire, era lent. Sense pressa, sense ingerències remarcables, amb les generacions adaptant-se a la natura i a com aquesta evoluciona amb les estacions i les seves condicions climatològiques en un entorn que és difícil i sovint, agrest. Cuina d'aprofitament i de subsistència que històricament s'ha nodrit de la ramaderia, l'agricultura i la recol·lecció, menjant-se el millor del territori quan tocava: bolets a la tardor, horta a finals de l'estiu...

Andorra ja ha après a conquerir els seus visitants tot l'any. Una Andorra ofereix un oci basat en la compra, en els espectacles com els de Circ du Soleil (ara amb l'espectacle Festa) o les fonts lumíniques al compàs de la música clàssica d'Andorra la Vella, que amenitzen la vil·la cada nit; o Caldea i la seva oferta que connecta amb el relaxament i l'experiència a través de l'aigua. Aquesta Andorra té una proposta hotelera per a totes les butxaques, associant-se amb estrelles Michelin com en Nandu Jubany, fent doblet al Diamant i al recentment inaugurat Hincha, al MiM (i tothom en va ple de les seves pizzes o del carpaccio de tres textures de carn), o el xef Albert Ventura, que ha portat el cèlebre Coure barceloní a l'Hotel Starc, amb un corol·lari de hits imperdibles com la seva truita de bacallà amb el seu pil-pil à la minute o un Wellington canònic saborós, sense oblidar unes perdius amb gnocchi de tòfona que enalteixen una cuina de sabor i intensitat. Un petit frenesí al paradís.

L'altre Andorra es pausa quan s'abandona la capital. A Soldeu trobem la Vall d'Incles, apta per a tots els nivells d'aficionats a caminar i al senderisme, i perillosa per als d'ànima sensible, perquè una simple passejada roba el cor. L'estómac també tindrà un match gastronòmic d'altura, perquè aquí trobem Koy Soldeu, d'en Hideki Matsuhisa i l'Ibaya d'en Francis Paniego, recentment distingit amb una estrella Michelin. Ambdós es localitzen a l'Sport Hotel Hermitage & Spa. En Paco Méndez, de La Massana, va aterrar farà uns dos anys amb TOC i just als peus de l'entrada a la Vall d'Incles es troba una nova incorporació a l'oferta gastronòmica i hotelera: al nou Serras Andorra Luxury Boutique Resort & Spa s'hi troba Bruna, el restaurant de la casa que assessora en Marc Gascons (que també lidera l'Informal, el restaurant del Serras a Barcelona).

A Bruna, en Gascons porta alguns dels èxits del Tinars, però realitza un honest exercici de representació del paisatge: des d'incorporar la vaca bruna dels Pirineus i els formatges de la zona a la carta a involucrar pastors (amb les seves ovelles pasturant al prat contigu i posant banda sonora al luxe amb cascavells alegres) o apicultors (que elaboren mel km.0 per al restaurant). No falta el reconegut steak tartar amb patates i ous de Calaf de primera posta, però la carn és bruna. Tampoc les vieires amb cansalada i patata emmascarada. Aquí, però, aquesta patata barrejada amb botifarra del perol, té més sentit perquè recorda al trinxat en un mar i muntanya sublim. I compte: és un secret a veus que té el millor celler de vins de la zona, amb unes 220 referències que a l'hivern assoleixen quasi les tres-centes.

El que uneix les dues Andorres i els seus accents és el temps, que es mou pel ritme de la brisa que sempre corre, sovintejant entre ritmes d'intensitat en aquesta, i el sol, que sembla no tenir pressa en amagar-se. Aquest és l'ànim d'un estiu al Principat que alegrarà molts paladars exigents en una variada oferta que va des de la tradició de les bordes a l'alta gastronomia, en un escenari de paisatges de tonalitat de verd amb esquitxos de color. Les experiències completes al paradís, existeixen.