Hi ha restaurants que t'agraden pel que menges i d'altres que t'enamoren abans fins i tot que arribi el primer plat. Macanudo forma part d'aquest segon grup. Situat al centre de Calella, el restaurant va ser remodelat fa menys d'un any i es nota en cada racó. L'espai és elegant, càlid i ple de personalitat. Moltes de les peces d'art que decoren les parets les ha portat la propietària directament de l'Argentina, i algunes fins i tot són creacions seves. M'encanta especialment que hagin conservat una de les parets originals de pedra, que aporta caràcter i autenticitat a l'espai. I és impossible no fixar-se en l'espectacular expositor de vins que ocupa tota una paret, amb una selecció on els vins argentins són els grans protagonistes.
Per començar, brindem amb un San Telmo Malbec. Aquest vi de Mendoza és una magnífica porta d'entrada a la varietat estrella de l'Argentina. El Malbec és un company ideal per a les carns a la brasa. Amb les copes aixecades arriba un detall de la casa: unes torradetes de pa de massa mare amb xoriço crioll i unes verduretes. Aquí cal fer un aclariment important. El xoriço crioll argentí no té res a veure amb el nostre xoriço curat i carregat de pebre vermell. S'assembla molt més a una botifarra fresca, elaborada principalment amb carn de porc i espècies suaus. És sucós, delicat i perfecte per obrir la gana sense saturar el paladar.
Empanades impecables
Continuem amb una de les grans icones de la gastronomia argentina: l'empanada criolla fregida amb salsa yagua. L'empanada arriba impecable. La massa és fina, cruixent i lleugera. Està fregida a la perfecció: gens oliosa, gens pesada, només daurada i deliciosa. Es tracta d'una empanada criolla d'estil mendocí, típica de la regió de Mendoza, farcida de carn de vedella picada, ceba, espècies, ou dur i olives, una combinació que aporta contrastos i profunditat de sabor.
La salsa yagua és el complement perfecte. Aquesta salsa tradicional argentina s'elabora aprofitant els sucs de la carn, amb ceba, pebrots, tomàquet i espècies, aconseguint una textura melosa i un sabor intens que multiplica encara més el plaer de cada mossegada.
Tot i que nosaltres optem per la criolla, la casa ofereix altres varietats molt temptadores, com les de pernil i formatge, les de formatge de cabra o les de pollastre confitat. També tenen una interessant selecció de milaneses, però decidim deixar-les per a una futura visita. Costa resistir-se a opcions com la Napolitana, amb salsa de tomàquet, mozzarella, pernil dolç, pebrot i oliva verda; la Provolone; o l'Andina, amb bacon fumat, provolone, mozzarella, ruca i tomàquet sec.
Arriba el moment de la carn. Escollim l'ojo de bife, probablement un dels talls més emblemàtics de l'Argentina. Seria l'equivalent a un entrecot, però amb aquella característica veta de greix central que aporta una suculència extraordinària durant la cocció. El punt és impecable. La carn és tendríssima, saborosa i d'una qualitat excel·lent. D'aquells plats que et fan aturar la conversa durant uns segons per concentrar-te únicament en el que tens al plat. La carta també inclou altres talls molt apreciats pels amants de la carn, com l'entraña, un dels grans clàssics argentins, intensa de sabor i amb una textura molt característica.
Menció especial per a les patates fregides que acompanyen la carn. A Macanudo fregeixen especialment bé. Són casolanes, cruixents per fora i cremoses per dins. Però el detall que marca la diferència és la ratlladura de llimona que les corona. Una combinació inesperada que aporta frescor i que funciona sorprenentment bé amb la intensitat de la carn.
Un plat emblemàtic molt desconegut
Tanquem els plats principals amb una proposta ben diferent: el pastís de humita. Originari de les regions andines d'Argentina, Bolívia, Perú i Xile, és una recepta tradicional elaborada principalment amb blat de moro, carbassa, pebrot i altres verdures cuinades lentament fins a obtenir una textura cremosa i reconfortant. A Macanudo el serveixen amb provolone gratinat al damunt i un cruixent de pa de choclo que aporta textura al conjunt.
És un plat que es menja amb cullera, gairebé com una crema espessa, i arriba presentat sobre unes fulles tradicionals que recorden les fulles de panotxa de blat de moro utilitzades habitualment en les receptes originals andines. És cuina de confort en estat pur: dolçor natural del blat de moro, cremositat, formatge fos i aquell toc casolà que convida a rascar el plat fins a l'última cullerada.
Mort per xocolata
Les postres mereixen un capítol a part. M'encanta que no les incloguin en la carta. Les presenten directament a taula i van canviant segons l'elaboració del dia. Avui hi havia un pastís de formatge casolà amb una pinta espectacular i una mousse de llima amb préssec que anunciava l'arribada de la temporada d'estiu.
Nosaltres, però, teníem clar que havíem de tastar l'alfajor. Fet a casa, com la resta de les postres, consisteix en dues galetes suaus i delicades unides per una generosa capa de dolç de llet i arrebossades amb coco ratllat. Una autèntica icona de la rebosteria argentina.
I, evidentment, també cau un Macanudito. Per sort, aquest no desapareix mai de la carta. Es tracta d'una versió individual de la mítica chocotorta argentina, elaborada amb galetes de xocolata i una combinació absolutament addictiva de formatge cremós i dolç de llet. És senzillament espectacular. Tant, que crec sincerament que pel meu pròxim aniversari els encarregaré una chocotorta sencera.
Marxem amb la sensació d'haver descobert un restaurant especial. Un lloc amb personalitat, amb una proposta gastronòmica molt ben executada i amb una cura pels detalls que es percep en cada plat i en cada racó del local. I encara fa més il·lusió quan t'adones que un lloc tan bo és tan a prop de la teva nova casa. D'aquells restaurants als quals saps que tornaràs molt abans del que et penses.