Castanyes torrades

Començaré per recomanar únicament les castanyes gallegues.

Veureu que són maques, fermes, grosses i amb bon color de pell. 

Aquí podeu apreciar la diferència amb la castanya andalusa, més lletja, petita i menys gustosa.

Utilitzaré aquesta paella de forats que vaig comprar en una ferreteria de barri.

Els forats permeten que el foc traspassi directament i torri les castanyes. Si teniu vitroceràmica... mala sort!

Practicarem un petit tall a la part superior de la castanya.

Suficient per evitar que esclatin.

I les posarem a torrar a foc baix.

Les tindrem, aproximadament, uns 20 minuts, remenant constantment.

Prepareu-vos un got amb aigua i, de tant en tant, tireu-ne una mica sobre les castanyes.

Mulleu-vos els dits i esquitxeu-les.

Aquesta humitat farà que no quedin tan eixutes i ens permetrà alentir el torrat exterior. Això afavorirà que quedin ben cuites de dins i no se'ns cremin abans d'hora.

Hi ha qui les posa en remull una estona abans de coure-les, però jo penso que no cal un excés d'aigua.

I a remenar i remenar.

I a cantar.

I vinga, una mica més d'humitat.

I anar fent. Quina oloreta que fa tot el pis, eh?

A poc a poc notareu que la closca es va torrant...

En aquest punt, ja podrem anar preparant les paperines o cornets de paper. 

Amb una mica de pràctica us sortiran perfectament. El paper de diari conserva bé l'escalfor.

Les reservarem una estona.

Aquesta escalfor i aquesta cocció passiva i residual farà que les castanyes s'estovin lleugerament, garantint una textura en boca més melosa, no tan eixuta.

I ja només ens quedarà pelar-les.

Si ho heu fet bé, les castanyes s'han de pelar pràcticament soles.

La pell interior ha de quedar enganxada a la superior i sortir la castanya neta.

I aquí tenim la castanya perfecta.

I mira que són bones, eh?

Què ens faltaria? És clar! La companyia d'uns moniatos al forn. I per fer rodona la Castanyada, que no faltin uns panellets i regar-ho tot plegat amb una mica de vi dolç i una bona companyia. Bon profit!