M’he assabentat d’un cas on la gastronomia ha servit per exercir justícia poètica, i que demostra quina bona eina que és en matèria de política i qüestions socials. Resulta que el partit neofeixista italià Futuro Nazionale, fundat per l’exmilitar i actual eurodiputat Roberto Vannacci, que promulga polítiques antimigratòries, va obrir una nova seu del seu partit Florència, a la Piazza Tannuci, el passat 28 de març. Els veïns del barri de Romito, on es troba, i altres florentins, van voler mostrar-s’hi en contra d’una manera molt original i reivindicativa: van escriure ressenyes a la fitxa del lloc a Google Maps com si fos un lloc de kebabs.
En aquest gest de si no vols caldo, dues tasses, els internautes han deixat tota mena de comentaris en clau irònica. Alguns han posat bones puntuacions, aplaudint la qualitat dels kebabs que s’hi fan. D’altres, més aviat dolentes, i prevenen ''els joves" que comprin res del que allà s’hi fa. Per fer la guitza, també hi ha ressenyes que expliquen qualitats d’aquest kebab fictici que són contràries als valors del partit: "lloc gai-friendly, inclusiu i multicultural''. Unes altres, posen el dit directament a la nafra, mencionant que ''la salsa té gust de repatriació'' o que el kebab duia oli de ricí, un laxant emprat a manera de tortura pels feixistes italians.
La seu va ser traslladada el 3 de novembre a Piazza Indipendenza, però el seu lloc al mapa segueix ple d’aquestes ressenyes, en una reivindicació que té notes de justícia poètica en el millor dels sentits
També n’hi ha que són un poema en si mateix, com aquest: ''El kebab el serveixen cambrers en uniforme negre [com els camises negres, el cos paramilitar de la Itàlia feixista], amb una disciplina que no veia des de temps que el meu avi m’havia explicat, quan deia que bans estàvem millor''. ''La carn és una mica seca, imagino que s’ha deixat madurar almenys vint anys per obtenir aquell característic retrogust nostàlgic. El menú és essencial: poques opcions, idees ben definides i cap possibilitat de demanar modificacions. El client no té sempre raó. Personal molt cordial sempre que es respectin les tradicions locals i, sobretot, l’ordre. Tornaré el 25 d’abril [Festa de l’Alliberació italiana], per veure si fan cap promoció especial. L’única pega: mancava un bon balcó [Mussolini feia anuncis com ara l’entrada d’Itàlia a la Segona Guerra Mundial des del romà Palazzo Venezia] per donar-li un toc encara més característic''.
La paròdia política dels internautes ha emprat la gastronomia forana per llançar invectives contra el partit que advoca per les repatriacions, reemigracions i altres mesures que volen frenar els fluxos migratoris i, també, fer fora als ciutadans que no consideren italians. Reblant el clau, diversos exemples gràfics de la kebaberia fent servir intel·ligència artificial il·lustren la galeria de la kebaberia FN. La imaginació dels usuaris ha col·locat Vannaci tallat llonzes de kebab i en companyia d’altres polítics d’extrema dreta, i fins i tot podem consultar la carta, que mostra especialitats com ara pici al ragú blanc amb kebab marinat i romaní, tagliata de capó de Campi Bisenzi [escenari de repressió i violència feixistes] amb patates al forn o tiramisú al cafè turc. Cap al final, una petita postal de Florència és acompanyada de dos lemes: ''Firenze al cor, kebab a l’ànima'' i ‘'Més que un kebab és història des del 1922 [l’any de l’arribada al poder de Mussolini]’'.
La seu va ser traslladada el 3 de novembre a Piazza Indipendenza, però el seu lloc al mapa segueix ple d’aquestes ressenyes, en una reivindicació que té notes de justícia poètica en el millor dels sentits, perquè tal com deia Martha Nussbaum a Poetic Justice (Beacon, 1997):''La justícia poètica necessita equipar-se de gran quantitat d’atributs no literaris: coneixement tècnic legal, coneixement de la història i dels precedents, atenció a la imparcialitat deguda. (...) Però per ser plenament racionals, els jutges també han de ser capaços de fantasiejar i comprendre. No només han d’afinar les seves capacitats tècniques, sinó la seva capacitat humana. En absència d’aquesta capacitat, la imparcialitat és obtusa i la justícia, cega. En absència d’aquesta capacitat, les veus que sempre han estat mudes i que procuren parlar per mitjà d’aquesta justícia, romandran en silenci i el sol naixent del judici democràtic quedarà velat. En absència d’aquesta capacitat, les interminables generacions de presoners i d’esclaus ens envoltaran amb el seu dolor i tindrem menys esperança de llibertat''.
