El restaurant de la Vila de Gràcia que enalteix els esmorzars de forquilla

Diuen que cal esmorzar com un rei, dinar com un príncep i sopar com un pobre; doncs això mateix, començarem per l’esmorzar com un rei i ja parlarem com acabem el dia. Tot passejant, vaig a parar al carrer Tordera, on fa uns anys hi havia un dels tuguris predilectes del barri, El Tossal. Estava regentat per una parella de Noves de Segre i era un petit oasi per als oriünds de l’Alt Urgell que hi fèiem cap per endrapar, però també per jugar a la botifarra. El propietari tancava la meitat de la setmana per anar al seu poble per provisions, era caçador, pescador i boletaire; així tornava i omplia la nevera de llebres, senglars, cérvols i perdius en època de caça, truites de riu per la temporada de pesca i el rebost de bolets com els ceps, rovellons, rossinyols, moixernons, trompetes de la mort, carreroles i tants d’altres.

Travesso la plaça del Raspall, que és l’epicentre de la comunitat d’ètnia gitana al barri juntament amb la plaça del poble Romaní, està tocant al carrer Fraternitat, on va néixer Antonio González Batista, més conegut com a El Pescaílla, curiosament al costat de la plaça Gato Pérez. De vegades me’ls imagino tocant junts a l’infern, o potser al cel, qui sap... Per fi arribo a Cal Boter.

És primera hora del matí i el menjador de Cal Boter està mig ple; és un bon senyal. M’entaulo al costat de la porta d’entrada, davant de la barra de marbre. El local té molt encant i et trasllada a temps passats. En Toni i l'Encarna van obrir portes ara fa 37 anys, però ara són els seus fills, la Marta i el Pau, els encarregats d’alimentar el barri amb la seva cuina tradicional catalana. Val a dir que tenen parada de carn al mercat de Sant Andreu, d’on porten moltes de les viandes que cuinen. Les parets són plenes de records, fotografies i rètols de les festes del barri, també veig un parell de pissarres amb els plats del dia.

Un cop entaulat, m’ofereixen el capipota, la tripa amb cigrons, els cargols, les truites, la botifarra amb seques i els peus de porc; torrades de fuet, pernil, anxoves o d’escalivada amb formatge de cabra gratinat; ara que tot just en comença la temporada, ja tenen saltats de llenega negra, camagrocs i rossinyols, també un timbal d’escalivada o uns ous estrellats amb bolets. “La carta d’un restaurant no s’ha de mirar ràpid ni amb falsa indiferència”, ja ho diu la M.F.K. Fisher al seu llibre El meu jo gastronòmic. Em porten una cervesa ben fresqueta i un platet amb ceba tendra i olives. Finalment, trio el bacallà a la llauna amb seques, per mi una de les millors maneres de menjar el bacallà, està boníssim.

A Cal Boter ho tenen molt clar: aposten pels esmorzars de forquilla. I atès que l’esmorzar és el menjar més important del dia i per això ha de ser contundent, s’obliden de comentar que hi ha un component social, perquè els fidels acostumen a fer-ho sempre en grup. Cal Boter és un negoci familiar que ofereix cuina tradicional catalana ben elaborada i a un preu raonable. Al migdia tenen un menú que actualitzen setmanalment al preu imbatible de 14,5 €. Un bon lloc per anar a esmorzar, dinar o sopar si t’apropes al barri.

Me’n torno cap a la feina, però abans m’apropo al mercat de l’Abaceria per comprar uns seitons en vinagre que vaig veure que preparava l’altre dia el marit de la meva peixatera i també una mica de morralla... Soparem com un pobre si convé, però no passarem gana, ni parlar-ne.