Un restaurant amb estrella Michelin al cor del Priorat que mereix una escapada

Arribar a Cornudella de Montsant a finals d'octubre té alguna cosa especial. La tardor ja s'ha instal·lat al Priorat i, just a l'entrada del poble, unes parades de castanyes i moniatos ens reben amb aquella olor tan característica de Tots Sants. Enmig d’aquest ambient de poble, gairebé sense fer soroll, hi trobem Quatre Molins, el restaurant del xef Rafel Muria, que presumeix de tenir l’única estrella Michelin de tot el Priorat.

Hi hem anat per descobrir una proposta que trenca amb els menús degustació tradicionals: és el mateix comensal qui decideix quant vol pagar, i el xef s'encarrega de construir l'experiència. Una fórmula que desperta curiositat, però que també planteja una pregunta inevitable: què passa quan deixes que sigui la cuina qui decideixi absolutament tot el que menjaràs?

Una estrella Michelin sense distàncies

Una de les primeres coses que sorprenen és la proximitat entre la cuina i les taules. L'espai és càlid, amb la fusta com a protagonista, i permet observar com treballa tot l'equip. Rafel Muria ens explica que molts plats triguen menys de cinc segons a arribar a taula des que surten de la cuina. Un detall que pot semblar anecdòtic, però que pren tot el sentit quan es treballa amb temperatures, escumes i textures tan delicades.

Cuina oberta. Quatre Molins / Foto: Francesc Invernon
Cuina oberta. Quatre Molins / Foto: Francesc Invernon

Dels primers aperitius a una pizza que no és una pizza

El recorregut comença amb petits aperitius que ja deixen entreveure la personalitat de Muria: tàrtar de sardina amb gelat d'escalivada, rosta amb emulsió de bacallà o taco cruixent de llamàntol i caviar. Elaboracions delicades, combinacions inesperades i una vaixella artesanal que converteix cada presentació en una petita peça artística.

Aperitius. Quatre Molins / Foto: Francesc Invenron
Aperitius. Quatre Molins / Foto: Francesc Invernon

Una de les propostes més curioses és la pizza. Lluny de la recepta tradicional, arriba una reinterpretació elaborada amb escumes servides amb sifons i diferents toppings. És un homenatge al pas del xef pel restaurant italià Villa Maiella, als Abruços, una etapa molt important de la seva formació.

Pizza. Quatre Molins / Foto  Francesc Invernon
Pizza. Quatre Molins / Foto: Francesc Invernon

 

El menú també reivindica el producte del territori amb la trilogia de tonyina, que realça el valor de la tonyina roja de les Terres de l'Ebre. No és casualitat: Muria va guanyar el Concurs Internacional Chef Balfegó el 2018. El Priorat, el delta de l'Ebre i el vi són els tres grans eixos que vertebren la seva cuina.

Trilogia de tonyina. Quatre Molins / Foto: Francesc Invernon
Trilogia de tonyina. Quatre Molins / Foto: Francesc Invernon

El pa d'abella, la sorpresa inesperada

Rafel Muria és la sisena generació d'una família d'apicultors del Perelló i el món de les abelles forma part de la seva identitat gastronòmica. Ho descobrim especialment amb el moll amb suquet de pa d'abella, una de les grans sorpreses de la visita.

Era la primera vegada que tastava aquest ingredient en un plat salat. El pa d'abella s'elabora a partir de pol·len que fermenta dins les cel·les del rusc i aporta unes notes dolces i àcides alhora. Combinat amb la intensitat del suquet i el sabor del moll, el resultat és sorprenent. Una elaboració que demostra com un ingredient poc habitual pot transformar un plat sense prendre-li el protagonisme.

Moll amb suquet de pa d'abella. Quatre Molins / Foto: Francesc Invernon
Moll amb suquet de pa d'abella. Quatre Molins / Foto: Francesc Invernon

Un corder que justifica, per si sol, el viatge fins al Priorat

Però si hagués de quedar-me amb un únic plat, ho tindria clar: el corder amb textures de cogombre. Una elaboració que destaca per una cocció impecable i un equilibri de sabors extraordinari.

La carn és tan tendra que pràcticament es desfà a la boca, amb una textura que recorda la delicadesa d'uns lletons ben cuinats. És intensa, gustosa i conserva tota la seva personalitat sense resultar pesada. Les diferents textures de cogombre hi aporten el contrapunt fresc perfecte, equilibrant cada mos.

Corder amb textures de cogombre. Quatre Molins / Foto: Francesc Invernon
Corder amb textures de cogombre. Quatre Molins / Foto: Francesc Invernon

Només per tastar aquest corder ja val la pena fer el viatge fins a Cornudella de Montsant

El Rusc: unes postres que expliquen tota una història familiar

El final dolç ens retorna als orígens del xef amb El Rusc, les postres que donen nom a l'experiència. Una petita obra d'art que recrea la figura d'una abella: el gelat de mel amb safrà en forma el cos, la mel dibuixa les ratlles característiques i unes teules cruixents simulen les ales.

La composició incorpora també un cremós de llima, gelée de mandarina i gelatina de mel de taronger amb safrà. Tot plegat s'acaba amb un esprai de pròpolis aplicat al moment. El resultat sembla més una peça de museu que unes postres i resumeix la història familiar en una sola elaboració.

Rusc. Quatre Molins / Foto:Francesc Invernon
Rusc. Quatre Molins / Foto: Francesc Invernon

Una experiència per recordar

Quatre Molins completa la proposta amb una carta de més de 700 referències de vins i escumosos catalans i un servei de pa i oli que reivindica productes com l'oli verge extra Priordei, elaborat amb la varietat Rojal.

Oli PriorDei. Quatre Molins / Foto: Francesc Invernon
Oli Priordei. Quatre Molins / Foto: Francesc Invernon

Després de la visita, el que queda són els petits detalls: la proximitat de la cuina, els sabors inesperats, aquell corder memorable i unes postres que expliquen tota una història familiar. A fora, Cornudella de Montsant continua amb el seu ritme tranquil, aliè a tot el que acabem de viure a taula.

Potser aquest és un dels grans encerts de Quatre Molins: aconseguir que una experiència d'alta gastronomia no perdi mai el contacte amb el lloc d'on ve.

Perquè, al final, més enllà de les estrelles, les tècniques i les presentacions, el que busquem quan anem a un restaurant és trobar-hi plats i experiències que ens emocionin i que recordem temps després.