El restaurant d'un petit poble amagat al Priorat amb la cuina més singular

Sortim de Torroja del Priorat, on estem instal·lats amb la colla, disposats a menjar-nos justament això, el Priorat. Agafem una carretera diabòlica i recaragolada que travessa vinyes i vinyes en direcció cap a Poboleda, un petit poble situat a la vall del riu Siurana i als peus de la serra del Montsant, on tenim taula reservada per sopar.

Arribem molt assedegats al restaurant Brots, potser per les corbes, i, com no pot ser d’una altra manera, demanem un parell d’ampolles de Priorat només travessar la porta. Escollim l’Embruix de Vall Llach 2021, fet al poble de Porrera, a l’est del Priorat, amb carinyena, garnatxa, cabernet, merlot i syrah, notem olor de roure; és saborós i estructurat, però potent. Tot just l’estem tastant que ens porten l'aperitiu, servit sobre una rèplica en porcellana de la mà del xef i també l’amanida de vieires amb nyàmera, xirivia i pedrers fumats. Els pedrers són de pollastre i estan confitats pel xef, un plat molt refrescant.

El xef Pieter Truyts, nascut a Bèlgica, obre el restaurant Brots el 2014. La passió per la cuina li ve des de ben petit, quan es colava a la zona dels fogons dels seus pares per cuinar durant hores.
Al llarg de la seva trajectòria, ha passat per cuines estrellades com ara Comme Chez Soi, de Brussel·les, o Can Bosch, de Cambrils, entre d’altres, fins que ha aconseguit per tercer any consecutiu el reconeixement Bib Gourmand de la Guia Michelin.

Fem uns brindis tot celebrant la nostra visita al Priorat i continuem amb el risotto de bolets, que el trobem al punt i molt gustós. Els ceps són frescos, segons ens comenta el xef, gràcies a un veí que és un expert boletaire. Tot i que, enguany, malauradament, està sent un mal any per als bolets a causa de la poca pluviometria.

Canviem de vi, obrim un parell d’ampolles de D'Iatra 2016 elaborat a Cal Batllet, un petit celler familiar de Gratallops. És un vi amb alegria, notem la fruita madura i les notes a xocolata. Un vi amb nervi, però amb equilibri, que ens va de meravella per al ravioli de cérvol. El Pieter fa l’estofat de cérvol amb el seu sofregit i espècies com el ginebró, l’orenga o el pebre negre. En acabar, cola el líquid i el tritura amb el cérvol i farceix el ravioli, per sobre li afegeix una beixamel feta amb el fons del civet que, tècnicament, és una velouté. Tanquem l’àpat amb un tiramisú de peres amb vi negre i gelat de canyella que trobem molt bo.

Us aconsello que mireu el vídeo que té penjat el xef a la seva web, tipus curtmetratge, on surt enllitat fent la becaina al mig del Priorat amb la muntanya de la serra del Montsant de fons, mentre es va despertant mandrós. Es treu el llençol de sobre a poc a poc i, de sobte, apareix un cor de vaca sagnant. Em ve a la memòria, encara que no hi tingui res a veure, l’escena del cap de cavall ensangonat a la pel·lícula El padrí de Francis Ford Coppola i que segur que tots recordareu, quan, durant el rodatge, diuen que el departament d’art va intentar que el cap de cavall fos d’attrezzo, a la qual cosa el director es va negar exigint un cap de cavall real. D'aquesta manera, va obligar l’equip durant el rodatge entre presa i presa a posar el cap en gel perquè no es descompongués. La gravació del vídeo del Pieter imagino que va anar més ràpida i no va fer falta gel, qui sap.

Al curtmetratge la cosa continua amb el xef que s’aixeca del llit amb la roba tacada de sang mentre s’apropa a Poboleda amb el cor de la vaca a la mà i arriba i entra al seu restaurant on comença a tallar i cuinar amb altres ingredients el cor en qüestió, el vídeo acaba amb la frase "Un any cuinant amb el cor, gràcies", perquè això mateix és el que fan a Brots. En Pieter ofereix una cuina creativa molt saborosa i personal que no et deixa indiferent, on els productes locals estan molt presents i la relació qualitat-preu és de nota. La seva carta de vins és espectacular. Sens dubte, un bon lloc per fer-hi cap si t’apropes al Priorat.