L'any 1926 va néixer al poble indi de Puttaparthi el guru Sathya Sai Baba, considerat el líder espiritual de desenes de milions de fidels, els quals es troben congregats en 1.200 temples repartits per 114 països d'arreu del món (n’hi ha tres a Catalunya; a Barcelona, Reus i Girona). Poc després de néixer, els seus pares van descobrir una cobra al bressol del nadó. I, en contra d'alarmar-se, aquella troballa s'interpretaria com una revelació: el nen era un avatar, és a dir, una reencarnació del déu Vixnu; una divinitat de l'hinduisme que es representa justament estirada sobre una serp de molts caps. I així va ser. A l'edat de catorze anys, després de dies de profunda meditació sota un arbre, la gent va començar a adorar-lo. I des d'aleshores, ell mateix va reivindicar-se com un avatar diví enviat a la terra per promoure una renovació espiritual. Concretament, Sai Baba va declarar ser la reencarnació de Sai Baba de Shirdi (1838-1918), qui, al mateix temps, havia declarat ser una reencarnació del savi Datatreia (una figura mítica), considerat a la vegada una reencarnació simultània dels déus Vixnu, Brahma i Xiva. Després d’una vida predicant com a única doctrina l’amor suprem i incondicional, Sai Baba va morir l'any 2011. Però està previst que es reencarni després del 2023 a la vila índia de Doddamalur, i adopti el nom guru de Prema Sai (el nom original de Sai Baba era Sathya Narayana Rayu Ratnakara). Mentrestant, els seus milions de fidels segueixen adorant la seva última imatge i creient que tots i totes som avatars d'una vida anterior. Quan t'és igual estar viu que mort, imagino que la vida te la prens d'una altra manera; vius més relaxat, relativitzes els problemes i perds la por a equivocar-te. La qüestió és que, a jutjar per l'impacte paisatgístic del nou polígon empordanès El Far-Vilamalla, on Amazon està construint un gran hub logístic de referència a Espanya, imagino que a l’Empordà deuen creure en la reencarnació (a part d’amb els diners). En cas contrari, em costa d'entendre aquesta nova escabetxada de la plana empordanesa.

foto1 (3)

Sathya Sai Baba / Foto: sathyasaibaba.org

 

“Em pregunto si els polítics francesos no s'oposaran a Amazon també pels estralls arquitectònics dels seus hubs logístics”

França contra Amazon

A part del gran centre que inaugurarà a l'Empordà, Amazon aterra també al Vallès Oriental, on ocuparà l'antiga fàbrica de Bacardí avui en desús. Actualment, Amazon té a Catalunya tres grans centres logístics al Prat de Llobregat, Martorelles i Castellbisbal; dos centre logístics a Barcelona; un centre de distribució a Barberà del Vallès; dues estacions logístiques a Martorelles i Rubí; i un centre de desenvolupament de software, i un altre de suport de pimes a Barcelona. El perquè d'aquest desplegament a Catalunya comprèn múltiples raons. Però la decisió concreta d'establir una plataforma descomunal a l'Empordà té un motiu més clar: la guerra dels polítics francesos contra Amazon, i els escassos 25 quilòmetres que hi ha des del nou hub empordanès fins a la frontera amb el país veí. Ja fa temps que França negocia amb els EUA un impost que gravi els gegants americans com Google, Apple, Facebook o Amazon (coneguts per l'acrònim GAFA) per tal de limitar la seva llibertat de moviments al vell continent. Ja que, més enllà de la colonització financera, el negoci d'aquestes empreses representa un torpede a la línia de flotació de la cultura francesa; la qual se sustenta en el petit comerç, en els mercats de cap de setmana, i en un teixit humà que els abriga mentre no arriba la primavera. És probable que França, que amb la Revolució Francesa va donar el tret de sortida a una nova hegemonia burgesa capitalista, acabi sucumbint sota la seva pròpia barbàrie. I mentre l'alcaldessa de París promou el boicot a la invasió americana (també ho va fer l’Ada Colau), uns vint mil soldats nord-americans segueixen enterrats a Normandia, esperant que algú els enviï flors.

foto2 (1)

Construcció de la nova plataforma d’Amazon de l’Empordà / Foto: Diari de Girona

“Amb l'arribada d’Amazon a l’Empordà no només sucumbiran els llibreters i comerciants de proximitat, sinó també els pagesos i pageses”

Tractant-se de l'Empordà, resulta impossible no recordar-se de Josep Pla i de la seva cèlebre frase "La cuina d'un país és el seu paisatge posat a la cassola". A la llum d'aquest vers en prosa, em pregunto si els polítics francesos no s'oposaran a Amazon també pels estralls arquitectònics dels seus hubs logístics. Enfront d'aquesta intuïció, me'n recordo de la formatgeria Mas Marcè, a escassos dos quilòmetres del nou polígon Far-Vilamalla, i de l'estampa del seu ramat d'ovelles ripolleses pasturant amb el Canigó nevat de fons, molt aviat esguerrada per sempre. Afortunadament, la delicadesa dels seus recuits i matons no se'n veurà ressentida, en la mesura que les pastures ecològiques del Mas Marcè continuen impol·lutes com el primer dia. Cal tenir en compte que amb l'arribada d’Amazon a l’Empordà no només sucumbiran els llibreters i comerciants de proximitat, sinó també els pagesos i pageses que patiran la degradació dels valors intangibles associats dels seus productes alimentaris, com el paisatge del qual formen part indissoluble. Crec que el senyor Jeff Bezos, propietari d'Amazon, hauria d'anar més amb compte a l'hora de seguir ocupant la superfície d’antigues pastures i cultius (només el centre logístic de l'Empordà podria tenir 18 hectàrees); no sigui que el karma l'acabi reencarnant en una ovella com les del Mas Marcè, i necessiti grans extensions de pastures per a viure una vida plena, lliure i digna com la dels milionaris.

foto3 (2)

Ovelles ripolleses del Mas Marcè / Foto: BBVA Gastronomía sostenible