He llegit El futur de la humanitat d’Eudald Carbonell i, és clar, no estic pas per celebrar res, avui. No parlo del pessimisme que destil·la el llibre, sinó més aviat de la reflexió que provoca. Segons Carbonell, la humanitat ha superat dues revolucions amb canvi de paradigma, però aquesta tercera —la revolució científica-tecnològica— pot ser tan agressiva que ens podria aniquilar com si fóssim un dinosaure qualsevol. Podem, tanmateix, avançar-nos als esdeveniments i preparar-nos per a una anunciada hecatombe amb la intenció, si més no, de retardar el final al màxim. ¿Hi ha solucions? Si més no, hi ha alternatives. Dos punts del llibre m’han fet impactant en especial, perquè tracten del meu tema. 

La cuina és la gènesi de l’hominització i de la humanització. De la primera, perquè cuinar va modificar el nostre cos fins al punt de fer-nos passar de fase: d’homo erectus a sapiens. Ja ho he explicat altres vegades en aquestes pàgines però, de la mateixa manera que tornar a fer un plat ajuda a memoritzar els passos de la recepta, tornar a explicar com la cuina ens va fer sapiens és una manera d’homenatjar tanta saviesa adquirida a cop de cullerot. El que he explicat altres vegades és que cuinar estova els aliments i, per tant, fa la funció de la primera part del procés digestiu, i així estalviem l’energia que el nostre organisme necessitaria en aquesta part del procés per destinar-la a alimentar el cervell i engrandir-lo. Ens vam fer més intel·ligents quan vam començar a cuinar.  

Explicar com la cuina ens va fer Sàpiens és una manera d’homenatjar tanta saviesa adquirida a cop de cullerot

I és inici de la humanització perquè un dels anhels de la humanitat ha estat durant tota la nostra història tenir suficient menjar sempre i per a tots. La cuina higienitza els aliments i evita infeccions, allarga l’esperança de vida i manté el nombre d’individus de la tribu. D’altra banda, la tècnica de conservació dels aliments fa que allarguem la vida útil dels que són peribles i així podem disposar-ne en moments d’escassetat. 

Incidim encara més en allò que dèiem dels aliments estovats. Es facilita la digestió i, també, el fet que els més dèbils i els ancians sobrevisquin més temps. Fonamenta la solidaritat i facilita que els ancians, amb més coneixement i experiència, alliberats de l’acció immediata, puguin esmerçar el temps en la generació d’un pensament simbòlic que és fonamental per al canvi de paradigma, per a la civilització. 

Cuinar és adaptar-se al medi. El nostre organisme no pot sintetitzar algunes llavors i alguns fruits si no estan cuits. No podem menjar arròs, llegums ni patates en cru. Moriríem. Només els podem menjar cuits. La cuina ens ha permès adaptar-nos i treure profit dels recursos de l’entorn i, per tant, assentar-nos en qualsevol racó del món. 

Hem d’agrair als predecessors que hagin estat audaços experimentant amb la cuina

Per tant, hem de concloure que la cuina ens va enfortir com a espècie i va ser clau en el domini del planeta. Però, a banda de transformar els aliments amb les conseqüències esmentades, la cuina fa que els aliments siguin més saborosos i agradables. És a dir, genera cultura. La combinació d’aliments i les tècniques són la recepta, un corpus de coneixement molt valuós resultat de l’experimentació que les generacions han custodiat i han transmès com el tresor que és. Cap generació prèvia ha estat tan superba com la nostra per a considerar-se creadora, o amb el dret a modificar-ne l’essència, del corpus culinari. El que hem rebut és el pòsit de totes les provatures dels nostres antecessors, els plats exitosos, reeixits. Hem d’agrair als predecessors que hagin estat audaços i agosarats experimentant amb la cuina i obrint-nos camí. És terriblement trist observar com llencem tant coneixement a la brossa, per considerar-lo obsolet i antiquat. 

Perdem habilitats culinàries, tradicions, allò que ens ha fet ser com som, per passar a dependre d’una asèptica, extractiva indústria alimentària. Si perdem el cullerot perdem la llibertat i, ja que hi som, perdem també una part molt important del coneixement que ens va fer humans.