Al bell mig de l’Eixample, concretament al carrer Mallorca amb Girona, una zona atapeïda de bars i restaurants alguns dels quals paga molt la pena visitar-los, ens trobem el restaurant Imprevisto, que podríem afegir a la llista dels restaurants imprescindibles amb els seus menús sorpresa (d’aquí ve el nom d’Imprevisto). T’ofereixen un parell de menús: un de curt de set passos i un altre de més llarg de deu, i sí, són sorpresa, perquè no sabràs què menjaràs fins que et presentin el plat just abans de degustar-lo. Però estigueu tranquils, amics i amigues, perquè utilitzen únicament productes de temporada i de proximitat; per tant, parlem d’una sorpresa relativa.
Instal·lats a la barra del xef tan sols per a dues persones, just davant de la cuina vista, veig com els xefs italians Luca Pinna i Raffaele D’Avico no paren de cuinar bellugant fogons, olles, cassoles i plats sense parar per aconseguir que el comensal estigui satisfet. L’Alberto Jaime León, per la seva part, ens omple la copa del cava Mític 1908 del celler Oriol Rossell en una edició especial per a Imprevisto, mentre la Isabella Vivarelli ens deixa l’oli d’arbequina Jan i Roc amb el pa del forn Sant Josep per sucar. Per situar-nos, cal explicar que el nou local porta ja un any i mig obert —em comenten els xefs—, que, sumat als tres anys que van tenir obert l'antic local, ja van pels cinc anys de vida encisant la clientela.
Començo amb un biquini farcit d’una crema de ceba i parmigiano reggiano amb una salsa d’ou marinat i ratlladura de tòfona d’estiu per sobre, que menjo sucant la salsa de bagna cauda, una salsa calenta tradicional del Piemont feta amb alls, anxoves, oli, mantega, crema de llet i nous que fa que el conjunt —tot i que no soc gaire amant dels biquinis—, tanmateix, sigui deliciós.
El sashimi de palometa o sorell de penya amb una salsa vermella de gamba, una salsa verda feta amb salicòrnia i fulles d’enciam brasejades al Kamado és una meravella plena de matisos que rego amb l’Ansgar Clüsserath, que és un vi blanc monovarietal elaborat amb riesling a la vall del Mosel·la, la regió vinícola més antiga d’Alemanya, a tocar de Luxemburg.
Em sorprèn gratament el magnífic català que parlen els quatre socis tot i no ser nascuts aquí. Sempre és d’agrair la predisposició a fer-ho, igual que és d’agrair que la música de jazz ens acompanyi durant tota la vetllada; ja sé que no és apta per a tots els públics, però a mi personalment m’encanta.
És el torn de la mussolina de vieira, que els xefs cuinen sobre una fulla de bleda, ous de truita i pa cruixent de gamba amb una copa del Raimat Turons de la Pleta amb DO Costers del Segre.
Al restaurant Imprevisto la sorpresa no és un joc: és una manera d'entendre la cuina des del producte, la tècnica i l'emoció
Continuem amb les darreres carxofes de la temporada, que serveixen brasejades amb un tàrtar de musclos, pil-pil de bacallà i xips de carxofa, i el turbot cuinat a baixa temperatura amb una emulsió de bitxo d'Ibarra i pols de tàpera que maridem, respectivament, primer amb un verdejo de nom Pagos de Villavendimia - Finca El Salvaje, amb DO Castella-la Manxa, i, després, amb un Artadi Viñas de Gain, un altre monovarietal però en aquest cas d'ull de llebre.
Per cloure la part salada d’aquest magnífic àpat, em ventilo el colomí a la brasa disposat sobre una mitja glaça i acompanyat d'una terrina feta amb la mateixa cuixa i una cassoleta amb xocolata negra i fetge del colomí que combinen de meravella amb el priorat Sandra Doix Popul, elaborat amb garnatxa, carinyena i syrah.
El tatin de poma de l'Imprevisto és singular; el serveixen sobre un crumble de pa torrat amb crema, sorbet de llimona amb alfàbrega i pell de llimona, i va acompanyat de crema pastissera, crema diplomàtica i crème fraiche amb dauets de gel de sidra i fulles d’Oxalis.
Endavant, doncs, amb el restaurant Imprevisto, on converteixen la sorpresa en virtut i on gaudiràs ben segur del producte, la tècnica i l’emoció a cada mossegada.