Al barri de Sants, al petit passatge de Serra i Arola, trobem la bodega més coneguda del barri gràcies als seus entrepans transgressors, les seves cassoletes i el seu bon rotllisme. Per situar-nos, la parella formada pel Marc i la Raquel, i un amic comú, l’Alberto d’@EnOcasionesVeoBares, comencen a encarregar-se de la Bodega Montferry l’any 2013, llavors La Montferry era a Can Mantega. Cal explicar que antigament hi havia Bodegues Montferry a molts barris de la ciutat, atès que el negoci era una franquícia d’un tal Pere Virgili, originari de Montferri, a l’Alt Camp, on donava feina a veïns del seu poble i així distribuïa el vi de la seva comarca.
L’any 2022 el propietari de l’edifici on estava el celler a Can Mantega els va fer fora del local per enderrocar-lo i construir nous habitatges, la qual cosa va obligar el Marc i família a fer les maletes i traslladar-se on havia estat l’antic bar de menús La Montañesa; això sí, sense moure’s del barri i mantenint l’esperit de celler que els corre per les venes. Val a dir que La Montañesa abans ja havia estat celler, per tant, no solament mantenien el negoci, sinó que recuperaven també l’ambient i l’esperit de celler d’èpoques anteriors, de quan, per sort, teníem cellers a cada cantonada.
Fet el canvi de local, l’antiga porta de la nevera centenària que habitava a la Montferry original penja ara de la paret de la nova Montferry, també conserven les antigues botes plenes de vi del Priorat, del Penedès o el Gandesa de la Terra Alta, per continuar fent les delícies dels clients.
Vull menjar alguna cosa, ara li'n diuen brunch, i no m’ho rumio gaire, trio els peus de porc amb allioli, també demano un got de vi del Priorat, no sigui el cas. És mig matí i l’espai està ple, el Marc em comenta que l’hora dels esmorzars és la més concorreguda, però que també ho peten molt fort a l’hora de dinar; a la nit, en canvi, solament obren els dijous i divendres. La Montferry és refugi de veïns del barri de totes les generacions, però també de clients d’altres indrets que s’apropen expressament per assaborir els gloriosos entrepans, fins i tot, algun turista despistat. Així, pots trobar jovent atipant-se i fent gresca, treballadors de la zona esmorzant, però també una iaia prenent un cafè o una parella amb nens fent-la petar... La llista de parroquians és llarga i per aquí passa tot déu al llarg del dia.
M’arremango abans no arribin els peus de porc amb allioli i m’omplo el got de priorat del porró sota l’atenta mirada del cambrer que taral·leja una cançó de La Banda Trapera del Río, l’antològica banda de Cornellà dels anys setanta, que està sonant a tot drap.
La Raquel i el Marc ofereixen cada matí un entrepà del dia al preu de quatre euros, que anuncien a les seves xarxes socials perquè la parròquia n’estigui assabentada. La llista d’entrepans de la Montferry és interminable: tenen l’entrepà de botifarra moruna amb patates xip, el de tonyina amb crema de pebrot del piquillo i ceba envinagrada, el de pernil salat amb formatge de cabra i tomàquet sec o el de mortadel·la amb ricotta i pesto vermell d'anacards, entre molts d’altres. Així i tot, els més demandats són el de mollet de fricandó o de cap i pota i el bikini de pernil canari i formatge amb oli d’orenga i romaní.
Si parlem de les truites, són una bogeria i les tenen per a tots els gustos (amb ceba i sense), com ara la de patata i ceba amb brandada de bacallà i crema de pebrot del piquillo, la truita de patata amb botifarrons o la clàssica de la Bodega de patata i ceba farcida amb crema de sobrassada i formatge.
I si el que vols és sucar-hi pa, com ho estic fent jo amb els peus de porc, tenen les seves cassoletes, que no pots deixar de tastar, com la de capipota i tripa, el fricandó, les mandonguilles amb calamar o l’orella amb cigrons.
La Bodega Montferry, amb els seus peculiars entrepans, les seves truites o les cassoletes, desafia els paladars més exigents fent-nos gaudir de la vida entre gots de priorat. No cal que corris, que ja fas tard!