Aquest mes de desembre, i com qui no vol la cosa, estem d’enhorabona: el Bar Bodega Gol, ubicat al carrer Parlament, al barri de Sant Antoni, celebrarà aquests dies vuitanta anys des de l'obertura el 1943. És una molt bona notícia que sorprèn, especialment, perquè malauradament estem acostumats a llegir als diaris el tancament d’alguna bodega centenària i no la celebració de vuitanta anys alegrant la vida als veïns i veïnes.
En Josep Maria Gol, antic propietari, va néixer al mateix carrer Parlament i va tenir clar des del primer moment que volia mantenir el negoci del seu avi, Josep Gol Solé, fundador de la bodega —com dic, ara fa vuitanta anys—, i continuar oferint molts dels plats que ja cuinava el seu avi i fidelitzar així la clientela.
Llavors va arribar la pandèmia i el Josep Maria decideix traspassar el local a un conegut del barri, el Xavier Caballero i la seva dona Cristina. Curiosament, el Xavi feia poc havia obert un local, el Días del Norte al carrer Casanova, després de treballar uns anys a la mítica Bodega Rafel quan la regentava el Rafel Jordana, i aquest se li va fer petit.
Converso pausadament amb el Xavi, que s'asseu a taula mentre menjo un plat de tripa de corder —per cert, molt bona—. M’explica que quan agafa la Bodega Gol té clar que vol preservar l’essència de la bodega que s’ha mantingut viva durant tant de temps amb aquell aire nostàlgic, la seva la clientela i la seva cuina.
Amb la meva visita, dono fe que l'essència perdura, ja que la decoració de la bodega és la d’abans, més aviat lletjota. Entrant et trobes la barra a l’esquerra, les botes al sostre i les taules repartides per tot el local. Tot plegat fa de l’espai un racó acollidor que et transporta en el temps.
La cuina, segons llegeixo al parell de pissarres que pengen de les parets i el Xavi m’ho confirma, és la de sempre: anuncien peus de porc, galtes, fricandó i tripa, seitó fregit, cazón en adobo (un plat imprescindible de la cuina andalusa), braves i russa, i el pop i l’orella a la gallega, perquè la mare del Xavi és de la província de Lugo, concretament, de Monforte de Lemos, tot i que ell i els seus tres germans són nascuts a Barcelona.
La clientela que omple el local, un dilluns qualsevol al migdia, és majoritàriament del país i m’atreviria a dir que molts són del barri, perquè es nota aquella confiança entre veïns que es veuen diàriament.
M’acomiado del Xavi, però abans em comenta que al gener el seu amic Gonzalo l’ajudarà a la bodega mentre ell estarà centrat en un altre negoci de fora de Barcelona, del qual no vol donar gaires detalls encara. M’assegura que no preveu canvis i així ho espero.
Mentre tiro mercat de Sant Antoni amunt, penso en el triangle gastronòmic que conformen Can Vilaró, el Bar Pinotxo i la Bodega Gol al barri de Sant Antoni i salivejo.