Una setmana més, seguim viatjant per tot el territori català amb La Foodlovers per descobrir la gastronomia i tradicions del país. Aquesta setmana trepitgem terres medievals perquè visitem la ciutat de Montblanc, capital de la Conca de Barberà. Aquesta comarca situada al cor de La Ruta del Cister, acull un dels indrets més singulars de Catalunya declarat patrimoni de la humanitat, el monestir de Santa Maria de Poblet. Per descobrir en detall la comarca i el ventall de propostes culturals, gastronòmiques i tradicionals que ofereix, La Foodlovers ha anat fins a Montblanc, una petita vila medieval situada a la vall del riu Francolí i als peus de les muntanyes de Prades. Declarada Conjunt Monumental i Artístic l’any 1947, posseeix un dels recintes emmurallats més ben conservats de Catalunya. Un altre atractiu turístic del municipi és La Fira de Safrània, la festa gastronòmica de la qual profunditzarem avui. A continuació, podeu veure l'entrevista que La Foodlovers ha fet a en Joan Cartanyà, director d'Aromis, el projecte impulsor de la recuperació del cultiu del safrà el 2008. No us perdeu com va recuperar-se aquest cultiu tan important ni les activitats que organitzen per posar en relleu aquesta apreciada relíquia. Som-hi gourmeters!
Els dies de collita del safrà són molt intensos però també molt gratificants, Joan Cartanyà
Safrània, una fira amb història
Montblanc fa quatre anys va decidir recuperar la Fira de Sant Martí, una festa centenària que reivindica el safrà, un producte elaborat a la Conca de Barberà i que tanta identitat dona. Safrània és una fira de productes agroalimentaris organitzada per l'Oficina de Turisme de Montblanc el primer cap de setmana de novembre i que posa en relleu aquest cultiu, recuperat els últims anys a la comarca. Es tracta d'un important aparador que busca acostar al públic els productes de qualitat i proximitat elaborats al territori, alhora que dona valor al treball dels productors i fomenta relacions entre professionals.
El safrà, la relíquia de la Conca de Barberà
El safrà és una espècia que s’obté a partir dels estigmes de la flor denominada vulgarment com Rosa del safrà. Conté un color lila on destaca el color vermellós dels estigmes i el groc dels estams. Aquesta flor es cull del 25 d'octubre al 10 de novembre a la Conca del Barberà, unes setmanes molt intenses per a la comarca. És un cultiu procedent de Turquia durant l'època medieval i tota una relíquia per al municipi. Durant més de 80 anys va deixar de cultivar-se, però fa catorze va aconseguir recuperar-se la seva presència a la zona, una realitat que omple d'orgull als conquencs, qui viuen els dies de collita amb molta intensitat i orgull.
Safrània365
En Joan Cartanyà, director d'Aromis, el projecte impulsor de la recuperació del cultiu del safrà el 2008, també forma part del projecte Safrània365, una programació anual de petits esdeveniments al voltant de la gastronomia i els productes de proximitat del municipi: visites als cellers de la comarca, rutes entre les vinyes per conèixer el producte de proximitat, recol·lecció de l'oliva, tallers de panificació amb el cereal… Diferents activitats relacionades amb la terra i el producte que ens ofereix: el safrà, i que s’emmarca dins l’estratègia dedicada a fomentar l’ecoturisme i la gastronomia.
Passió pel safrà
Aromis és un projecte que sorgeix de la il·lusió de tornar a produir safrà a la Conca de Barberà com s’havia fet des de l’època medieval. La Conca de Barberà i la Baixa Segarra havien sigut importants centres productors i comercialitzadors de safrà fins començaments del segle XX, un safrà considerat un dels millors del món pels seus aromes i sabors. Actualment, més de vint pagesos planten i cullen el safrà amb la mateixa passió que els mou a estimar la terra i els productes que els ofereix. Tanmateix, són productors de diverses espècies de plantes aromàtiques i condimentaries, totes en cultiu ecològic certificat. Amb elles, ja sigui a partir de la mateixa planta assecada com dels olis essencials que obtenen mitjançant la destil·lació, elaboren productes que aporten, tant a la cuina mediterrània tradicional com a la més innovadora, aquell toc màgic que ofereix aquesta espècie.