Quan pensem en els efectes del canvi climàtic, és fàcil imaginar grans transformacions del paisatge, onades de calor o sequeres. Però hi ha un altre canvi que pot acabar arribant directament a la nostra taula: el que mengem també està condicionat pel clima.
Els aliments no creixen en qualsevol lloc ni en qualsevol condició. Necessiten unes temperatures determinades, aigua, unes hores de fred, un calendari concret de floració i collita... Quan aquestes condicions canvien, també ho pot fer la manera de produir-los.
I això no vol dir necessàriament que deixarem de trobar determinats aliments al supermercat. Vol dir que alguns cultius hauran d’adaptar-se a un clima diferent. Una qüestió especialment pertinent en una setmana que culmina el 24 d’octubre, Dia Internacional contra el Canvi Climàtic, una data que convida a posar el focus en com l’escalfament global està transformant també aspectes molt quotidians de la nostra vida.
No tots els cultius ho tenen igual de fàcil
A Catalunya, el sector agrari depèn especialment de les condicions meteorològiques. El 2025, el 73% de la superfície agrícola declarada era de secà, és a dir, cultius que depenen principalment de l’aigua de pluja.
La situació fa que la disponibilitat d’aigua sigui especialment rellevant a l’hora de decidir què es cultiva i com. La sequera, les temperatures elevades o els episodis meteorològics extrems poden afectar el rendiment d’una collita, segons l’avaluació estatal dels riscos del canvi climàtic.
La fruita és un bon exemple. A Catalunya, la producció de fruita dolça es concentra sobretot a Lleida, que el 2025 reunia el 83,5% de la superfície productiva i el 84,6% de la producció. El sector treballa amb cultius com la poma, la pera, el préssec i la nectarina, tots ells molt vinculats a unes condicions meteorològiques concretes.
Canviar les varietats per mantenir els aliments
Davant d’aquest escenari, una de les respostes és adaptar els cultius. Això pot significar buscar varietats més resistents a la calor o a la falta d’aigua, modificar els calendaris de plantació i collita o millorar els sistemes de reg.
L’olivera n’és un exemple. A Catalunya, el regadiu ha augmentat un 32,9% en una dècada. Aquesta evolució forma part dels canvis que està experimentant el sector per adaptar-se a unes condicions de producció també canviants.
També el vi està experimentant aquesta necessitat d’adaptació. La sequera extrema dels anys 2023 i 2024 va comportar una caiguda de la producció vitivinícola catalana, mentre que la campanya del 2025 va recuperar-se amb força.
I què acabarem menjant?
La resposta no és que el canvi climàtic faci desaparèixer de cop la poma, l’oli o el vi. És més subtil. Pot canviar on es produeixen, quines varietats es cultiven, quan es cullen i quins recursos calen per obtenir-los.
A llarg termini, això també pot modificar el paisatge agrícola i fins i tot els aliments que considerem propis d’un territori. Alguns cultius poden perdre protagonisme en determinades zones mentre altres, més adaptats a la calor o a la manca d’aigua, hi guanyen espai.
Per això, quan parlem de canvi climàtic, també parlem del futur del nostre rebost. El clima no només condiciona com serà el paisatge: també pot acabar condicionant què posem al plat.