S’apropa la tardor i amb ella la temporada de bolets, la pregunta que ens volta pel cap des de fa setmanes als boletaires es repeteix cada any: tindrem una bona temporada de bolets? Per treure'n l’entrellat parlem amb el nostre biòleg de capçalera i amic Daniel Siscart, expert boletaire i veí de la Vall de la Vansa. Ens trobem davant de les antigues escoles de Sorribes de la Vansa on fa vuitanta anys hi havia dues mestres i quasi cinquanta criatures, escoles ara reconvertides en Espai la Vansa. Seiem a les escales tot gaudint dels darrers raigs de sol del dia.

Senici 2
Seneci del Cap 

El seneci del Cap una planta invasora

Primer de tot, Dani, felicitar-te per la iniciativa de la segona arrencada del seneci del Cap a la Vall de la Vansa, m’han dit que vàreu ser una bona colla, enhorabona, és realment tan perillós el seneci? Solament ens hem de preocupar els de l’Alt Urgell?
Aquí, el seneci s’ha començat a estendre els darrers anys, però per sort encara som a temps de poder-lo frenar, però hi ha altres comarques com la Cerdanya i l’Alt Ripollès i cap a segons quines zones d’Andorra,  on està molt estès, allà la problemàtica és una mica més gran a nivell d’extensió. El seneci és una planta exòtica, invasora en el sentit que desplaça les espècies natives allà on pot, que normalment és on s’han fet ferides al territori perquè hi ha talussos, perquè s’ha mogut terra, però a partir d’aquí pot arribar a ocupar altres medis i desplaçar les plantes autòctones que ens interessen molt com ara l’espígol, la sajolida i altres plantes aromàtiques, plantes d’aquestes que ens val molt la pena conservar. I  els prats secs, que és l'habitat d'aquestes plantes pot arribar a estar molt amenaçat. A més a més, com és una planta tòxica pel bestiar malmet pastures seques, per tant, jo crec que és una bona iniciativa la que estem duent a terme a l’Associació Defensem la Vall de la Vansa, i de tots els veïns que s’hi animen, d’anar-la arrancant per evitar que s’estengui i s’instal·li.

Rovellons

Rovellons / Foto: Víctor Antich

Recordo quan era un marrec, que sortíem amb els amics pel voltant de la Seu d’Urgell, que està a 700 metres d’altitud i trobàvem rovellons, carrerola, fredolics, ara és impossible, surten a partir de 1.000 metres d’altitud, té a veure amb el canvi climàtic, imagino.
Exacte, hi ha dos factors que influeixen en aquest canvi real, tot i que de vegades tenim una visió del passat que un cop filtrat per la memòria no és just. Existeixen dues explicacions, una és el canvi climàtic, ens està fent un clima més àrid i com que els bolets són dependents d’ambients humits, a les zones més baixes que acostuma a fer una mica més de calor i a ploure una mica menys doncs el bolet escasseja més, en general; i l’altre factor és que el territori ha canviat d’ús, allà on abans hi havia pineda jove o prats, doncs potser ja no hi són perquè els ha ocupat el bosc, i el bosc potser s’ha fet més vell i on sortien fredolics perquè hi havia bosc jove, ara que ja és més vell, els fredolics ja no surten i surten altres tipus de bolets. En relació amb aquest canvi del territori, si pensem una mica o veiem fotos de fa cinquanta o seixanta anys comprovem que el paisatge s’ha transformat moltíssim, per tant, els bolets també és lògic que hagin canviat.

Camagrocs

Camagrocs / Foto: Víctor Antich

Factors que afecten els bolets

Doncs bé, quines perspectives tenim? És evident que cal que plogui més i que baixin les temperatures, és clar, però amb les darreres pluges, què creus que podem esperar de l’inici de la temporada a Catalunya, però sobretot a l’Alt Urgell i les comarques que ens envolten, la Cerdanya, el Solsonès, el Berguedà i el Pallars?
Sí, enguany ha estat una mica estrany perquè d’entrada va fer un final de primavera plujós, al mes de juny, i van sortir bastants moixernons, fins i tot, també cama-secs, en canvi, les múrgoles ja no, perquè va ser massa sec el mes d’abril i maig i després al juliol es van aturar les pluges i a l’agost hem tingut alguna tempesta important on han plogut 30-40 litres, per aquí per les nostres valls i això feia preveure potser que començaria la temporada a primers de setembre amb bolets a les parts altes, que seria l’habitual, però el que ens ha passat és que les pluges no han continuat i les temperatures han estat bastant altes sobretot la darrera setmana i això ha fet que no hi hagi florida, pot haver-hi algun bolet en algun racó, però en general no hi ha bolets i, per tant, la previsió que jo us diria és que el setembre està una mica cru, ha de tornar a ploure, ha de tornar a humitejar el terreny i de cara a l’octubre si les pluges tornessin hi ha marge perquè surtin bolets amb una certa quantitat, fins i tot, pot ser un bon any.

Ceps
Ceps / Foto: Pexels

Filarem més prim, si ens plou ara, al mes de setembre, els primers bolets que hem d'anar a buscar el mes d’octubre quins serien?
El normal amb els bolets més primerencs seria el grup del sapròfits, aquests que viuen no de les arrels dels arbres amb simbiosi sinó que viuen de les restes orgàniques mortes i entre ells hi hauria el grup dels xampinyons salvatges, dels rubiols, rovelloles i els apagallums, aquell bolet tan gran que antigament la gent es pensava que no era comestible, que surt als marges dels camins que té un peu molt alt i que és un dels bolets més grans de casa nostra. L'apagallums és un bolet sapròfit que li agrada la calor i, per tant, serà dels primers que sortirà probablement, tot seguit ja començarien a sortir els mollerics o bolets de bou que diem per aquí a l’Alt Urgell, que són aquests bolets d’esponja que s’han de netejar molt bé perquè no agafar mal de panxa, però que si els peles bé el barret, el peu i treus l’esponja són comestibles, aquests serien dels més primerencs, just després ja vindrien els rovellons.

Borja saltejant bolets a la Granja Elena

En Borja saltejant bolets a la Granja Elena / Foto: Carlos Baglietto

Sé que t’agrada cuinar, quina és la teva recepta preferida amb bolets?
Sí, és cert, gaudeixo molt a la cuina, amb els bolets costa de dir una recepta, perquè hi ha moltes maneres de cuinar els bolets, però si he de triar una  jo us diria una recepta senzilla i molt fàcil per a tothom: tirar una mica d’oli a la paella i afegir l’ou de reig, saltejar-lo uns segons, afegir-hi sal i ja ho tenim. Podem remullar-ho amb un vi jove negre de qualsevol racó del país. De vegades penso que l'ou de reig el malmenten cuinant-lo amb altres aliments perquè és un bolet d'un sabor extremadament fi.