L'estiu està a punt d'acabar-se. Però no patiu, perquè aquí hem vingut a esprémer-ne fins a l'última gota i encara hi ha temps per a fer una última escapada abans de tornar a la rutina i a l'escola. Una visita gastronòmica, evidentment. Però no a un restaurant; tampoc a un mercat. Avui parlem de l'Espai del Peix i el Museu de la Pesca de Palamós, dos espais únics a Catalunya a través dels quals descobrir d'on surt el peix que trobem als restaurants i com és la vida de la gent que es dedica a la pesca. Un espai de visita obligada que avui visitarem per conèixer-ne una petita part.
Espai del Peix i Museu de la Pesca
L'Espai del Peix i el Museu de la Pesca són dues cares de la mateixa moneda. Ubicats al port de Palamós, en tots dos casos es tracta d'iniciatives vinculades a la Confraria de Pescadors de Palamós. Dos espais amb una mateixa missió: divulgar sobre tot allò que té a veure amb la tradició pesquera i les diferents espècies de peix autòctones de Palamós; i, per extensió, de Catalunya.
L'Espai del Peix és una aula d'activitats que disposa d'un menjador i una cuina al bell mig del port de Palamós. S'hi organitzen xerrades per a infants, famílies, grups o fins i tot estudiants i investigadors, amb l'objectiu d'explicar tot allò que té a veure amb el peix que arriba a la llotja de Palamós. I tot, des del lloc on passa, al bell mig del port. Quines espècies es capturen, com es poden cuinar, com es conforma la flota de vaixells pesquers, quins reptes afronta el sector, com podem comprar el millor peix... i mil qüestions més que diferents professionals (pescadors, cuiners, biòlegs, divulgadors...) expliquen amb deteniment i gran estima pel sector.
D'altra banda, el Museu del Peix, com el seu nom indica, és un espai museístic en el qual es detalla fil per randa tota la història marinera de Palamós; des dels orígens pesquers del poble fins al funcionament de les barques d'arrossegament actuals, passant per com era l'ofici de teixir xarxes a mà o dades sobre les espècies que podem trobar a la costa catalana. Un espai perfectament ambientat i amb moltíssima informació que pot visitar des de l'ictiòleg més erudit fins a les famílies amb la canalla més curiosa. Apte per a tots els públics, el museu és la millor manera de consolidar tot el que es pot aprendre a l'Espai del Peix.
Mètodes de pesca tradicional
L'arrossegament i l'encerclament són dues de les maneres de pesca comercial més comunes actualment. Però més enllà dels mètodes moderns, hi ha tècniques de pesca artesanal i tradicional que s'han fet servir, i en alguns casos encara s'utilitzen, amb tècniques i eines específiques per capturar segons quines espècies de peix. A continuació detallem alguns d'aquests mètodes, explicats i il·lustrats al Museu de la Pesca de Palamós.
- Canya: El mètode més clàssic i bàsic és la pesca amb canya. Des de la platja, les roques o des d’una barca, la pesca amb canya ha estat practicada per professionals, tot i que ara només té un caràcter esportiu o recreatiu. A Catalunya la pesca d’esbarjo és la més practicada entre totes les activitats marítimes. Canyes americanes per a la pesca del sarg, de l’orada, del llobarro o del mabre han donat pas a canyes sofisticades que permeten fins i tot la pesca de la tonyina.
- Volantí: Amb hams es pot pescar des d’una barca estant amb el xarambecu o volantí. Un fil de pescar amb un pes i una boia a cada punta que fa que l'aparell quedi en vertical. Es col·loquen diferents hams al llarg del fil amb els quals es capturen els peixos. Cal, però, grumejar prèviament amb pasta de sardina.
- Curricà: Al curricà es pesquen espècies pelàgiques (les que viuen a prop de la superfície) que mengen frenèticament i confonen qualsevol simulació de peixet en una presa. Per la popa de la barca s’hi arrossega un ham camuflat per un esquer artificial i el peix en mossegar-lo es clava l’ham. S’hi agafen oblades, verats, bonítols i algun llobarro.
- Potera: A les nits fosques d’estiu i fins a l’hivern, s'encén un fanal que atrau moles de calamar i alguna sèpia. Amb un moviment d’estira-i-arronsa, el pescador fa moure la potera verticalment tot simulant el moviment d’un peix.
- Cel: Per a la pesca de serrans i julivies o guiules s’usava el cel, un estri de pesca que consta d’un cèrcol del qual penja una bossa cònica de malla en l’extrem inferior de la qual hi ha una bola de plom. Primerament, s’esca el cel amb musclos i garoines i es deixa reposar sobre el fons, on queda planer. El peix hi menja a sobre, moment en què el pescador estira la guia ràpidament mentre el peix queda atrapat en el cul del sac.
- Cabrer: Amb el mateix principi s’agafaven cabres, ara ja quasi desaparegudes. Amb el cabrer, i amb l’ajut d’un mirall, el pescador se situava a plom sobre l’animal i li deixava anar l’ormeig quedant aquest atrapat fàcilment.
- Rall: Per a pescar llisses, sargs o saupes, peixos que es mouen formant moles, des de les roques i amb molta habilitat, s'usava el rall. Havia de caure ben obert sobre la mola de peix. La quantitat de ploms feia baixar el rall ràpidament sense que el peix tingués temps de reaccionar.
- Garoter: Els eriçons, anomenats garotes, garoines, uriços o engrotes de mar, s’han utilitzat com a aliment, i fins i tot com a medicina des d’èpoques remotes. En diferents textos grecs i llatins d’època clàssica es descriuen banquets on l’eriçó era considerat una excel·lència gastronòmica. S’agafen amb el garoter, que consisteix en una canya oberta per un extrem.
- Fitora: La pesca amb llum i fitora, típica de les nostres costes i ja desapareguda, és una pesca que s'assembla a la caça amb llança. Es coneix amb el nom d'anar a reganar. A la nit, sota la claror de la llum, a molt poc fons, es resseguia la costa, sempre en dies de bonança. Calien dues persones: una als rems i l'altra, amb l'ajut d'un mirall, estava atenta per veure si podia clavar algun peix amb la fitora. Es pescaven llobarros, sargs, congres, escórpores o rogers.
- Coltell: Si hi ha hagut un estri feridor que s'usava des de terra és el coltell. En època de posta, al final de l'hivern i la primavera, les orades i els llobarros s'acosten a les roques. Dos pescadors resseguien caus i racons, un amb un llum de carbur i l'altre amb una mena de sabre sense tall amb el qual es colpejava el peix.
- Gamber: Un petit ormeig d'arrossegament era el gamber o gànguil, ja en desús, que, en ser arrossegat a poca profunditat sobre fons d'algues, capturava gambetes que servien per a esquer dels palangrons, per a la canya o per al volantí. Se solia pescar en nits sense lluna perquè passava més desapercebut.
- Sonsera: La sonsera és una mena d'art de platja petit de malla molt cega que permet capturar sonsos. L'embarcació fondeja un gall i fila o cala una de les bandes de l'art. Es descriu un semicercle tot calant la sonsera i amb la malleta de l'altra banda s'arriba al gall fondejat, el qual s'amarra a l'embarcació. Es cobra o recull dels dos caps alhora i es puja a bord.
- Salpera: Dels ormeigs tipus trampa destaca per les seves dimensions la salpera, que com el seu nom indica, s'usava per pescar salpes. La jambina o gambina és un altre ormeig tipus trampa que s'usa per a capturar serrans i julivies. Aquests peixets, atrets pels musclos i eriçons trinxats a l'interior de la gambina, hi entren i després no en saben sortir.
- Xufanquera: La xufanquera o xufanguera és una petita trampa que servia per agafar xufancs, el bernat ermità que havia de convertir-se en esquer per als palangres petits. Per a capturar aquests crancs es col·locava una sardina o una boga penjada d'un fil al bell mig de la xufanquera, perquè anessin entrant els ermitans sense que l'esquer desaparegués.
- Caragolera: Els caragols de punxa s'agafaven amb la caragolera. Es posen sardines xafades a l'interior i els caragols hi pugen a poc a poc i ja no en poden sortir.
- Popera: Per agafar pops s'utilitzen les poperes o cadups, anomenats també catúfols. Són recipients de terrissa que es calen en fileres, sobre fons de sorra. Els pops l'usen com si es tractés d'un cau o amagatall i quan el pescador va a recollir el conjunt de cadups, el pop tendeix a arrapar-s'hi, de manera que puja a bord directament. També hi ha nanses específiques per a capturar-los.
- A la femella: La pesca a la femella és un dels sistemes més curiosos per pescar. Es lliga una sèpia femella i es fa córrer, nedant al voltant del bot. Quan les sèpies volen aparellar-se, en despuntar la primavera, la femella atreu els mascles en zel. Aquests s'hi aferren i el pescador recupera a poc a poc la femella i captura fàcilment el mascle amb un salabre.